Va escriure diversos llibres, com ara 'Tots hem fet l'estraperlo' (1968), 'Els gitanos. Aproximació a un racisme' (1970), 'Coses i gent de l'Empordà' (1971) o 'Bruixeria a Catalunya' (1976) entre d'altres. Fill predilecte de Figueres, estava considerat un expert en temes empordanesos.
Guillamet havia exercit de corresponsal a 'El noticiero universal', 'El correo catalán', 'Tele Exprés', 'Avui', 'La Vanguardia', 'Tele Estel', 'Presència', 'Serra d'Or', 'Punt diari' o 'Revista de Girona', entre d'altres. També va col·laborar en els periòdics figuerencs 'Hora nova', 'Setmanari de l'Alt Empordà' i 'Empordà federal'.
La seva dedicació al periodisme locals li va comportar el premi del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, l'any 2005. La ciutat de Figueres el va nomenar fill predilecte el 2008. Guillamet, pare del també periodista Jaume Guillamet, va exercir també de docent, ensenyant llatí i literatura espanyola durant més de vint-i-cinc anys, al Col·legi La Salle.
