La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona va aconseguir els seus tres primers regidors a les eleccions del 2011. Llavors va concórrer de la mà de Reagrupament (Rcat), una coalició que es va trencar el febrer passat per la polèmica compra del fons d'art Santos-Torroella (que Rcat va afavorir).
Amb vistes als comicis del maig, la formació descarta anar-hi de la mà de cap més partit i ha fet una crida als diferents moviments socials de la ciutat perquè els ajudin a elaborar tant la llista com el programa electoral.
L'objectiu, és vestir un projecte alternatiu de ciutat, contraposat a la "política d'aparador" de CiU. La candidatura decidirà en una assemblea oberta el 5 de febrer els cinc noms que encapçalaran la llista.
La setmana passada els dos actuals regidors de la formació -Jordi Navarro i Anna Pujolàs- van anunciar que no repetirien per afavorir el relleu dins la formació. Ambdós tornaran a la militància de base i aquest dimecres han volgut agrair el suport que han rebut i han posat a disposició dels nous integrants de la llista el coneixement acumulat durant aquests darrers anys, els primers que la CUP ha tingut representació al plenari de Girona.
La CUP va concórrer a les eleccions del 2011 en coalició amb Reagrupament. Llavors, van obtenir tres regidors. L'acord però es va trencar quan al febrer el regidor Carles Bonaventura (Rcat) es va abstenir en la votació de la compra del fons d'art Santos-Torroella, afavorint així que la polèmica operació tirés endavant. Aquest gest va forçar el trencament de l'acord ja que la CUP s'oposava a aquesta compra i Bonaventura ha continuat des de llavors com a regidor no adscrit.
Per a aquestes properes eleccions, la CUP descarta fer coalicions amb partits tradicionals i posa el focus en la societat civil, entitats i moviments socials que vulguin sumar idees i propostes per vestir "un projecte alternatiu de ciutat al servei de la gent i amb vocació majoritària". Per fer-ho, ha dissenyat el que anomena "Crida per Girona", un manifest on s'explica quins són els objectius de la candidatura i que s'acompanya d'un seguit de consideracions ètiques i de transparència.
Entre aquestes, destaca que tant els mandats com els sous dels regidors estaran limitats (màxim dos mandats i un sou 2,5 vegades el salari mínim interprofessional), que s'exposaran amb transparència els comptes de la candidatura i el cost de la campanya i que no es demanaran crèdits a bancs, entre d'altres.
La CUP ha posat en marxa el web cridapergirona.cat on tots els ciutadans poden fer les seves aportacions i també proposar noms de persones que poden anar a la llista. Aquestes mesures i també els integrants de la candidatura es debatran en una assemblea oberta prevista el 5 de febrer a la Mercè. Després d'aquesta trobada, la CUP ja haurà escollit els cinc noms de les persones que encapçalaran la llista.
Sense por a entrar al govern
Quan el 2011 la candidatura va entrar a l'ajuntament, va descartar entrar a governar perquè la seva vocació era fer pressió des de l'oposició. Ara, després d'acumular experiència i coneixement de la institució, membres de la formació diuen que no els fa respecte plantejar-se entrar a formar part d'un futur govern municipal. "No tenim cap afany d'entrar al govern però no ens fa por el repte perquè el nostre projecte té una vocació majoritària", ha dit un dels membres de la CUP, Biel de Montserrat.
Si arribés el punt de plantejar-se entrar a governar, la CUP hauria de consultar aquesta decisió no només amb la militància sinó també amb els col·lectius que els donen suport. "El nostre objectiu no és governar per governar, sinó governar per transformar", ha afegit el portaveu de la formació a l'Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, que creu que hi ha unes "ànsies de canvi" a la ciutat que es poden plasmar en un repartiment diferent de forces al plenari que surti de les eleccions del maig.
La CUP de Girona descarta coalicions amb partits
La formació decidirà els cinc primers noms de la llista en una assemblea oberta el 5 de febrer
