Les cinc fires més importants de Figueres generen un impacte de més de 2,1 MEUR

Figueres ha fet una aposta decidida per a la promoció de fires i mercats des que l'any 2010 es va crear l'àrea de Promoció Econòmica. De fet, la capital de l'Alt Empordà ha celebrat aquest any un total de 41 fires de diferent format, el que representa una mitjana de 3,5 al mes. Però quin és l'impacte real d'aquests esdeveniments?

Per primer cop el consistori ha donat a conèixer les xifres del primer estudi que ho comptabilitza. S'ha fet amb el software que la consultoria Baldrick&Munitz (BIM) ha dissenyat per encàrrec del consistori que permet "monitoritzar" els esdeveniments que es fan a la ciutat. En aquest cas, s'han escollit les cinc fires més importants d'aquest any que són Dizaina, Les justes del Rei Jaume, 1 de maig, la Mostra del Vi i Firavo. Els tres principals aspectes que es volen comptabilitzar són l'impacte econòmic total (directe i indirecte), els llocs de treball creats i la rendibilitat econòmic.

L'estudi ha conclòs que les cinc fires van generar un impacte econòmic de 2,113.808 euros. Així mateix, s'ha vist que de cada euro invertit hi ha hagut una mitjana de retorn de 14,16 euros, uns diners que el visitant s'ha gastat en el comerç i al sector serveis. Segons ha explicat el regidor de Fires i Mercats, Jordi Masquef, algunes tenen un retorn molt més alt com és el cas de la fira de l'1 de maig que ha generat un impacte econòmic de més de 762.000 euros, si bé els diners públics invertits van ser 10.000 euros. Això vol dir que de cada euro de diner públic hi ha hagut un retorn de 38,14 euros, el més alt de les cinc que s'han monitoritzat. Si s'observa l'impacte econòmic de les cinc mostres, la Fira del Vehicle d'Ocasió es troba en segona posició amb més de 607.600 euros, seguit de la Mostra del Vi (299.000 euros), les Justes (257.700) i Dizaina en el darrer lloc amb 186.500 euros.

En canvi si es mira la rendibilitat pressupostària, la Mostra del Vi es troba en el darrer lloc. Amb 90.000 euros de diner públic invertits, la major aportació de les cinc fires analitzades, hi ha hagut un retorn de prop de 300.000 euros i una proporció de 3,32 euros per cada euro de diner públic, el retorn més baix dels cinc. Amb tot, segons Masquef, aquesta fira continua essent d'interès per ser un sector estratègic a la comarca i perquè dóna una visibilitat i una projecció molt important.

Pel que fa als llocs de treball creats per cada 10.000 euros, la mitjana és de 27,48. La fira de l'1 de maig també està al capdavant amb 13,96 llocs de treball, seguit de Firavo (6,95), Dizaina (2,84), Justes (2,36) i Mostra del Vi (1,37 llocs de treball). Un ocupació lligada només a la celebració d'aquests esdeveniments.

Les fires i mercats són l''ADN"de Figueres

L'alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, ha destacat que el model endegat fa quatre anys ha resultat ser un "èxit" i ha recordat que es basa en el pla estratègic comarcal que s'ha dissenyat en l'àmbit de la promoció econòmica. Segons Felip, la idea de promocionar les fires i mercats forma part del projecte de ciutat perquè configuren l'"ADN" de Figueres, que ha sabut trobar "el seu camí" a nivell de promoció.

En aquest sentit, ha recordat que un dels aspectes clau per a la bona marxa de l'economia figuerenca és la dinamització del sector serveis perquè representa el 80% del PIB de la ciutat. I per això, ha dit, és important conèixer quin és el retorn que aquestes fires tenen a la ciutat a banda de ser un element de gaudi per als visitants.

L'Ajuntament de Figueres ha destinat aquest 2014 un total de 500.000 euros a la promoció de fires i mercats, a banda dels esforços destinats a nivell de seguretat, neteja i acondicionament amb l'ajut d'empreses públiques. Una part dels diners, uns 40.000 euros, també s'han destinat a millores com les que es van haver de fer a la via pública per fer el trasllat del mercat de roba.