Una escenografia que s'ha creat en diversos tallers de l'Alt Empordà i en el mateix festival, tal i com es va fer amb l'òpera d'Andrea Chénier la temporada passada. Després d'uns 25 anys, el festival ha acollit una nova versió d'una de les òperes més destacades de Verdi. Aquest cop, però, molt més teatral, profunda, psicològica i 'shakesperiana'. Una versió que, tal i com ha explicat el mateix director i escenògraf, Paco Azorín, tracta temàtiques i conceptes com l'amor, l'engany, els vicis o la violència que "malauradament" encara ara són molt actuals. "Està clar que Otello és un gran maltractador", ha explicat Azorín.
L'espectacle d'aquesta nit ha comptat amb un repartiment estel·lar: el tenor Gregory Kunde com a Otello, el baríton Carlos Álvarez fent el personatge de Jago i la soprano Eva-Maria Westbroek que encarna la figura tràgica de Desdemona. És a dir, les millors veus de l'escena actual. Sense tocar ni una sola nota de l'obra, Azorín ha aconseguit que els personatges narrin totes les seves emocions i facin sentir la humanitat i l'evolució dels caràcters que es veu en l'obra de Shakespeare.
Azorín ha comentat que, des del principi, va tenir clar que el seu "alter-ego" damunt de l'escenari era Jago, un personatge que és conscient de tots els moviments i s'encarrega de moure els fils maquiavèl·licament i actuar com un catalitzador de tots els esdeveniments. En definitiva, es tracta del protagonista de l'òpera. Una aposta arriscada que ha encantat al públic i el cantant Carlos Àlvarez ha estat llargament ovacionat.
Al mateix temps, el director ha donat molt pes al primer acte de l'obra on es narra l'inici de la història d'amor entre Otello i Desdemona. Una part que no apareix en la versió operística de la història de Verdi ni del seu llibretista Arrigo Boito. En el seu moment, el director ja va detallar que ho havia programat així perquè el públic pogués entendre millor els tres protagonistes principals.
'Otello' es va estrenar a l'Scala de Milà el 1887 i fa 25 anys va ser interpretada per primer cop al festival gironí de la mà de Plàcido Domingo i Valery Gergiev. Aquest dissabte, l'òpera ha comptat amb la participació de l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu. Una orquestra que ha rebut els aplaudiments i el reconeixement dels espectadors. "Tot i que l'orquestra ha estat molt criticada darrerament i a vegades no encerta, avui m'ha encantat", ha explicat en Josep, un dels espectadors de l'espectacle i fidel de l'òpera.
L'espectacle d'aquesta nit ha estat la presentació d'aquesta producció única en la qual Azorín feia més d'un any que hi treballava. L'escenografia també ha jugat un paper molt important. Simple però contundent ha arrencat amb un muntatge de llums que simbolitzava una tempesta i, posteriorment, ha anat jugant amb tres murs mòbils que feien baixada; una metàfora de la caiguda d'Otel·lo, que embogit per la gelosia acaba matant la seva estimada ofegant-la amb un coixí.
Un dels moments més especials de la nit ha estat quan el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Conxita Garcia, ha cantat damunt de l'escenari en un dels actes de l'obra. Per la seva banda, Ricardo Frizza ha debutat al Festival de Peralada dirigint l'orquestra. L'obra ha omplert de gom a gom l'escenari del certamen musical amb capacitat per unes 1.800 persones. En total, des de l'organització calculen que s'han superat de llarg els 1.700 assistents.
Aquesta ha estat la primera i única vegada que s'ha pogut veure l'obra en territori català. Demà, el festival acollirà una altra versió d''Otello', totalment diferent. En principi està previst que l'obra d'Azorín passi pel teatre Calderón de Valladolid el proper mes de febrer i, a l'estiu, pel festival italià de Macerata.
