Rafel Bruguera ha explicat els motius pels quals el PSC ha decidit denunciat a la Junta Electoral quatre ajuntaments catalans per unes cartes que els alcaldes han enviat als veïns. Entre aquests consistoris, tots de CiU, n'hi ha un de les comarques gironines: el de Llagostera.
El cap de llista del PSC ha explicat que aquest divendres formularan denúncia a l'ajuntament mateix, on demanaran informació i documentació com l'informe de l'interventor "si és que n'hi ha" o la factura que expliciti quant ha costat enviar aquestes cartes. Bruguera creu que és "gravíssim" fer un "ús partidista" de la institució per demanar el vot en un sentit determinat.
"Des que va començar la campanya electoral està prohibidíssim, i ells ho saben", ha afirmat el candidat que ha detallat que també enviaran una queixa a la Sindicatura de Comptes. Bruguera ha explicat que aquests alcaldes no només han pogut cometre un delicte electoral, sinó també malversació de diners públics.
Bruguera ha interpel·lat directament el cap de llista de Junts pel Sí (JxSí) a la demarcació, Lluís Llach, i li demana que digui públicament què li sembla formar part d'una candidatura que usa aquestes armes. "Que s'avergonyeixi del que han fet", ha dit. El PSC creu que darrer les cartes hi ha una "campanya orquestrada" perquè totes són idèntiques. "O ve del partit o de l'AMI", ha afegit.
El cap de llista ha tancat la campanya aquest divendres al matí tornant als seus orígens, a Empúries, i recordant quan l'any 1992, essent alcalde de l'Escala, va arribar la torxa olímpica a la població. Segons Bruguera, aquell va ser el màxim moment del catalanisme progressista.
"Hi ha un catalanisme nacionalista, tancat, que es mira sempre a si mateix; un catalanisme nacionalista petit i molt del segle XIX que ha utilitzat i utilitza el país de tots per amagar les seves mancances; és un nacionalisme endogàmic dirigit per les famílies de sempre", ha afirmat el candidat que ho ha contraposat amb el catalanisme que, diu, representa el PSC: "Un catalanisme progressista, obert, que no contempla la pàtria com un temple ni com un lloc sagrat per ser adorat, sinó que la pensa com una àgora oberta de bat a bat al pensament crític, al progrés i a la bona entesa tant amb els veïns espanyols, com amb els mediterranis i europeus".
Per això, llança un últim missatge als electors: "Demanem el vot massiu dels gironins i gironines que se senten catalanistes i progressistes per construir entre tots una Catalunya millor dins d'una Espanya diferent".