Un nou estudi es focalitza en com salvar la població d'anguiles al riu Ter

En només quatre dècades, la població d'anguiles als rius europeus ha caigut en picat. De fet, el percentatge de disminució és alarmant i s'enfila fins més amunt del 95%. Això ha obligat el Consell Europeu a emprendre mesures per evitar que la situació vagi a més i, inexorablement, condueixi cap a la desaparició d'aquest peix.

El cicle vital de l'anguila obliga, però, a què les accions es planifiquin conjuntament entre països. "De res serviria que cadascú aquí fes la seva, perquè seria poc eficient", explica Zamora. I és que les anguiles no es reprodueixen als rius europeus (on poden arribar a viure-hi fins a quinze anys). Surten cap a mar i creuen l'oceà Atlàntic fins arribar al mar dels Sargassos.

Allà, després de reproduir-se, els exemplars adults moren. Però les larves fan el viatge de tornada cap a Europa, aprofitant els corrents marins. En total, més de 6.000 quilòmetres (7.000, en el cas d'aquelles que entrin al Mediterrani i arribin fins a Catalunya).

És aleshores quan les larves eclosionen i es transformen en angules (l'aleví de l'anguila). Del mar, les angules passen altre cop als rius, on faran fins a dues metamorfosis abans de convertir-se en anguiles adultes, que al cap d'uns anys retornaran al mar dels Sargassos per completar el cicle.

"En mínims històrics"

"Durant les darreres dècades, però, l'espècie ha arribat a mínims històrics", explica l'investigador de la UdG. Els motius que han catapultat aquest descens vertiginós són diversos. Per una banda, sobretot al nord d'Europa i la costa atlàntica, hi ha el problema de la sobrepesca d'angules. Però aquest no és l'únic motiu que impedeix que els alevins remuntin el riu i es converteixin en anguiles.

"La contaminació de les aigües o la presència de pantans, que fan de barrera i no deixen anar més enllà, també en limiten l'hàbitat", precisa Zamora. A més, en els darrers anys també ha aparegut un paràsit asiàtic que ha fet estralls. "Infecta la bufeta natatòria de les anguiles i fa que no puguin tornar al mar dels Sargassos per reproduir-se", indica el científic de la UdG. Es calcula que el paràsit arriba a infectar fins a sis de cada deu anguiles.

Seguiments al riu Ter

La situació que viu l'anguila als rius europeus -i per extensió, les angules- han obligat el Consell Europeu a actuar. "Hem de pensar que, sense aquest pla de gestió internacional, en poc temps l'espècie hagués arribat a la situació de col·lapse, no recuperació i desaparició", explica Lluís Zamora.

El pla estableix tota una sèrie d'accions, com ara disminuir la sobrepesca, millorar la connectivitat dels rius, controlar els predadors (com el visó americà) o fer alliberaments d'alevins per reforçar la població. Tot plegat, amb l'objectiu d'assegurar que l'any 2020, com a mínim, el 40% de les anguiles que viuen als rius puguin tornar a mar per reproduir-se.

És en aquest context on s'emmarca l'estudi que ha engegat la UdG al Ter, i que és pioner al Mediterrani. "Per saber quanta anguila surt del riu, també hem de quantificar les angules que hi entren", precisa Lluís Zamora.

La investigació durarà ben bé fins a mitjans 2016. Els experts de la UdG, amb l'ajuda dels pescadors artesanals, fan captures periòdiques a la desembocadura i altres trams del riu Ter. Per pescar les angules, utilitzen els mateixos ormeigs que els pescadors (els bussons).

Una part dels exemplars que es pesquen s'estudien després al laboratori. Entre d'altres, es pesen, es mesuren i es mira en quin estat de maduresa es troben. "L'objectiu és determinar si hi ha mesos en què el riu rep més entrada d'angules, com són aquests alevins i poder veure quin és el comportament habitual de l'espècie", precisa Zamora.

En paral·lel, l'estudi també es posa en relació amb la pesca (en aquest cas, l'artesanal). L'angula té una veda de set mesos, i només es pot pescar des de finals d'octubre fins a principis de març amb determinades tècniques. De totes maneres, al riu Ter, l'activitat és del tot compatible amb la preseravació de l'espècie. "Els primers resultats de l'estudi ens mostren que les angules entren al riu durant tot l'any, i no només durant els mesos en què la pesca hi és permesa", indica el científic de la UdG.

Lluís Zamora explica que, d'aquí poc, l'estudi que estan fent al riu Ter també s'ampliarà a l'Ebre. "L'objectiu és, en definitiva, adquirir més coneixements per poder fer una gestió sostenible de l'espècie", precisa.

Onze pescadors

A les comarques gironines, es pot pescar angula als rius Ter, Fluvià i la Muga. A diferència de la conca atlàntica (on la pesqueria és molt més intensa i suposa una clara amenaça), a Catalunya les captures es fan de manera artesanal. Arreu del país hi ha unes 200 llicències, de les quals onze són a comarques gironines (i d'aquestes, cinc al riu Ter).

Juli Carbó és un d'aquests pescadors. "Les captures es fan de manera sostenible, amb l'objectiu de preservar l'espècie", indica. Carbó explica que l'activitat està "totalment regulada". Per exemple, cada any s'han de renovar llicències, es limita el número de bussons que poden fer servir els pescadors i també les hores en què es poden parar els ormeigs al riu.

A més, s'ha de portar un control estricte de cada pesca i trametre'l a la Generalitat. "Hem de posar diàriament les captures que hem fet, on les hem fet i adjuntar-hi la factura d'allà on l'hem venuda, bé sigui a llotja o a majorista", explica Carbó.

Al riu Ter, s'acostumen a pescar entre uns 80 i 110 quilos d'angula cada temporada. Els alevins, molt apreciats en gastronomia, es mouen a preus d'entre 280 i 410 euros el quilo. Precisament, els restaurants d'aquesta zona del Baix Empordà han engegat una campanya per posar en valor l'angula del Ter.