Al capdavant de la segona força hi torna a haver Iolanda Pineda, que vol recuperar l'alcaldia per al PSC en un moment d'hores baixes per al partit i amb una imatge pública encara vinculada als aldarulls del seu mandat. Dos líders controvertits poden propiciar la irrupció de noves forces al ple, com Ciutadans o Canviem Salt. ERC aspira a tornar a tenir regidors mentre que PxC podria desinflar-se després de ser la sorpresa el 2011.
Fa quatre anys, Jaume Torramadé va recuperar l'alcaldia de Salt aconseguint ser la llista més votada amb 2.708 vots i va obtenir nou regidors. La tensió social viscuda durant l'anterior mandat, amb conflictes veïnals i aldarulls, va passar factura a l'equip de govern d'aleshores, format pel PSC i ERC. La llista socialista encapçalada per Iolanda Pineda va passar dels nou regidors del 2007 a sis el 2011 (amb 1.857 vots) però la pitjor part se la va emportar ERC, aleshores liderat per Josep Soler, que amb 330 vots ni tan sols va entrar al ple i va perdre els dos regidors que mantenia des del 1991.
Així, Torramadé es va convertir en alcalde de nou, perquè ja ho havia estat durant dos mandats (del 1999 al 2007). CiU va optar per governar en minoria i no formar govern amb cap altre partit. Després de les eleccions, el ple va quedar format pels nou regidors de CiU, sis del PSC, els tres que va aconseguir Plataforma per Catalunya (PxC) i que es va convertir en la sorpresa de les darreres eleccions, els dos regidors d'Independents per Salt (IpS) i un del Partit Popular (PPC).
A nivell polític, però, la situació va durar poc perquè pocs mesos després de les eleccions, a l'agost, dos dels regidors de PxC van deixar el partit i van passar al grup mixt. A la pràctica, els vots de Carles Bonet i Juana Martínez com a regidors no adscrits han estat essencials per al govern de Salt per aprovar projectes i, sobretot, per tirar endavant els pressupostos al llarg d'aquests anys.
Governar una població amb les peculiaritats de Salt i en plena crisi econòmica no ha estat senzill per a CiU però Torramadé assegura que tanquen aquests quatre anys satisfets amb la feina feta. Sobretot perquè, diu, ha estat feina de formiga, silent i sovint poc lluïda públicament però que ha servit per "posar ordre" a la situació delicada que vivia el municipi el 2011, sobretot pels problemes de conflictivitat social que hi havia i per la situació econòmica precària de les arques municipals.
Segons dades del govern municipal, tres anys de pressupostos austers i rigorosos per posar a ratlla l'endeutament han permès, per primer cop durant el mandat, destinar una petita partida a inversions en els comptes per al 2015. L'equip de govern situa l'endeutament del darrer exercici en el 105,92%, per sota del límit legal permès de 125 i tenint en compte que han hagut d'aplicar plans de sanejament estrictes perquè en exercicis anteriors s'havia arribat al 140%.
El principal grup de l'oposició, el PSC, creu que aquest treball silent que justifica l'equip de govern és, en realitat, falta de projecte. Pineda assegura que durant aquest mandat les úniques iniciatives que s'han desenvolupat són les que ells havien iniciat en el mandat 2007-2011 i que el govern local s'ha dedicat a amagar els problemes en comptes d'afrontar-los. La líder socialista creu que la legislatura ha estat marcada per l'opacitat i la falta de diàleg de CiU.
El cas Minerva Amador
El 2011, Jaume Torramadé no va només investit alcalde de Salt, també es va convertir en president de la Diputació de Girona. Però a finals de gener del 2013 va haver de presentar la seva dimissió esquitxat per un escàndol amb denúncies creuades amb l'assessora de la Diputació Minerva Amador, que també era presidenta de l'agrupació local d'Unió Democràtica (UDC) a Salt.
L'origen de les denúncies creuades es remunta al sopar d'inici de campanya electoral del 8 de novembre de 2012 que l'agrupació local de CiU de Salt va fer a un restaurant de Girona. El primer a presentar denúncia va ser Jaume Torramadé, que va acudir a la justícia assegurant que Minerva Amador li feia xantatge perquè li reclamava 50.000 euros a canvi de no denunciar-lo per suposats tocaments. Amador no va trigar en presentar una denúncia per assetjament sexual. L'afer acabarà, presumiblement, amb els dos asseguts al banc dels acusats: un per un delicte d'abusos sexuals i l'altra acusada de coaccions.
Ha estat una de les polèmiques del mandat i, a nivell municipal, va culminar amb un ple molt tens en el qual es va debatre una moció presentada pel PSC que instava l'alcalde a apartar-se fins que el cas tingui sentència judicial. El debat de la moció va degenerar en crispació i múltiples retrets, sobretot entre Torramadé i Iolanda Pineda, però, al final, els socialistes només van rebre el suport de la regidora que quedava de PxC i el text no va prosperar.
El bloc Salt, símbol contra els desnonaments
La crisi econòmica ha estat devastadora a Salt, on s'ha acarnissat sobretot amb les persones treballadores amb menys formació. Des del 2007, s'ha triplicat el nombre d'aturats passant dels 1.000 veïns a l'atur a 3.562 el 2014. La destrucció d'ocupació va ser vertiginosa fins als 2011 però, en els darrers anys, han incrementat les famílies sense cap tipus d'ingrés i que no poden fer front a les despeses bàsiques perquè han esgotat subsidis i ajuts.
