Un llibre recull la correspondència inèdita entre Dalí i Picasso

'Picasso y yo' és un "duel d'egos" que busca "desfer tòpics i mites" de la relació entre els dos artistes

Entre 1927 i 1972 Salvador Dalí va enviar nombroses cartes i postals a Pablo Picasso que, fins ara, no es té constància que l'artista malagueny respongués. Per l'autor del llibre 'Picasso y yo' (Editorial Elba),Víctor Fernández, és "l'epistolari del no", on el geni del surrealisme "provoca" Picasso i ell "no hi entra". Per exemple, el llibre recull les cartes que cada mes de juliol Dalí enviava a Picasso afirmant 'Pel juliol, ni dona ni cargol'. "Picasso es devia preguntar, què li responc jo ara?", bromeja el periodista.

De fet, no hi ha mostres escrites de cartes de Picasso a Dalí però el llibre recull l'única mostra de "correspondència" de Picasso a Dalí: la signatura d'una postal que Paul Éluart va enviar a Dalí el setembre de l'any 1937, un document fins ara inèdit i que es recull en el volum. Malgrat això, en les respostes de Picasso es pot intuir que hi va haver intercanvis entre tots dos.

La relació entre tots dos artistes han omplert pàgines de llibres i revistes i Víctor Fernández volia "desfer els tòpics i mites" que envolten la freda i distant relació entre ells. Així, segons l'autor, la relació era freda però el distanciament polític de després de la Guerra Civil, en què tots dos es van posicionar en bàndols contraris, era un "motiu menor". A més, recull tres intents de reconciliació. "Picasso protegeix Dalí, l'ajuda econòmicament i quasi es podria dir que els anys 30 li fa de mecenes. Es va portar bé", ha afirmat Fernández.

'Picasso y yo': "Ell és comunista. Jo tampoc"

El novembre de 1951, Salvador Dalí va pronunciar una conferència al Teatre María Guerrero de Madrid davant la flor i nata de la burgesia i l'aristocràcia madrilenya sota el títol 'Picasso i jo'. Precisament, d'aquí sorgeix el títol del llibre.

Segons Víctor Fernández, a Picasso li va fer "molta gràcia" el contingut de la conferència, en què Dalí deia: "Picasso és artista, jo també. Picasso és un geni, jo també. Picasso és comunista. Jo tampoc", en una clara al·lusió a la distància política que existia entre ells.