El consell d'administració de Gas Gas ha decidit portar la companyia a liquidació, incapaç de fer front al deute de 37 MEUR que arrossega l'empresa. La decisió s'ha pres per majoria, amb els vots que sumen els principals accionistes de la marca (actualment, a mans d'un grup inversor israelià).
La petició, que ara haurà de resoldre el Jutjat Mercantil, arriba després que l'administrador concursal que tutela els comptes de l'empresa (Pricewaterhousecoopers) també sol·licités obrir concurs de liquidació. A la pràctica, això suposa donar per tancada la possible entrada de l'inversor suís que havia aparegut en els darrers dies.
Aquest inversor estava disposat a invertir entre 6 i 10 MEUR, però abans de fer cap moviment va demanar un termini d'un mes i mig per poder auditar l'empresa. A més, ja va deixar clar que, si entrava a formar part de Gas Gas, aplicaria un pla de viabilitat que passaria per fer acomiadaments i reduir salaris.
La precària situació en què es troba el fabricant de motos de trial i enduro, però, l'ha abocat a demanar la liquidació. L'empresa ja ha fet saber aquesta decisió als representants de la plantilla, durant una reunió a tres bandes on hi han assistit el conseller delegat de Gas Gas, el comitè d'empresa i l'administrador concursal.
"De manera nefasta"
El comitè assegura que l'actual direcció ha gestionat la crisi de Gas Gas d'una manera "nefasta", amb l'únic objectiu de "protegir els seus interessos". En una entrada al seu Facebook, els treballadors recorden que la fàbrica de Salt porta des de principis d'any amb la producció aturada i critiquen que la liquidació arriba després "de set mesos de negociacions", d'esgotar terminis legals, de "consumir" la prestació de la plantilla (perquè es va aplicar un ERO temporal) i de "deteriorar la companyia".
"De manera unilateral, una part de l'accionariat israelià ha decidit portar la companyia a liquidació; aquesta decisió irrevocable obre un escenari totalment diferent i nou per a la marca", indica el comitè.
Ara, un cop el Jutjat Mercantil autoritzi la liquidació, la unitat productiva i els actius de Gas Gas sortiran a la venda. Allò que se n'obtingui, anirà destinat a cobrir deute. Per evitar el tancament definitiu, l'única esperança per als treballadors és que els nous propietaris apostin per reflotar l'activitat. A Catalunya, això ja ha passat en altres casos d'empreses en fallida (com ara Cacaolat).
Nou ERO temporal
Mentre no arriba la resolució del jutjat, i com que l'activitat de la companyia és nul·la, s'ha acordat allargar el permís retribuït que tenien els 93 treballadors de Gas Gas (i que expirava aquest dimecres). Així ho han pactat de manera verbal el comitè, l'administrador concursal i el conseller delegat de l'empresa.
Tot això, en espera de poder negociar un nou ERO temporal que afectarà la majoria dels treballadors. Només en quedarà exempt el personal que hagi d'estar a fàbrica per preparar la venda de la unitat productiva (és a dir, els membres del comitè, la secció de recanvis i el departament financer).
L'entrada en liquidació de Gas Gas és el trist final a mig any d'incerteses. Durant aquest temps, la companyia gironina ha aturat la producció de motos, ha deixat de competir i s'ha vist abocada a presentar primer preconcurs de creditors, després concurs i, ara, demanar la liquidació.
En una entrada al seu Facebook, el comitè d'empresa assegura que lluitarà fins al final perquè Gas Gas no desaparegui. "L'única finalitat que hem defensat sempre és la de treballar en un pla industrial que retorni la marca allà on li pertoca estar: en el lloc més alt del sector off-road i trial", asseguren. I hi afegeixen: "Sabem que no ho tindrem fàcil i que ens trobarem pedres al camí, però no ens aturarem; ara no, perquè si una cosa tenim clara és que els treballadors de Gas Gas sabem fer motos i que només necessitem una empenta econòmica i un bon equip directiu".
Abans de veure's immersa en problemes econòmics, Gas Gas va ser el número 1 en motos de trial i tercer en enduro. L'any passat, va fabricar-ne unes 8.000 unitats. El 90% de la seva producció s'exportava a més d'una cinquantena de països d'arreu del globus (entre d'altres, França, Alemanya, el Brasil i els Estats Units).