Degoteig continu de gironins que voten a la Delegació del Govern l'endemà del 9N

En quatre hores hi han participat més de 300 persones

El gruix del procés participatiu es va viure ahir, però el 9-N no es queda només en els resultats del diumenge. Durant els propers quinze dies, la xifra de gironins que han votat s'anirà engruixint. I és que als 262.113 ciutadans que aquest diumenge van anar a algun dels punts de votació, ara s'hi hauran d'afegir els que durant els propers quinze dies tenen temps per dipositar la butlleta a les urnes que hi ha instal·lades a la Delegació del Govern.

Els qui hi ha al darrere són funcionaris voluntaris que, aquests dies, aniran recollint tots els vots d'aquells qui ahir, per un o altre motiu, no van poder votar. La mecànica que se segueix és sempre la mateixa. En aquest cas, es fa una fotocòpia del DNI o TIE (en cas de ser estranger) i es demana el certificat d'empadronament per comprovar que es viu al territori.

Després, la fotocòpia es posa en un sobre, on també s'hi diposita la butlleta del votant, i s'introdueix a l'urna de cartró. Quan es faci el recompte, les dades del votant es creuaran amb les del sistema (per comprovar que no s'hagi votat dues vegades i evitar duplicitats) i s'afegiran a l'escrutini global del 9-N.

A la Delegació del Govern, l'únic punt del territori on es pot votar aquests quinze dies, les dues urnes del procés participatiu s'han situat just a l'entrada de l'Oficina d'Atenció Ciutadana. I durant les primeres hores, el ritme de votacions ha estat constant. De fet, des de les 9 del matí i fins a quarts de dues, ja s'han recollit 310 vots. Qui vulgui participar al 9-N ho podrà fer cada dia fins a les cinc de la tarda.

Una altra adreça al DNI

La majoria dels qui s'acostaven a votar aquí aquest dilluns ho fan perquè al seu DNI hi consta una adreça diferent d'allà on viuen. Aquest és el cas, per exemple, d'en Pere Riera, un veí de Girona de 68 anys que al seu document d'identitat hi figura una adreça de Barcelona. "És molt important que votem per poder decidir des d'aquí; ara crec que el proper pas és que el Govern intenti fer com sigui un referèndum amb condicions legals", ha assegurat.

En Pere Riera ja sabia que, si no volia votar a Barcelona, ho hauria de fer d'aquesta manera. Però això no és el que li va passar a la Paqui Martínez, una veïna de Sils (Selva) de 52 anys. Ahir va anar fins al punt de votació del poble, però com que al seu DNI hi té una adreça de Mataró, no va poder dipositar la butlleta. Avui ha anat fins a Girona per dir la seva al 9-N.

"Tant de bo ho hagués pogut fer ahir a Sils, que és on estic empadronada; però el cas és que, sigui com sigui, havia de votar", ha explicat. "És important dir el què pensem sobre el futur de Catalunya i poder exercir un dret com és el de votar", hi ha afegit.

A més d'aquests casos, també n'hi havia de persones que ahir no van poder anar a votar per altres motius. Per exemple, en Jaume Font, un veí d'Anglès (Selva) de 39 anys tenia la filla malalta. "He aprofitat avui per fer-ho; per una vegada que podem decidir el nostre futur, és imprescindible que tots diguem la nostra", ha assegurat, després de dipositar el vot a l'urna.

Nascuts a fora

Entre els qui han anat aquest dilluns a la Delegació del Govern, també hi ha qui ha vingut de fora però se sent 100% català. Aquest és el cas de l'Ousmane Diallo, un jove senegalès de 28 anys que en fa vuit que viu al barri de Sant Narcís de Girona. "La gent aquí m'ha tractat molt bé, em sento plenament català i per això voto", ha explicat.

Per a ell, posar el seu gra de sorra per decidir el futur de Catalunya és com un deute de gratitud. "Quan vaig arribar em pensava que les coses em serien complicades, però això no m'ha passat perquè els catalans m'han obert les portes i m'han ajudat molt; és important venir a votar", ha assegurat l'Ousmane.

Una mica més enrere de la cua, hi havia un jove de 18 anys d'Hondures, en Rosny Macdiel Elvir Cruz, que en fa nou que viu a Breda (Selva). Aquest és el primer cop que vota i ha decidit participar al 9-N perquè, per a ell, el tracte que dispensa l'Estat a Catalunya és injust. "Els espanyols no aprecien Catalunya; som els que menys rebem, i les coses no van així", assegurava.

Aquesta sensació d'injustícia envers Catalunya també és la mateixa que té la Maria Muru, una noia de 24 anys nascuda a Navarra però que en fa nou que viu a Girona. Ahir no va poder votar perquè al seu DNI encara hi consta l'adreça de Navarra. Avui, però, certificat d'empadronament en mà, ella també ha anat a la Delegació del Govern de Girona. "Em sento catalana encara que sigui de Navarra; és molt important votar, perquè tot el que estan fent amb Catalunya és injust, crec que el 9-N està molt bé i jo vull participar-hi", ha conclòs.