El Santuari de Núria ja és basílica menor

Mig miler de persones han assistit a l'acte de concessió

Mig miler de persones s'han reunit, tot i la pluja, al Santuari de la Mare de Déu de Núria, a Queralbs, en l'acte de concessió del títol de basílica al santuari ripollès.

La celebració, que ha consistit en una missa cerimoniosa, ha aplegat la plana major de la política catalana com el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, entre d'altres personalitats.

L'acte ha estat presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives que han assenyalat que es tractava d'un "dia joiós" . Des del territori esperen que el nou títol sigui un reclam turístic que atregui més visitants.

L'acte ha aplegat a multitud de fidels, membres de l'entitat Amics de Núria - que han fet pelegrinatge en motiu d'aquesta celebració- veïns de la zona, membres del Santuari de Núria i membres de la plana major de la política catalana. En concret, l'acte cerimoniós ha aplegat el president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakosnik, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, els consellers d'Ensenyament, Irene Rigau, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i els alcaldes de Queralbs, Imma Constans, de Ribes de Freser, Marc Prat, el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, entr ed'altres.

Assistents que han combatut el fred i la pluja d'aquest dissabte per participar en una Eucaristia que ha estat presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives. Amb aquest nou títol, el Santuari de la Mare de Déu de Núria es converteix en segon santuari marià que obté el reconeixement de basílica a tot Catalunya, després de la de Montserrat. A més, es tracta de la quarta basílica menor dins de la Diòcesi d'Urgell i la 26a a tot Catalunya. Arreu del món existeixen 1.600 basíliques menors i quatre de majors, totes elles a Roma.


 
La distinció de basílica menor l'atorga el Papa a aquelles esglésies més importants que, segons la seva història, cultura, vida litúrgica o pastoral, són especialment significatives. El reconeixement també suposa un nou lligam amb l'església de Roma i el Sant Pare, actualment Francesc I, tal i com ha recordat l'arquebisbe d'Urgell. "El bisbat d'Urgell està molt joiós perquè el Sant Pare ens ha donat aquest títol, es tracta d'un santuari molt important amb una llarga tradició que es remunta des de l'edat mitjana i una Mare de Déu que sempre ens ha acompanyat amb la seva protecció i ajuda", ha subratllat.

L'acte de concessió del títol ha consistit en una missa cerimoniosa que s'ha allargat més d'una hora i quart i que ha omplert de gom a gom l'església de l'antic santuari. Durant la seva homilia el mateix arquebisbe de Barcelona ha subratllat la importància de mantenir els lligams de la ciutadania amb els santuaris ja que, segons el cardenal, son "llocs de repòs".

Durant el seus parlaments, Sistach ha subratllat l'exemple que des de fa mesos està donant el nou Papa, apropant l'església a la ciutadania. "Cal estimar més, en aquests moments que hi ha molts mitjans podem dir que gairebé continuem incomunicats", ha reflexionat. Pel que fa a la celebració d'aquest dissabte, el cardenal ha subratllat que es tractava d'una "commemoració entranyable, molt bonica, riquíssima d'espiritualitat i plena de gent".

En aquest sentit, Sistach també s'ha mostrat "content i satisfet" pel nou títol i ha assegurat que suposarà un gran revulsiu per la zona perquè "molta mes gent hi vindrà a pregar". "El 52% de la gent viu en grans ciutats i això anirà creixent, necessitem centres, focus d'espiritualitat i cada dia hi ha més persones que fan pelegrinatge a santuaris marians", ha comentat. A més, el cardenal ha remarcat que el nou reconeixement eclesiàstic donarà a conèixer encara més aquest espai arreu de Catalunya i fora del territori català.

"Un reclam turístic"

Per la seva banda, l'alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, ha explicat que els ha "sorprès gratament" el nou reconeixement. La batlle ha detallat que el poble sempre ha tingut en gran estima el santuari i que el nou títol només incrementa la "joia" que els veïns de la zona senten des de fa anys per aquest indret. Al mateix temps, Constans no ha dubtat en assenyalar que la concessió del títol de basílica menor suposarà un "reclam" per a tota mena de ciutadans. "S'ha explicat durant la missa, serà un revulsiu per a tot el turisme en general a qui li agrada aquest racó dels Pirineus i també per aquelles persones que es diuen Núria", ha explicat tot rient.

La Mare de Déu de Núria és la patrona del bisbat d'Urgell des del 1956. La voluntat d'aconseguir el títol de basílica va sorgir del mateix arquebisbe d'Urgell qui el passat 27 d'agost va demanar-ho al Papa Francesc I. Ràpidament, el passat 23 de setembre, el Sant Pare va pronunciar-se a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Antonio Cañizares, concedint-ho.

Nous símbols

En la celebració d'aquest dissabte, la basílica de Núria ha estrenat els símbols i emblemes basilicals elaborats per artesans i especialistes que han treballar sobre els símbols de Núria i els elements més emblemàtics del santuari per configurar-los. Així, per exemple, avui s'ha pogut veure per primer cop el Conopeu, la peça cònica amb bandes daurades i vermelles que fa referència a la persona del Papa i que indica que el lloc on s'ubica és casa seva. Una peça que està sempre mig plegada i que només es desplegarà totalment quan el Papa visiti Núria.

També s'ha presentat en societat l'Emblema amb les claus papals, configurades expressament per a aquesta ocasió, i un escut amb un acabament arrodonit, que conté la Mare de Déu de Núria, sobre un camp verd i muntanyes nevades. El darrer símbol és el Tintinacle, una mena d'estendard amb un campanaret de diverses campanes que es pot transportar. La seva antiga funció era avisar de la presència del Papa i actualment és un element d'honor i que vol mostrar la unitat de l'església.

La Vall de Núria, situada als Pirineus Orientals, a 2.000 metres d'altitud, està envoltada d'un conjunt de cims que s'enfilen quasi a 3.000 metres. Només s'hi pot accedir amb cremallera, que té un recorregut de 12,5 quilòmetres, que s'inicia a Ribes de Freser i supera un desnivell de més de 1.000 metres. La vall ofereix diferents possibilitats per fer activitats de lleure, com excursions, sortides a cavall, barques i canoes a l'estiu o pistes d'esquí a l'hivern, entre d'altres. Enguany, el cremallera de Núria ha rebut 252.000 viatgers fins a finals de novembre, xifra que representa un 2,7% més que el mateix període de l'any passat.