El projecte per construir la pedrera el va presentar el mes de maig de l'any 2004 l'empresa 'Tractaments i Restauracions Geològiques S.A', propietària dels terrenys ubicats al terme municipal de Llers (Alt Empordà). Immediatament, entitats ecologistes, els ajuntaments afectats (Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant) i plataformes ciutadanes es van unir per evitar la seva construcció.
Autoritzat l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Joaquim Nadal, preveia una activitat extractiva de 25 hectàrees al bell mig de la Garriga d'Empordà, concretament a la zona coneguda com les Clotes, afectant cinc quilòmetres de parets i feixes de pedra seca i suposava la destrucció d'un mínim de 14 cabanes de pedra seca existents dins l'àmbit de la pedrera, així com l'afectació de fins a un total de 27 cabanes situades a prop del perímetre. Tanmateix, podien veure's afectats el Mas Molar, l'Ermita de Sant Quirze d'Olmells i els camins rurals d'accés.
Per tot això i per les irregularitats comeses en la tramitació per l'administració pública, tres de les entitats integrants de la plataforma (l'Associació de Protecció i Estudi de la Garriga, la IAEDEN-Salvem l'Empordà i l'Ajuntament de Vilanant) han recorregut totes les vies possibles per evitar l'obertura d'aquesta nova pedrera: Després de perdre en part un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les entitats van recórrer al Tribunal Suprem que ara els ha donat íntegrament la raó i ha dictat sentència, anul·lant l'autorització administrativa atorgada pel conseller Nadal el 19 d'Octubre de 2009.
Segons ha explicat l'advocat que ha portat el procés, Eduard de Ribot, la sentència conclou que el permís atorgat incompleix la Directiva Europea 85/337 de la CE del Consell i la legislació i normativa estatal d'avaluació ambiental que exigeix l'anàlisi d'alternatives d'emplaçament dels projectes amb afectació significativa pel medi ambient. També ha conclòs que vulnera la jurisprudència del Tribunal Suprem dictada en aquesta matèria. El Tribunal Suprem constata que no es van tenir en compte diverses alternatives d'ubicació de l'activitat extractiva i no es va seleccionar l'emplaçament en funció del menor impacte ambiental.
Bàrbara Schmitt, portaveu de la IAEDEN, ha destacat que, a diferència del què passa habitualment, l'oposició a la pedrera va comptar des d'un inici amb el suport de la ciutadania i dels ajuntaments implicats el que ha fet "més fàcil" tot el procés judicial. En aquest sentit, Schmitt ha destacat que la gent del territori va tenir sempre clar que construir una nova pedrera a la Garriga d'Empordà suposava posar en perill un espai d'interès natural per ser un connector natural i el patrimoni històric i cultural que representen les seves construccions en pedra seca.
Festa popular
La Plataforma en Denfensa de la Garriga ha organitzat una jornada festiva pel proper 21 de juny per celebrar la victòria als tribunals i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local de la Garriga. La celebració es farà al mateix espai que estava amenaçat per la pedrera, al mas Molar de les Clotes (Llers). A banda de celebrar la salvaguarda de l'espai amb un vermut musical i un dinar popular, durant el matí s'oferiran per descobrir el patrimoni natural i de pedra seca de la Garriga amb visites guiades, tallers infantils i l'entrega de premis d'un concurs de dibuix per a la mainada de les escoles dels municipis de la Garriga sota el lema 'Dibuixa la Garriga'.
Amb la festa les entitats també esperen recaptar diners per fer front a les despeses judicials (pèrits, informes, procuradors i advocats) que ha tingut la llarga lluita i que en total sumen 16.352,98 euros, una suma important per a unes entitats sense ànim de lucre que bàsicament es sostenen amb quotes de socis i donacions.
Pla de gestió de la Garriga
Per últim, l'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, ha avançat la voluntat de treballar en un Pla de gestió de la Garriga per conservar totes les construccions de pedra seca i posar en valor el seu patrimoni cultural.
El Suprem prohibeix construir una pedrera de 25 hectàrees al bell mig de la Garriga d'Empordà
La sentència posa fi a 11 anys de lluita
