La CUP denuncia el 'desmantellament' del sistema públic de salut a Girona

Critiquen el projecte CIMS d’aliança entre el Trueta i el Santa Caterina

En una roda de premsa al Parlament, Vallet ha acusat l'anterior consellera de Salut, Marina Geli, i l'actual, Boi Ruiz, de basar-se en informes de la consultora PricewaterhouseCoopers per "trossejar" l'ICS per fer-lo "eficient econòmicament" a cada territori. Per això, ha alertat a Ruiz que "si no cessa en l'intent opac i antidemocràtic", la CUP lluitarà en tots els fronts possibles, inclosa la justícia penal, l'Oficina Antifrau, el Síndic de Greuges, el Parlament, els ajuntaments, els comitès d'empresa, les manifestacions al carrer o les tancades als centres de salut. Vallet ha reiterat la seva crítica a les "portes giratòries contínues" entre el sector públic i el privat i als "favors polítics" que, segons ella, comporten el nomenament a dit de gestors d'ens público-privats.

A més, la formació vol que tant els treballadors com els usuaris siguin conscients de les afectacions futures que poden tenir per a ells la unió d'entitats públiques i privades per a gestionar la sanitat. Per això, instal·larà meses informatives a les entrades dels centres sanitaris públics i es reunirà amb plataformes i sindicats per animar a la lluita contra aquests plans, que, segons la CUP, suposa crear una sanitat pública de baixa qualitat per als ciutadans amb menys recursos i una de major qualitat i més ràpida per als que poden pagar mútues, tot i que acabin utilitzant els mateixos equipaments i professionals.

Clara Griera, de la 'Marea Blanca' de Bellpuig (Urgell), ha denunciat que el Consorci Sanitari de Lleida suposa "vendre gat per llebre", ja que un ens teòricament públic i que tindrà finançament bàsicament públic serà gestionat a través del dret privat. Tot i que l'ICS hi aporti pràcticament tot el pressupost, tindrà menys de la meitat dels representants al consell d'administració. Griera ha criticat que l'ens suposarà menys drets laborals per als seus treballadors i que els propis estatuts del consorci estableixen que buscarà la "rendibilitat econòmica" i empresarial en la gestió de la sanitat pública.

Xavier Milian, de la CUP de Reus, ha dit que els anomenats Plans Funcionals del Tarragonès i el Baix Penedès suposen més o menys el mateix que el Consorci de Lleida, però canviant-li el nom per evitar la forta mobilització contrària de les terres de Ponent. Així, també ha criticat el "secretisme" amb el qual s'ha portat la qüestió, cosa que ha implicat que ni els propis treballadors afectats sàpiguen què passarà exactament amb ells. Justament, Milian ha explicat que la unió de dues empreses públiques i una privada suposarà que treballadors d'empreses diferents treballin per a les altres, cosa que ha qualificat de "prestamisme laboral".

Anna Alcalà, sindicalista i infermera de l'hospital Santa Caterina de Girona, també ha denunciat que el seu hospital, el Josep Trueta i l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona (IAS) aplicaran per als pacients un mètode de treball pensat per a fàbriques de cotxes.

D'altra banda, Isabel Vallet ha criticat que aquests consorcis sanitaris público-privats permetin casos com els denunciats de pacients que paguen 70 euros diaris a la sanitat pública per tenir una habitació individual. També ha denunciat que finalment el Departament de Salut tiri endavant el projecte inicial de Visc+, que suposa vendre a empreses privades dades sanitàries dels pacients, suposadament anònimes. Vallet ha dit que a Anglaterra ja s'ha demostrat que es poden reidentificar els pacients, i que això dóna a les empreses que compren les dades la possibilitat de conèixer malalties o tractaments dels ciutadans que poden utilitzar en benefici seu.