Investigació científica a l'estany de Banyoles per reconstruir els oceans de la prehistòria

Els científics s'han centrat a analitzar el metabolisme dels microorganismes que habiten a les zones més profundes tant de l'estany de Banyoles com de l'estanyol de Can Cisó. La investigació ha permès descobrir que, en aquests àmbits, les condicions actuals reprodueixen les que hi havia als oceans de la prehistòria, just quan s'hi van crear les primeres formes de vida.

Aleshores, a l'aigua gairebé no hi havia oxigen i, per contra, s'hi acumulaven nivells elevats tant de ferro com de gasos de sofre. L'investigador del CSIC de Blanes, Emilio O. Casamayor, que ha liderat l'estudi, explica que, a diferència de l'arqueologia, la recerca en aquest cas no es pot basar en fòssils. Sinó que cal anar a buscar ambients que reprodueixin les situacions que tenien els oceans durant la prehistòria.

"Al món microbià no tenim fòssils per estudiar com eren les formes de vida en aquest passat; per això, és necessari explorar ambients actuals que mimetitzin les condicions químiques que prevalien en aquelles èpoques", indica l'investigador del CSIC. I hi afegeix: "Els microorganismes d'ara es comporten igual que els del passat i poden donar-nos pistes sobre com van desenvolupar-se i aconseguir energia i aliment".

Els científics expliquen que la terra va començar a tenir oxigen fa 2.500 milions d'anys, i que l'oceà que hi havia aleshores era molt ric en ferro. Actualment, però, s'ha empobrit la presència d'aquest mineral als oceans i només en zones profundes d'alguns estanys -com el de Banyoles- hi ha condicions similars a les que hi havia quan va crear-se vida al planeta.

Seqüenciar l'ADN

Després de seqüenciar de manera massiva l'ADN total (conegut com a metagenoma) de les zones més profundes de l'estany de Banyoles i l'estanyol de Can Cisó, els investigadors han pogut confirmar les seves hipòtesis. És a dir, que reprodueix les condicions dels oceans més primigenis.

Les aigües són riques en compostos tòxics de sofre, metà, anhídrid carbònic, amoníac i hidrogen. A més, és un ambient dominat per la presència de bactèries. "Mitjançant la metagenòmica, hem pogut reconstruir l'entramat complex de relacions existents entre la geologia, la química i la biologia que s'ha anat teixint al llarg de milions d'anys", concreta Casamayor.

Els resultats de la recerca ja s'han publicat a la revista 'The ISME Journal'. Segons precisa el CSIC, ajudaran no només a descobrir el passat i reconstruir-lo, sinó també a preveure què pot passar en un futur. I és que les mostres analitzades permetran predir el comportament dels oceans en zones costaneres davant futurs escenaris de canvi climàtic, quan poden proliferar les conegudes "zones mortes" al litoral (és a dir, sense oxigen).

La investigació que s'ha fet a Banyoles s'emmarca dins la campanya Sorcerer, iniciada ara fa dotze anys (el 20039) pel científic americà Craig Venter. L'objectiu és el de descobrir els secrets dels oceans prenent mostres, seqüenciant i analitzant l'ADN del microorganismes que viuen als ecosistemes aquàtics.