18 anys i 9 mesos de presó per l'empresari que va assassinar la dona a trets a Girona

El tribunal no es creu la història de Bernard Andrighetto

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo Garcia Morales, recull el veredicte del jurat popular que, per unanimitat, va declarar Bernard Andrighetto culpable d'assassinat per traïdoria i d'un delicte de tinença il·lícita d'armes.

El text conclou que la matinada del 17 d'octubre el 2011, Bernard Andrighetto va empunyar dues armes curtes -uns pistola i un revòlver-, va acorralar la seva dona al lavabo de la casa i va obrir foc. Va buidar els carregadors de les dues armes i els deu projectils van impactar contra la víctima, que va resultar greument ferida i va morir l'endemà a l'hospital.

El jurat popular no es va creure la versió exculpatòria d'Andrighetto, que assegurava que la seva dona i un suposat amant havien planificat matar-lo i simular que s'havia suïcidat per poder cobrar l'herència. El processat indicava que va sorprendre el sicari al lavabo, van forcejar i les armes es van disparar. La sentència detalla que no hi ha cap prova que recolzi aquesta versió ni cap de les altres que l'empresari ha anat variant al llarg del procediment.

En aquest sentit, la sentència recorda que en una primera trucada al 112 l'acusat mateix va confessar que havia perdut el cap i havia matat la seva dona. A més, no hi ha proves científiques que indiquin que en el lavabo hi havia una tercera persona però sí que apunten cap a Andrighetto com a l'autor del tiroteig. Entre aquestes evidències, la sentència indica que hi ha una "diligència científica molt esclaridora" sobre la culpabilitat de l'acusat: l'elevadíssima concentració de restes de pólvora que tenia a les seves mans.

No va socórrer la dona

A més, exposa que la teoria del tiroteig accidental queda totalment descartada perquè l'acusat no va intentar socórrer en cap moment la seva dona, perquè sinó s'hauria tacat amb sang d'ella i no en tenia; perquè els trets es van fer a una distància curtíssima d'entre 10 i 30 centímetres i perquè totes les bales es van disparar en una sola direcció i van impactar contra la víctima.

La dona, segons la sentència, no va tenir cap possibilitat de defensa. Primer, perquè l'acusat li barrava el pas cap a la sortida; segon, per la diferència d'envergadura entre un i altre i tercer, perquè l'acusat duia dues armes mentre que la víctima anava completament desarmada.

La sentència estima un agreujant de parentiu perquè l'acusat va assassinar a la seva dona i un atenuant de reparació del dany, perquè ja va consignar 250.000 euros per cobrir les indemnitzacions per als dos fills de la víctima.

La secció quarta de l'Audiència de Girona imposa a Andrighetto una pena de 18 anys i 9 mesos de presó; 17 anys i mig per l'assassinat i 1 any i 3 mesos per la tinença il·lícita d'armes. En matèria de responsabilitat civil, condemna l'acusat a indemnitzar els dos fills de la víctima amb els 250.000 euros ja consignats.

A l'hora de calcular la pena, el magistrat no compensa atenuant i agreujant perquè considera que el de parentiu "pesa més", sobretot tenint en compte que Andrighetto no ha tingut dificultats per reunir els diners de la indemnització "per la riquesa que durant tot el judici s'ha encarregat de recordar que posseeix".

No es pronuncia sobre el fals testimoni

Un cop acabat el judici, el fiscal va demanar que s'investiguin els dos fills de la víctima, l'actual parella sentimental d'Andrighetto i un testimoni que a mitja instrucció va assegurar que "un negre d'ulls verds" li havia confessat ser l'intrús en aquella casa. El fiscal considera que tots quatre han pogut cometre un delicte de fals testimoni per mentir per intentar aconseguir una sentència absolutòria.

L'Audiència de Girona no es pronuncia encara sobre aquesta petició perquè la sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).