La sentència conclou que el centre no va fer les proves necessàries per saber si el nadó tindria la malaltia, tot i saber que hi havia predisposició genètica (perquè un germà seu la patia). Durant l'embaràs, només van comprovar que el fetus era portador de la malaltia, però no es va anar més enllà. El TSJC resol que hi va haver mala praxi, tot i que també rebaixa una primera indemnització que es va fixar de 250.000 euros. El cas l'ha portat el Defensor del Pacient.
El cas que ara l'alt tribunal català ha sentenciat es remunta a l'any 2009. Aquell any, la mare va quedar-se embarassada del seu segon fill. Durant la gestació, la mare va visitar-se a l'hospital de Palamós (Baix Empordà) per fer seguiment de l'embaràs.
La parella ja tenia un fill, nascut el 2004, que patia fibrosi quística. Per això, van demanar a l'hospital que fessin una prova (la biòpsia de Còrion) per descartar que la malaltia també afectés la seva filla. Es resultats van concloure que, com també passava amb els pares, el fetus era portador de la malaltia. Però a partir d'aquí, l'hospital no va anar més enllà i no va comprovar si la nena naixeria havent desenvolupat fibrosi quística.
El part va tenir lloc el 15 de novembre del 2009 i la nena ja va venir al món malalta. Els pares van decidir portar als jutjats el Servei Català de la Salut -que és d'on depèn el centre- perquè entenien que hi va haver negligència mèdica. La parella va posar el cas en mans del Defensor del Pacient, i l'octubre del 2013, un jutjat de Barcelona els va donar la raó.
Aquesta primera sentència, dictada pel Contenciós Administratiu Número 5, obligava el Catsalut a indemnitzar els pares amb 250.000 euros. La resolució subratllava que l'hospital de Palamós havia fet un estudi genètic "incomplert" al fetus, perquè tot i saber que el germà de la petita tenia fibrosi quística, no va analitzar si la mutació genètica també afectaria la nena.
"Aquesta mala praxi va impedir que la mare no pogués exercir el seu dret a interrompre voluntàriament l'embaràs, perquè la informació que va servir per decidir era errònia", indicava la sentència. I hi afegia: "Ja que no és el mateix ser portador de la malaltia que resultar-ne afectat".
Rebaixa a 151.000 euros
El CatSalut i la companyia d'assegurances Zurich van presentar recurs contra aquesta primera sentència i van apel·lar davant el TSJC. Ara, l'alt tribunal català ha tancat el cercle (la seva resolució no es pot recórrer) i ha fixat la quantia de la indemnització en 151.000 euros.
La sentència, dictada per la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu, conclou que hi va haver mala praxi hospitalària, però rebaixa la indemnització per motius de forma. I és que, abans d'anar als tribunals, els pares de la nena van reclamar 151.000 euros per la via administrativa.
Per això, el TSJC conclou que el jutjat de Barcelona no podia incrementar la indemnització fins als 250.000 euros, perquè "no és possible atorgar en sentència allò que no s'ha sol·licitat per via administrativa". La sentència de l'alt tribunal català és ferma.
