Allò que ja s'intuïa amb el georadar, ara s'ha confirmat. Després de desviar la carretera que fins l'any passat tallava pel mig el jaciment de Vilauba, situat a Camós (Pla de l'Estany), els arqueòlegs aquest 2014 han tret a la llum l'antic conjunt termal de la vil·la romana.
En total, les restes ocupen una superfície de 135 metres quadrats i es troben sota una coberta metàl·lica, que es va construir per preservar-les de les inclemències meteorològiques. Aquests dies, els arqueòlegs estan acabant ja de resseguir totes les estances -tres, en total- i els canals per on circulava l'aigua.
D'entrada, els arqueòlegs ja asseguren que la troballa de les termes de Vilauba és una descoberta singular a Catalunya. No només perquè hi ha poques vil·les romanes situades al camp que en tinguessin, sinó també perquè les restes s'han trobat en molt bon estat de conservació.
"Canvien completament tot el coneixement que teníem fins ara de la vil·la i permeten que el jaciment faci un salt qualitatiu", explica l'arqueòleg Pere Castanyer. "Són unes termes molt complertes per trobar-se en un edifici rural; però a més, les hem pogut documentar molt bé, resseguint tot el circuit que feia l'aigua", hi afegeix la directora de l'excavació, Andrea Ferrer.
Fer-ho visitable
Ara, el següent pas que hi ha al calendari és fer visitables les termes romanes. Això, però, no serà una realitat fins l'any vinent. D'entrada, aquests dies, abans no acabi la campanya, s'acabaran de netejar les traces de les antigues parets, canals i estances i se n'aixecarà una planimetria detallada.
Després, la intenció dels arqueòlegs és aixecar una nova coberta -aquesta, definitiva- que preservi tot el conjunt però que també el faci visible des d'una alçada superior (que serà allà on se situaran els visitants). Perquè això sigui possible, les cinc institucions copropietàries del jaciment ja han compromès una aportació de més de 50.000 euros, dins el marc del conveni de col·laboració que van signar.
A més de l'Ajuntament de Banyoles (que hi aportarà 30.000 euros) i de la Diputació de Girona (que n'hi destinarà 19.000), els altres titulars del jaciment són els consistoris de Camós i Porqueres (2.000 euros cadascun) i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. "És vital que entre tots estiguem d'acord a impulsar el jaciment", ha dit l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer.
Vestuari, tepidarium i caldarium
Tot i que la vil·la romana de Vilauba va perdurar durant segles (de l'I al VII dC), el seu complex termal va tenir una vida útil des del segle II al IV dC. Segons l'arqueòleg Pere Castanyer, això no és un fet aïllat, sinó que la seva cronologia "encaixa amb el temps que el bany va estar de moda entre la societat romana".
El primer àmbit de les antigues termes era un vestidor (l'apodyterium frigidarium), on hi havia un banc lateral per seure, una zona on deixar les sandàlies i la roba i, al fons, una piscina d'aigua freda (amb capacitat per a 2.500 litres). Des d'aquí, s'accedia a les dues sales calefactades del conjunt (el tepidarium i el caldarium), amb el característic sistema de 'suspensura' o terra aixecat, mitjançant una sèrie de piletes fetes amb rajols, que permetien la circulació d'aire calent al subsòl.
Al caldarium, on la temperatura podia arribar entre 40 i 50 graus, hi havia també una banyera d'aigua calenta (alveus) que es disposava damunt mateix de la boca del forn. Tot el conjunt termal de Vilauba està delimitat per diversos canals de desguàs i recollida d'aigües plujanes, que al mateix temps anaven a parar a una latrina que hi havia en un costat de l'edifici.
Per aixecar el complex termal es va fer servir pedra de travertí local. Els paviments eren fets amb 'opus signium', una mena de morter fet amb picadís de ceràmica.
Els arqueòlegs acaben l'excavació de les termes de Vilauba
Les restes de les diferents sales del conjunt, un dels més singulars de Catalunya, s'estenen entre els segles II i IV dC
