La majoria de les llicències però són per a obres menors, el que confirma una reactivació en el sector de les rehabilitacions. No passa el mateix en relació a les llicències d'obra major: del total de 1664 permisos només 303 són per a treballs de major envergadura o obra nova. Una altra dada positiva del 2014 fa referència a les ofertes que les empreses van fer arribar al Servei Municipal d'Ocupació de Girona. L'any passat es van gestionar 994 ofertes de feina, 140 més que l'any anterior.
Algunes dades incloses en la memòria de la regidoria de Promoció i Ocupació del 2014 fan veure un canvi de tendència després de llargs anys de crisi. Una d'aquestes fa referències a les llicències d'obres tramitades per l'ajuntament. L'any passat se'n van concedir 1.664, un 14% més que l'any anterior, quan la xifra es va frenar en les 1.462. El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, ha destacat que aquesta dada fa veure una "incipient reactivació" del sector, tot i que reconeix que la majoria de llicències són per a obres petites i rehabilitacions.
Del total de 1.664 permisos, 1.361 són d'obres menors (un 16% més que el 2013) i només 303 són d'obra major (un 3,76% més que el 2013). Ribas ha avançat que aquest 2015 preveuen donar la llicència per a dues grans obres a la ciutat: l'ampliació d'Hipercor i la construcció de la nova Clínica Girona a la carretera de Barcelona.
Les empreses ofereixen més llocs de treball
De la memòria també s'extreu alguna altra dada positiva en l'àmbit econòmic. Per exemple, creix el nombre d'ofertes que les empreses de Girona ciutat i rodalies envien al Servei Municipal d'Ocupació (SMO). L'any passat, aquest servei en va gestionar 994, 140 més que l'any anterior.
La regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, ha defensat els esforços que s'estan fent en polítiques d'ocupació. Per exemple, de la població aturada que s'ha atès al SMO, un 40% (2.882 persones) han rebut com a mínim un diagnòstic ocupacional. A més, el 19% de la població aturada ha participat en programes i serveis d'ocupació (1.319 persones) i 542 han passat per algun procés de formació.
Madrenas també ha destacat l'èxit del programa Girona Actua, adreçat a persones en risc d'exclusió social. Durant el 2014, van participar del programa 551 persones, de les quals un 39% va acabar aconseguint un contracte de treball.
Més turistes i més congressos
Les oficines de turisme de Girona (situades a la Rambla i al punt de benvinguda) han registrat un augment del 30% en el nombre de consultes en només dos anys. Si el 2012 el nombre de visites era de 94.797, el 2014 s'ha tancat amb 135.531 consultes. "Això ens demostra que l'aposta que vam fer pel turisme com un dels eixos de reactivació econòmica comença a tenir el seu retorn", ha manifestat la regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat, que defensa que Girona ja no és una destinació "complementària" per als turistes sinó que ja l'escullen directament per venir-hi.
La regidora també ha volgut destacar que, tot i la crisi, l'activitat congressual a Girona es manté i té perspectives de pujar. El 2014 es van fer un total de 66 actes a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, que va tenir una ocupació durant 109 dies i va acollir un total de 27.899 assistents. Entre el total d'actes, hi va haver 14 congressos (els mateixos que 2013 però tres més que el 2011), 4 jornades, 33 convencions i 15 esdeveniments. Si es comparen les dades amb el 2011 hi ha una millora pel que fa a l'activitat: llavors es van fer només 56 actes i el nombre d'assistents va ser de 27.005.
Cunyat ha destacat els esforços que estan fent per captar congressos d'àmbit internacional i ha avançat que tenen bones perspectives per al 2015 perquè ja tenen confirmats 13 congressos.
Millor conciliació entre oci i descans
La regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, ha aprofitat per destacar que amb la nova regulació de terrasses i amb un major control sobre l'oci nocturn han aconseguit reduir les queixes veïnals. El 2014 es van registrar 42 queixes de veïns per molèsties de les terrasses, el que suposa una reducció del 73,8% en comparació amb el 2012. També ha experimentat un descens el nombre de queixes relatives a les molèsties dels locals d'oci nocturn. El 2014 van arribar a l'ajuntament 213 queixes, un 39,7% menys que dos anys enrere.
La regidora ha atribuït aquest descens al compromís del sector i també a la creació de la figura dels conciliadors nocturns que no només s'encarreguen d'alertar els ciutadans que tenen comportaments incívics sinó que transmeten a l'ajuntament les incidències que detecten. A partir d'ara, més, tindran comunicació directa amb l'empresa de neteja per alertar-los si han d'anar a netejar alguna zona d'oci on hi hagi brutícia.
