La Fundació Dalí compra 'Violetes imperials', una obra pintada en plena Guerra Civil

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat l'última adquisició que, a més, clausura el 40è aniversari del teatre. Es tracta de 'Violetes imperials', una obra pintada en plena Guerra Civil (1938) i quan la Segona Guerra Mundial estava a punt d'esclatar.

L'obra, lluny dels cromatismes habituals de l'artista, és fosca i lúgubre. L'element principal és un telèfon que apareix sense fil i aïllat dins un plat.

Per a Dalí, el telèfon simbolitzava un gran avenç tecnològic que els mandataris no aprofitaven per arribar a acords i evitar la guerra. També apareixen unes sardines fregides de tons violetes, platejats i blavosos. Fins ara, estava en mans d'un col·leccionista privat que vol seguir en l'anonimat.

Dalí va pintar aquesta obra (oli sobre tela, 100x142,5 cm) enmig d'un convuls context polític i bèl·lic. Era l'any 1938 i Espanya estava immersa en plena Guerra Civil i també s'albirava un conflicte mundial ja que en pocs mesos esclataria la Segona Guerra Mundial. Aquest context impregna el quadre que ara ha adquirit la Fundació Gala-Dalí. "Era una premonició de la guerra europea", assegura el director del Teatre-Museu, Antoni Pitxot. 

L'artista va presentar el quadre a casa seva a París el mateix 1938 i després, el 1941, la va comprar el col·leccionista i mecenes de Dalí, Edward James, que la va donar al Museu of Modern Art (MOMA) de Nova York. Allà s'hi va estar fins als anys 70, quan es va subhastar i va anar a parar a mans del col·leccionista privat que, precisament, l'ha venut ara a la fundació. Per exprés desig del col·leccionista, no ha transcendit ni el seu nom ni l'import de la compra. 

En l'època que Dalí va pintar el quadre, l'artista i la seva musa, Gala, alternaven les estades a Port-lligat amb visites a cases d'amics arreu d'Europa. Va ser en una d'aquestes visites que el pintor va veure la pel·lícula 'Violetes imperials' (1923) a la casa que la dissenyadora Coco Chanel tenia a la Costa Blava, un film que va donar títol a l'obra. L'artista va pintar el quadre a cavall de diferents residències provisionals que li servien de taller, majoritàriament ubicades entre França i Itàlia. 

Un quadre volgudament fosc

A diferència dels cromatisme colorista d'obres anteriors, aquesta obra és fosca i misteriosa. Segons ha explicat el director del Teatre-Museu Dalí, Antoni Pitxot, l'artista va voler donar volgudament aquesta atmosfera a la pintura per reflectir el moment actual.
Per fer-ho, però, no es va limitar a usar colors foscos i pintar d'una tacada sinó que va usar la tècnica de les "veladures". És a dir, anava fent diferents capes pràcticament transparents de colors com el sépia o el blau de Prússia per acabar aconseguint aquest resultat. 

El significat del telèfon

Pitxot també ha explicat la significació del quadre, presidit per un gran telèfon negre que apareix dins un plat i sense fils enmig de la pintura. Segons ha explicat, el telèfon significava un dels grans avenços tecnològics de l'època que permetia un gran salt en les comunicacions. No obstant això, els mandataris dels diferents països no l'usaven per arribar a acords. Per això, va voler usar aquest element com a mostra de la "impossibilitat de comunicació" que existia a Europa i Espanya en aquells moments. 

El telèfon ha estat un element que Dalí ha usat en altres quadres d'aquesta època, com a 'L'enigma de Hitler' (1939) o 'El moment sublim' (1938), entre d'altres.

Al fons de la pintura es veuen unes muntanyes -que s'interpreta que podien ser la Serra de Verdera- també de tonalitats fosques aconseguides mitjançant aquestes "veladures" de pintura. A mà esquerra, es veu un adult que estira la mà d'un infant i una ombra negra que podria recordar una tapa de piano, sobre la qual s'estenen els elements del quadre. 

A banda del telèfon, destaquen tres sardines fregides situades precisament sense plat (el plat l'ocupa el telèfon). Segons recorda Pitxot, a Dalí li agradava molt pintar aquests peixos ja que per a ell tenien un significat de "nutrició" i eren un element "de gran plasticitat" pels colors i reflexes que té en realitat una sardina fregida. També crida l'atenció una antiga barraca de pescadors situada a la part de darrera. 

El quadre 'Violetes imperials' es podrà visitar a un espai especialment dissenyat per a l'obra fins passat l'estiu.