Mor el pintor Antoni Pitxot als 81 anys

Gran amic de Salvador Dalí, era actualment el director del seu Teatre Museu

El pintor, director del Teatre-Museu Dalí, vicepresident segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vell amic del geni surrealista, Antoni Pitxot, ha mort aquest divendres a als 81 anys.

La defunció de Pitxot coincideix amb la inauguració a Cadaqués d'una exposició que ressegueix la relació dels dos artistes, a través d'obres, fotografies i un audiovisual.

Pitxot havia de ser a la inauguració de l'exposició 'Dalí. Pitxot. Cadaqués. Entorn de la pintura' però la setmana passada van haver de suspendre l'acte.

Pitxot i Dalí van establir relació els anys 60 i van crear una gran complicitat artística i estètica. L'obra d'Antoni Pitxot es troba en col·leccions particulars, al Museu de Figueres i a Itàlia.

"Fes sempre el que et roti". Era el que Salvador Dalí deia al seu amic i confident Antoni Pitxot, amb qui va tenir una relació molt estreta i lluny de les excentricitats que el van fer famós arreu del món. Pitxot ho recordava el juny de l'any passat durant una entrevista arran de la publicació de 'Sobre Dalí', un llibre en format conversa entre el periodista i expert en art Fernando Huici i el director del Teatre-Museu Dalí on Pitxot desgranava els seus records sobre el geni empordanès.

La relació dels dos homes va marcar les seves vides i es van convertir en amics i confidents, un vincle reforçat per una gran complicitat artística. La biografia d'Antoni Pixtot de la Fundació Gala-Salvador Dalí, destaca que el pintor va néixer en el si d'una família de tradició artística i molt relacionada amb els Dalí. De fet, és a través de l'oncle de Pitxot que Dalí descobreix l'impressionisme i determina la seva vocació de pintor.

Del 1946 al 1964, Pitxot viu amb la seva família a Sant Sebastià. Allà té com a professor de dibuix Juan Núñez Fernández, que també ho havia estat anys abans de Dalí a Figueres. Els anys cinquanta, mentre practica un realisme d'arrel expressionista, es dóna a conèixer amb diverses exposicions a Sant Sebastià, Barcelona, Madrid, Bilbao o Lisboa.

El 1964 s'instal·la definitivament a la casa familiar de Cadaqués. En aquest període la seva obra fa un gir decisiu. Dirigeix l'atenció vers l'estudi dels objectes del seu entorn: les pedres de Cadaqués, de les quals fa sorgir visions anamòrfiques, antropomòrfiques i al·legòriques, amb què entronca amb un corrent subterrani de la pintura occidental que va des de certs mestres del manierisme italià fins al surrealisme.

Durant aquests anys, inicia la seva relació amb Dalí, que culminarà en una amistat duradora. Antoni Pitxot rememorava que la visita de Dalí al seu taller l'agost del 1972 va ser clau. Durant la visita, li proposa instal·lar una exposició permanent de la seva obra al Teatre-Museu de Figueres, la qual s'inaugura el 28 de setembre de 1974. Es pot dir que el museu és, en bona mesura, el resultat del diàleg entre aquests dos creadors. Antoni Pitxot serà, des de la inauguració, el director del Teatre-Museu, tasca que combinarà amb el seu treball de pintor.

Obstinació per pintar

Quan se li preguntava què creia que va veure en ell, Antoni Pitxot responia: "Crec que va veure una persona disciplinada, que per sobre de tot li agradava la pintura; em va observar i va veure que tenia aquesta mena d'obstinació per pintar". També li deuria agradar el que feia amb els minerals i els maniquins de pedres, la capacitat que tenia de transformar-los. De fet, el geni li va encarregar els 'monstres grotescs' exposats encara al pati interior del museu, fets amb cloves de cargols i altres elements.

Antoni Pitxot va aprendre i seguir les observacions que li feia Salvador Dalí però mai el va tractar com a deixeble seu. Tenia el costum de dir-li "jo no sóc ni seré mai un mestre per a tu, perquè de mestre tu i jo ja en vam tenir un, Don Juan Núñez Fernández".

La seva va ser una relació de confiança que va créixer des de la naturalitat, lluny de les excentricitats que protagonitzava en la seva vessant teatral com a personatge públic. No és d'estranyar, recordava Pitxot, que escollís el que havia estat el Teatre Municipal de Figueres, en estat ruïnós per un incendi durant la Guerra Civil, per edificar el que seria la seva darrera gran obra i contenidor del món dalinià. Curiosament, va ser el primer indret on Dalí va exposar els seus quadres quan tenia 14 anys.

En l'àmbit quotidià, però, no tenia res a veure i aquí Pitxot es va convertir en un gran confident. Dalí era una persona aprensiva i poruga, igual que la seva germana Anna Maria. Estaven molt units i ella sentia una gran admiració pel que feia però la irrupció de Gala a la vida de Dalí els va separar. La confiança amb Antoni Pitxot era tal que Dalí el feia servir de missatger a esquenes de Gala, per fer-li arribar cartes a la seva germana.

Artista distingit

El 16 de setembre de 2004, Antoni Pitxot va rebre de mans del rei Joan Carles I la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts i el 19 d'octubre de 2014 l'Ajuntament de Figueres li va lliurar la Fulla de Figuera de Plata. El 10 de març de 2015 el ple de l'Ajuntament de Cadaqués va aprovar nomenar Antoni Pitxot i Soler Fill Predilecte de la vila per la forta implicació seva i de la família al municipi, on hi tenen la residència.

Aquesta última distinció s'havia de celebrar amb la inauguració d'una exposició sobre la relació dels dos artistes. "Just quan anàvem a obrir les portes de l'exposició, Antoni Pitxot ha mort", ha lamentat l'alcalde en funcions de Cadaqués, Joan Figueras, que ha explicat que volien homenatjar Pitxot per "tot el que ha fet per l'art a nivell del país i també per Cadaqués".