L'empresa que va equipar les cuines del Bulli i El Celler de Can Roca presenta concurs de creditors

La crisi econòmica també passa factura al món de l'alta gastronomia i als qui en depenen d'ella. Garcia & Casademont s'ha vist "obligada" -com precisa el seu director general- a presentar concurs de creditors davant el Jutjat Mercantil de Girona després de veure com les seves vendes queien cada cop més i ser incapaç de fer front al deute amb bancs i proveïdors.

L'empresa va néixer el 1979 i, en un primer moment, comercialitzava màquines de gel i cafè per a bars i restaurants. Deu anys més tard, la firma va decidir especialitzar-se en fabricar cuines per a restaurants (sobretot, de gamma alta). El Motel de Figueres va ser el seu primer client i, a partir d'aquí, va començar tota l'estela de grans xefs que van apostar per la firma de Figueres a l'hora d'equipar les cuines dels seus restaurants. Molts d'ells, no només amb un una, sinó també amb dues -o fins i tot tres- estrelles Michelin.

De les seves naus n'han sortit les cuines que s'han instal·lat a restaurants guardonats per la prestigiosa guia com el Celler de Can Roca de Girona, el Sant Pau de Sant Pol de Mar (Maresme), Els Tinars de Llagostera (Gironès), el Miramar de Llança (Alt Empordà), la Fonda Xesc de Gombrèn (Ripollès), Les Cols d'Olot, els barcelonins Tragaluz, Àbac, La Sarte i Saüc o els desapareguts Bulli de Ferran Adrià i Can Fabes de Santi Santamaria.

Garcia & Casademont, però, no només ha equipat les cuines dels grans xefs catalans. També ha instal·lat cuines arreu de l'Estat (València, el País Basc o Madrid) i en restaurants europeus de categoria (entre d'altres, a França, Holanda, Noruega, Itàlia, Bèlgica o Alemanya).

De 9 MEUR de facturació a 2,8

Ara, però, la crisi econòmica també li ha acabat passant factura. L'empresa figuerenca ha presentat concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments) després de veure com, any rere any, queien les comandes i no podia fer front als deutes. "En pocs anys hem passat de facturar 9 milions d'euros a tancar el passat amb 2.850.000 euros", explica el seu director general.

Garcia & Casademont ha intentat adaptar-se a la situació sortint a l'exterior (entre d'altres, ha treballat al Perú) i reduint plantilla (dels 41 treballadors del 2012 ara en té només vuit). Però tot i això, no n'hi ha hagut prou per poder fer front al deute que arrossega, que puja a gairebé 2 MEUR.

D'aquesta xifra, Garcia & Casademont deu 400.000 euros als proveïdors. Els 1,5 MEUR restants són de la hipoteca de les dues naus que té al polígon El Firal de Figueres. Les instal·lacions sumen 4.000 metres quadrats i es van aixecar ara fa uns deu anys. I aquí, com precisa Joaquim Casademont, és on hi ha el gruix del problema, perquè l'empresa ha de pagar interessos al banc "que s'enfilen fins a l'11%".

"Només per fer-se'n una idea, l'any 2012 vaig facturar 6 MEUR i en vaig acabar pagant 512.000 en interessos i comissions", explica el director i cofundador de l'empresa empordanesa. Això, lligat a la baixada de comandes i al fet que hi ha clients que no han pagat, ha deixat l'empresa sense liquiditat. "Vaig instal·lar cuines per a restaurants de Barcelona que ja han tancat, s'han venut la maquinària i no m'han pagat", explica Casademont.

Pla de viabilitat

Després de presentar concurs de creditors, Joaquim Casademont explica que la seva intenció és tornar a aixecar cap. "Penso tornar fins el darrer cèntim als proveïdors", indica el director general. La seva intenció és quedar net amb aquests deutors a finals del 2015, però Casademont també admet que allà on caldrà negociar més serà amb el banc.

La intenció de Garcia & Casademont és treure's del damunt les actuals naus (valorades en 3,5 MEUR) i traslladar-se a una altra de més petita, dins el mateix polígon de Figueres. "El mercat és el mercat, hi va haver una època en què no donava abast i em vaig traslladar aquí, però ara no necessito tant d'espai", explica el director general.

Casademont explica que l'empresa és viable i que, de fet, no ha deixat de treballar. Ja té lligats dos projectes a França (un a la Bretanya i un segon a Montpeller) i també es planteja estendre's més a l'Amèrica del Sud (a països com Colòmbia). "La meva intenció és no deixar-la perdre, perquè estem parlant d'una empresa que fa més de 30 anys que existeix", conclou el director general.