Tots aquests perfils conflueixen cada dia al menjador per a gent gran de Santa Eugènia, un projecte impulsat per l'ajuntament que busca que els avis comparteixin taula i tertúlia per evitar la soledat i garantir-los una dieta equilibrada. Des de fa any i mig, una quarantena d'avis comparteixen taula i tertúlia i ja s'han fet amics. Al servei hi pot accedir qualsevol persona major de 60 anys i sigui de Girona. El preu és de 3 euros i el dinar el serveix la Fundació Ramon Noguera.
El servei de menjador per a la gent gran de Santa Eugènia combina dos objectiu: és un espai relacional per assegurar companyia a la gent gran però també garanteix que segueixin una dieta equilibrada. El menjador està situat a l'edifici que l'ajuntament va construir a l'espai de l'antic mercat - a la plaça Leonor Joher- i que concentra serveis adreçats a la gent gran, com el casal del barri.
Com que l'edifici havia de ser un centre de dia, ja comptava amb un espai de cuina-office i, a petició dels usuaris del casal, l'ajuntament es va decidir a posar en marxa un menjador per a gent gran. El servei, que va arrencar el maig del 2013, té un funcionament particular ja que no és un menjador social entès com un espai per garantir l'alimentació a les persones sense recursos que venen derivades dels serveis socials. En el cas de Santa Eugènia, el servei s'obre a tots els usuaris amb l'únic requisit que tinguin més de 60 anys i estigui jubilats (si es donen casos de persones amb dependència és a partir de 55) i que visquin a Girona.
Els usuaris paguen 3 euros per dinar i cada dia la Fundació Ramon Noguera envia els menús llestos per a ser servits. El preu real del menjar és de 6,54 euros i l'ajuntament assumeix la diferència. També s'ofereix l'opció d'anar a dinar i endur-se preparat el sopar (tot per 5 euros) però només dos usuaris fan aquesta petició, ja que la majoria van al menjador pel fet de relacionar-se amb la resta.
De mitjana, diàriament s'atenen unes 32 persones i moltes són usuàries fixes. Durant el 2013 (el servei arrenca al maig) es van atendre 117 persones i es van servir 2.688 àpats. En el que portem de 2014, el nombre d'usuaris ha crescut fins a les 173 persones i ja s'han servit 4.531 àpats, la gran majoria dinars.
Un espai de tertúlia i converses
El dinar se serveix a dos quarts de dues i, puntualment, els usuaris ocupen les cadires del menjador, que té una capacitat per a 40 persones. Tot i que no hi ha llocs fixes i sempre poden venir nous usuaris, molta gent ja té per costum asseure's allà mateix i compartir taula amb els mateixos companys.
Aquest és el cas del matrimoni format per l'Antònia Medina i en Josep Ferrés. Ells tenen 70 i 73 anys i estan bé de salut com per cuinar a casa però reconeixen que anant al menjador han fet amics i s'ho passen bé. "A casa estàvem sols i dinàvem quasi sense parlar i aquí estem amb més gent i ens ho passem la mar de bé", reconeix l'Antònia. El seu marit està d'acord amb ella, i apunta que abans es passaven l'hora de dinar "plantats davant la tele". Tots dos destaquen que el menjar és bo, que el servei és de qualitat i que han fet amics gràcies a que un dia es van animar a provar d'anar-hi. "Molts restaurants de dos i tres estrelles no tenen ni el servei ni la qualitat que tenim aquí", assegura l'Antònia.
Al seu costat seu l'Eduard Herrero, de 72 anys i també veí del barri. Reconeix que l'ambient és molt bo i que està molt content de ser usuari. Ell sempre dinava a casa amb la dona però des de que ella va patir un ictus va deixar de cuinar. Ara van al menjador perquè assegura que ell és "un bon menjador però un mal cuiner". "Abans dinàvem a casa però ara aquí estem tant o millor que abans, havíem de recórrer a una assistència i aquest servei és fantàstic", remarca.
A la mateixa taula també comparteixen diàriament converses i històries amb la Rosa Nierga, de 79 anys i que viu sola. Explica que abans sempre anava a comprar per fer-se el dinar però que acabava comprant massa cosa que al final se li feia malbé i sempre acabava menjant el mateix. "Era una despesa horrorosa i ara aquí m'asseguro que dino bé i després tenint qualsevol cosa per esmorzar i sopar ja ho tens fet", destaca la Rosa, que diu cofoia que gràcies al menjador ha fet amics. "Fa molts dies que anem tots junts, ens expliquem coses i riem, ens ho passem bé", explica.
La responsable del servei, Lourdes Delgado, apunta que la iniciativa ha aconseguit l'objectiu que s'havien plantejat en posar-la en marxa: que el menjador fos un lloc per evitar la soledat de la gent gran i també que els assegurés una bona alimentació. Delgado ha destacat que han fet enquestes entre els usuaris i tots destaquen sobretot el bon servei que se'ls dóna, la qualitat del menjar i que ja no se senten sols a l'hora de dinar.
El fet que el menjador estigui situat al mateix edifici que el casal de la gent gran fa que "es retroalimentin" i que, alguns usuaris del casal, ara ho siguin també del menjador i a l'inrevés.
Un segon menjador al Barri Vell
Després del bon funcionament d'aquesta experiència, l'Ajuntament de Girona ja projecta un segon menjador de les mateixes característiques al Barri Vell. Concretament, estarà ubicat a l'antiga central del Molí, al carrer Santa Clara, on estan pendents de fer obres per fer-hi el centre per a la gent gran.
El regidor de Serveis Socials, Eduard Berloso, ha explicat que aquest segon menjador tindrà més capacitat i que arribarà a les 70 places. La idea és que ja comenci a funcionar el primer trimestre del 2016.