Això ha provocat que Salt s'hagi convertit en una de les poblacions amb més risc de desnonaments i, també, en la punta de llança de la lluita de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El bloc Salt, un edifici de nova construcció buit, es va convertir en tot un símbol després que els activistes l'ocupessin durant set mesos, des del març fins al desembre del 2013.
La gestió, tant de l'ocupació massiva com del conjunt de desnonaments de la població, ha estat criticat tant per oposició com per la mateixa PAH Girona Salt, que acusava Torramadé d'actuar de forma unilateral i de no activar alguns mecanismes municipals com ara la Taula d'Habitatge o el sistema de multes a bancs que tinguin pisos buits i no els cedeixin a la borsa de lloguer.
Al final del mandat, l'ajuntament va fer públic que havia signat un acord amb l'Oficina de l'Habitatge de Catalunya per destinar 2,5 milions d'euros (MEUR) a comprar uns cent pisos que actualment estan en mans dels bancs i destinar-los a lloguer social.
El retorn de la calma
Salt va arribar a la darrera cita electoral en una situació convulsa. A les dificultats econòmiques, s'hi va sumar la fragilitat de la cohesió social. La pau entre els veïns en algun moment es va esquerdar més del compte i va desembocar en conflictes pujats de to, la majoria d'origen racial (a Salt l'índex d'immigració és superior al 40%) i vinculats a la sensació d'inseguretat.
Per això, la seguretat va ser un dels eixos centrals de les darreres eleccions. Els brots de violència han acabat i la taxa de delinqüència s'ha reduït substancialment. Durant els últims quatre anys, s'han instal·lat càmeres de videovigilància a les zones més conflictives del municipi i s'ha estrenat una nova comissaria, compartida per Policia Local i Mossos d'Esquadra.
Líders controvertits i nous partits
Des que Salt es va segregar de Girona i va recuperar l'estatus de municipi, ha imperat el bipartidisme a la població, on CiU i PSC s'ha anat alternant l'alcaldia, ja sigui en solitari o amb pacte amb algun altre parit. Les dues formacions han apostat per repetir cap de llista, Jaume Torramadé i Iolanda Pineda, dos alcaldables que acumulen anys d'experiència tant al govern com a l'oposició.
Les eleccions plantegen moltes incògnites a Salt. Després d'aconseguir uns resultats històrics per a CiU el 2011, Torramadé afronta la nova cita electoral amb el dubte sobre si els saltencs avalaran la seva gestió durant l'últim mandat i si pesarà l'afer amb Minerva Amador. El cap de llista de CiU ja va afrontar la cita amb les urnes de fa quatre anys amb una imputació per un afer de corrupció urbanística amb els terrenys de la Gasol, que durant aquest mandat ha acabat arxivat.
Per la seva banda, Iolanda Pineda arriba al 24 de maig com a líder d'uns PSC en hores baixes i amb l'interrogant sobre si la seva imatge pública encara està vinculada als aldarulls que hi va haver quan va ser alcaldessa.
Una de les sorpreses del 2011 va ser la irrupció de PxC al ple amb tres regidors. De seguida, però, la formació es va desmembrar amb l'abandonament de dos dels representants i la posterior desaparició de la tercera, Maria Osuna, quan el partit va expulsar el líder Josep Anglada. El partit ha escollit un nou cap de llista: Sergi Fabri, que vol repetir resultats. Tot i això, la formació es podria desinflar i perdre representació si el seu auge estava estretament vinculat als conflictes de l'anterior mandat.
Independents per Salt (IpS) ha optat, aquest 2015, a presentar-se de la mà de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). El cap de llista, el mateix que en les darreres eleccions, Ferran Burch. IpS és una formació molt vinculada al teixit associatiu i als moviments socials saltencs i també espera, com a mínim, mantenir els dos regidors.
El cinquè partit amb representació al ple és el PPC. En les últimes eleccions van canviar el cap de llista i va ser Felip Gil, que va poder conservar representació. Gil, però, no repeteix i el substitueix Sergio Santamaria, actualment diputat popular al Parlament. Amb un alcaldable o un altre, el cert és que el PP ha tingut un vot bastant fidel a Salt, on obté un o dos regidors des del 1995, però fins ara no havia hagut de disputar electors amb Ciutadans.
Si CiU i PSC reben menys suport que en altres eleccions, l'entrada de nous partits al ple pot ser determinant a l'hora d'investir nou alcalde. ERC ha renovat la llista després del daltabaix del 2011 quan va perdre tots els regidors i ha triat un nou cap de llista, Jordi Viñas. Esquerra busca a Salt seduir els socialistes de l'ala nacionalista descontents amb la direcció del partit i, per això, rep suport de l'exalcalde del PSC Salvador Sunyer i també d'un excap de llista socialista.
Altres partits amb possibilitats d'entrar al ple són Ciutadans, que ha escollit com a cap de llista Atilano González, i Canviem Salt, formació que fa de paraigua d'ICV, EUiA i persones del cercle Podemos. La candidatura l'encapçala Wilder Palacio.
