L'anunci per desencallar el baixador del TAV a l'aeroport de Girona es rep amb llums i ombres al territori. El sector turístic i empresarial ho veu com una oportunitat per atraure noves companyies a Vilobí d'Onyar i convertir-lo "en una pista més de l'aeroport del Prat", seguint models com el de Londres. Reclamen que l'obra, que voltarà entre 8 i 10 MEUR, es faci de pressa. A l'altre costat de la balança, però, hi ha els recels dels experts en alta velocitat.
Des de la UdG creuen que s'ha decidit la inversió sense planificar-ne el rendiment. D'entrada, perquè l'aeroport ara té poc volum de passatgers, però també perquè el perfil d'usuari del baix cost no acostuma a moure's amb alta velocitat. Connectar l'aeroport de Girona amb alta velocitat està més a prop que mai de ser una realitat. La Generalitat ha anunciat que invertirà 10 MEUR per fer la nova estació, que s'aixecarà a 2 quilòmetres de l'aeroport de Vilobí d'Onyar aprofitant el Punt d'Avançament i Estacionament de Trens (PAET). La connexió entre el baixador i l'aeroport es farà amb busos llançadora, que cobriran un recorregut de 5 minuts.
Però l'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, comprometent-se a tenir un conveni signat amb Foment aquesta primavera per desencallar el projecte i començar les obres tan aviat com sigui possible, ha provocat reaccions diverses al territori. D'una banda, hi ha els empresaris i el sector turístic que ho veuen com una oportunitat per revitalitzar la infraestructura i incrementar els passatgers i, de l'altra, els experts que creuen que difícilment podrà ser una inversió rendible a curt termini.
"És una obra que es ve reivindicant des del territori i, en el futur, ens pot ajudar molt a que finalment l'aeroport de Girona sigui una pista més per a l'aeroport del Prat", ha afirmat el director del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos que creu que, amb una estació d'alta velocitat al costat, l'aeroport atraurà "moltes companyies" perquè tindrà Barcelona a només 30 minuts.
Ramos assegura que, indubtablement, desencallar el projecte és una "bona notícia" perquè l'aeroport guanyarà competitivitat i contribuirà a garantir l'equilibri territorial del transport aeri a tot el país. "Un projecte que es va demanar des del Patronat fa més de dotze anys, és important saber que la Generalitat hi aposta fermament", ha opinat.
La bona connexió amb Barcelona, clau
Per al director del Patronat de Turisme, la proximitat amb Barcelona no ha de ser un escull, sinó un avantatge i posa com a exemple Londres, on hi ha sis aeroports "totalment equilibrats". "Serem una quarta pista a l'aeroport del Prat i això és el que busquem", ha exposat Ramon Ramos, que sosté que és un posicionament necessari per superar la davallada de vols que hi ha hagut des que Ryanair va començar a operar a Barcelona.
Ramos admet que, des del sector turístic gironí, es viu "amb preocupació" la baixada que ha patit Vilobí d'Onyar. "Tenim una infraestructura molt important que es pot aprofitar molt millor i obrir nous mercats, i per cal tenir clar que Girona està molt ben connectat des de Barcelona", conclou.
En la mateixa línia, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, no té cap dubte que la intermodalitat en els sistemes de transport és cada vegada més important per atraure visitants. "Les connexions terrestres van lligades a les aèries i són bàsiques", ha afirmat Espadalé que recorda que els empresaris, a través de la Cambra, també fa anys que demanen que l'aeroport estigui connectat amb alta velocitat.
"Ser el segon aeorport de Catalunya tant pot reportar beneficis a l'aeroport de Barcelona com al de Girona, i això és positiu", ha exposat Espadalé que també posa el focus en la facilitat que tindran els viatgers del sud de França per desplaçar-se fins a Girona per agafar un avió.
La Cambra de Comerç hauria volgut comptar amb aquesta infraestructura abans, per exemple l'any 2011 quan la Generalitat va presentar una proposta ferma que incloïa condicionar el PAET per a l'arribada de passatgers, aixecar un edifici i habilitar una zona d'aparcament. "Faltava l'OK de Madrid i, ara que l'hem aconseguit, el que volem és que es faci com més aviat millor", diu Espadalé que argumenta que qualsevol facilitat de mobilitat que signifiqui dur passatgers a l'aeroport de Giorna és "positiva".
Dubten que sigui rendible
L'optimisme del sector turístic i empresarial es veu amb cert recel des de l'àmbit acadèmic. El director del Departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG) i expert en alta velocitat, Jaume Feliu, té seriosos dubtes sobre si una estació a l'aeroport de Girona pot ser rendible a curt termini. Des del seu punt de vista, la construcció del baixador pot pecar de falta de previsió, sobretot perquè no hi ha un horitzó clar per a l'aeroport i perquè l'estació del TAV a Girona encara no està consolidada.
"El fet de construir una estació a l'aeroport no té excessiu sentit en el curt termini, perquè no hi ha una necessitat manifesta de construir una segona estació a l'àrea urbana de Girona, i menys a escassos dos anys de la inauguració de la primera", ha exposat el professor.
A més, l'expert en alta velocitat alerta que el perfil d'usuari de l'alta velocitat i el dels vols de baix cost és "força incompatible". Normalment, explica Jaume Feliu, els usuaris de baix cost utilitzen formes de transport també econòmiques per moure's des de l'aeroport fins a la seva ciutat o població de destí. En canvi, segons estudis que relacionen l'alta velocitat amb el trànsit aeri a nivell europeu, els usuaris del TAV solen estar més vinculats a vols de negoci o transoceànics.
Un altre entrebanc que detecta el professor és que el flux de passatgers que actualment té l'aeroport de Girona no és suficient per preveure un ús massiu de l'alta velocitat. "Si l'escenari es manté com en l'actualitat, amb uns 2 milions de passatgers anuals i bàsicament d'una sola companyia de baix cost, difícilment es podria rendibilitzar una inversió d'aquest tipus", conclou Feliu.
La manera d'aconseguir treure rendiment a la infraestructura projectada és, diu l'expert, plantejar-la com una peça dins el sistema aeroportuari català que, amb un aeroport del Prat ja consolidat que no necessiti tant les companyies de baix cost, es convertixi en el centre d'operacions d'aquest tipus d'aerolínies. Tot això, acompanyat de bones connexions horàries, trasllats ràpids i ofertes i abonaments atractius.