El Castell de Púbol reivindica la faceta del Dalí escultor amb 'Bust de dona retrospectiu'

Salvador Dalí va crear la primera escultura única de 'Bust de dona retrospectiu' el 1933. Llavors, ho va fer sobre un maniquí de porcellana per mostrar perruques d'un aparador de París. Als anys 70, l'artista va autoritzar que se'n fes una sèrie limitada en bronze.

Un d'ells el va dissenyar expressament per al museu de Figueres. És precisament aquest el que s'exposarà a Púbol fins al gener. Per a l'ocasió, la fundació ha rescatat del seu arxiu i d'altres fonts documentals 16 fotografies de Man Ray, Brassaï i André Caillet, entre d'altres, que expliquen el procés creatiu entorn a l'obra. La fundació vol reivindicar la faceta d'escultor de Dalí aprofitant que treballa en el catàleg raonat d'escultura.

Aquest és la primera vegada que la fundació Dalí organitza una exposició dedicada a l'escultura. L'artista, molt més conegut per la seva vessant pictòrica, també va deixar alguns exemples d'aquesta disciplina. Precisament, des de fa un any, la fundació treballa per elaborar el catàleg raonat d'escultura i, per poder fer aquesta catalogació, ha publicat unes pautes per definir i classificar l'escultura que pot ser original de l'artista. La voluntat és que el primer tram estigui properament penjat a Internet perquè sigui d'accés universal i gratuït. 

En aquest context es presenta l'exposició temporal del Castell de Púbol -que es podrà visitar des del dia 24 de març fins el 6 de gener- dedicada a l'obra 'Bust de dona retrospectiu'. Aquesta exposició, més enllà de l'exhibició de l'obra, posa l'accent en el procés creatiu de la mateixa i de com s'ha pogut documentar a través de la fotografia. Per això, a banda de poder veure l'escultura, els visitants poden apreciar setze fotografies que detallen les diferents fases de creació d'aquesta obra. 

Una obra única i una sèrie original

La història d'aquesta peça surrealista arrenca el 1933, quan Dalí crea la que és considerada la peça única. Després, als anys 70, l'artista autoritzarà fer una sèrie limitada (formada per 8 obres i 4 proves d'artista) inspirada en aquest bust. La peça del 1933 està feta sobre un maniquí de porcellana que, gràcies a les fotografies, s'ha sabut que procedia d'un aparador de París i que s'usava per exposar perruques. 

Dalí la va presentar a la galeria Pierre Colle de París aquell 1933 però no la concep com una obra acabada sinó que -i també s'aprecia a les fotografies- al llarg dels anys l'anirà canviant segons allà on l'exposi. L'obra original presenta el bust nu d'una dona, al cap hi situa una perruca i una barra de pa amb un tinter i dues panotxes de blat de moro que li pengen del coll. L'artista no només havia canviat algun d'aquests elements sinó que també li va posar títols diferents. L'any 1992 el MOMA de Nova York va adquirir aquesta peça per exposar-la. 

Als anys 70, l'artista edita una sèrie limitada inspirada en aquesta obra surrealista dels anys 30. Se sap que va autoritzar-ne vuit exemplars i quatre proves d'artista i que va enviar a fondre el bust en bronze. De les dotze peces, la fundació té coneixement de cinc exemplars. D'aquests, dos estan al Museu de Figueres i la resta es creu que estan en mans privades. 

La peça surt per primer cop de Figueres

De fet, una d'aquestes obres seriades l'artista la va crear expressament per exposar-la al Museu Dalí de Figueres. Va ser l'any 1976-1977 quan l'autor fa fondre el bust i incorpora tot un seguit d'elements (tots fets de bronze també) mitjançant la tècnica de l'assemblatge: una barra de pa, dues panotxes de blat de moro, plomes, un zoòtrop o tira de paper pintat, un tinter amb figures de l'Àngelus amb dues plomes i sorra. 

Per primera vegada, aquesta obra ha sortit del museu de Figueres per formar part de l'exposició temporal de Púbol. La directora de la fundació, Montse Aguer, reconeix que no és una obra que es presti però que sí s'ha vist bé que surti del museu perquè s'exposa en un altre dels espais del triangle dalinià. 

Aguer ha destacat que l'exposició vol reivindicar la faceta d'escultor de Dalí i que té gran valor perquè les fotografies demostren la importància a l'hora de documentar el procés creatiu de les obres. Entre les fotografies n'hi ha d'autors rellevants com Man Ray, Brassaï, André Caillet, Carl Van Vechten o Eric Schaal, entre d'altres. 

El muntatge de l'exposició s'ha inspirat en l'estètica de les mostres dels anys 20 i 30 dedicades al surrealisme i a l'avantguarda que es feien a París. La peça central és el bust i es presenta de la mateixa manera com es va exposar per primera vegada l'any 1933 a la capital francesa.