Francisco Javier Molina sosté que va disparar "per inèrcia" o "a l'aire" i que no tenia intenció de matar, sinó que se li van escapar els trets de forma accidental. Per això, el seu advocat, Carles Monguilod, considerava inicialment que Molina és autor d'un homicidi per imprudència greu. Ara, però, el lletrat ha modificat les conclusions i descarta que la mort del jove fos fruit d'una conducta negligent. La defensa qualifica els fets d'homicidi.
Considera, però, que hi ha dos atenuants que rebaixarien la pena que es poden aplicar a Molina. L'arravatament, perquè va actuar mogut per impuls que no va poder refrenar, i el de col·laboració amb la justícia, indicant que la confessió de l'acusat va ser crucial per esclarir detalls del crim.
El fiscal, Enrique Barata, manté la petició de 19 anys de presó per assassinat. L'acusació pública sosté que Molina "ha mentit" durant tot el procediment i que només ha col·laborat amb la justícia quan ja el tenien identificat i "acorralat". Barata creu que quan va disparar tres trets amb una escopeta de gran potencial mortífer contra la víctima sabia perfectament que el podia matar. A més, ressalta que era tan conscient del que havia fet que després va embolicar el cadàver amb plàstics i el va llançar al riu.
L'advocat de l'acusació particular, Joan Ramon Puig, continua reclamant una pena de 25 anys de presó per assassinat amb un agreujant d'aprofitament de lloc. A més, ha demanat que es dicti una ordre l'allunyament de l'acusat cap als familiars del difunt.
Després dels informes, han entregat l'objecte del veredicte als membres del jurat, que es retirarà a deliberar.
