El conjunt monumental de Santa Creu de Rodes es seguirà excavant

El Departament de Cultura i la Fundació Albert Tomàs i Bassols han acordat sumar esforços en la recerca i estudi de les restes arqueològiques del poble medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà).

Durant nou anys, s'ha treballat en aquest poblat i s'ha pogut constatar la rellevància d'unes restes que ara s'estudiaran més a fons a través de la recerca documental de prop de 5.000 documents. Fins ara s'han excavat mitja dotzena d'habitatges que s'atribueixen a persones que prestaven serveis als peregrins del monestir de Sant Pere de Rodes i masies aïllades de la zona. En l'última campanya, que ha acabat aquest setembre, s'ha excavat una casa nova. Santa Creu de Rodes és un punt clau del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes i constitueix, juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador, un exemple únic a Catalunya de fossilització de l'estructura del poblament medieval i de l'ordre de la societat feudal.

La intervenció arqueològica duta a Santa Creu de Rodes durant nou anys (2006-2014) ha posat de manifest l'elevada entitat de les restes arquitectòniques i l'excepcionalitat tant de les restes materials conservades així com de les dades aportades per a la recerca documental. Fins ara s'han excavat mitja dotzena d'habitatges d'entre els segles XII i XV que s'atribueixen a persones que prestaven serveis a peregrins del monestir de Sant Pere de Rodes i a masies aïllades de la zona.

Aquest setembre ha finalitzat l'última campanya dirigida per Anna Maria Puig, Imma Ollich i Montse Mataró que ha permès descobrir una nova casa de dimensions importants considerables amb uns materials que denoten el poder adquisitiu dels seus habitants, una vil·la destinada als serveis del monestir de Sant Pere de Rodes. La investigació que es farà en els pròxims anys permetrà saber més detalls de qui vivia a les cases. Com és el cas d'un sastre que se sap que vivia al poblat després que apareguessin didals, agulles i tisores en una de les cases del poblat.

Per la seva banda, el responsable de la investigació, Josep Maria Gironella, també s'ha sabut que hi havia hagut un corsari, que viatjava a la zona del Magreb a la recerca d'esclaus, segons els documents notarials d'aquella època de Castelló d'Empúries.

El conveni per fomentar el coneixement i difusió

Per continuar avançant amb la investigació de la zona, la Fundació Albert Tomàs i Bassols ha signat un conveni de col·laboració amb el Departament de Cultura per posar en valor aquestes restes arqueològiques que formen part de l'oferta de visita del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes. La signatura s'ha fet aquest dimarts de la mà del director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura, Joan Pluma, i el president de la Fundació Albert Tomàs i Bassols, Albert Tomàs al mateix poblat de Santa Creu de Rodes.

La col·laboració entre ambdues institucions s'estén per un període de cinc anys, durant els quals la fundació assumeix la recerca documental del poble i la parròquia de Santa Creu de Rodes (s. XIV-XV), una part consubstancial del procés que ha de permetre l'estudi global, la interpretació i la dinamització del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes. El projecte, que comptarà amb un pressupost d'uns 38.000 euros que assumirà la fundació, preveu el buidatge i estudi posterior de prop de 5.000 documents procedents del fons de protocols notarials de l'Arxiu de Castelló d'Empúries, que es troba ubicat a l'Arxiu Històric de Girona. Tant els resultats de les intervencions arqueològiques com l'estudi documental serà recollit en una monografia sobre Santa Creu de Rodes.

Durant la signatura del conveni, el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, ha destacat que "gràcies a aquesta col·laboració i a la generositat de la Fundació Albert Tomàs Bassols, es podran assignar amb precisió els usos i les funcions del poble de Santa Creu, una informació contrastada que es posarà a disposició de tots els visitants i permetrà ubicar Santa Creu de Rodes en el conjunt monumental de Sant Pere, una de les peces més notables del patrimoni català". També ha remarcat que "aquesta és una acció de mecenatge que neix, no del valor de la donació i del seu impacte fiscal, sinó de la convicció de l'Albert Tomàs, que ha vist la necessitat de destinar els recursos que ha generat amb la seva activitat professional a una activitat cultural".

Per la seva part, el president de la Fundació que porta el seu nom, ha fet una crida a les empreses i particulars de la comarca a "implicar-se en el projecte a través de la Fundació, cosa que els permetria obtenir compensacions a canvi del seu mecenatge".

La Fundació Albert Tomàs i Bassols, creada l'any 2004 té com a principal finalitat recuperar i defensar el patrimoni cultural de l'Alt Empordà, a través de la promoció d'iniciatives que contribueixin a l'estudi, la recerca, la conservació, la promoció, la valorització social i la difusió del coneixement del patrimoni artístic, monumental i cultural de les comarques de l'Empordà.

Santa Creu de Rodes

Santa Creu de Rodes i l'església de Santa Helena formen part del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador o de Verdera constitueixen un exemple únic a Catalunya de fossilització de l'estructura del poblament medieval i de l'ordre de la societat feudal: 'oratores', 'bellatores', 'laboratores'.

El primer estament, el dels que resen (oratores), estaria representat pel monestir de Sant Pere, els monjos del qual s'ocupaven d'atendre les necessitats espirituals de la societat. El segon estament, el dels 'bellatores', ho estaria pels membres del castell de Sant Salvador, que s'ocuparien de la guerra i la defensa del territori circumdant. Finalment, els 'laboratores' que vivien al poble i als masos de la parròquia de Santa Creu, serien els treballadors ocupats en produir el necessari per alimentar els altres dos estaments.

Des de l'any 2012, l'oferta de visita de Sant Pere de Rodes ja no es focalitza només en el monestir romànic, sinó en el conjunt monumental, format pel monestir de Sant Pere, el poble de Santa Creu i el castell de Verdera. La posada en valor conjunta d'aquest tres elements ha permès ampliar el discurs fins ara vigent, centrat únicament en l'arquitectura i l'art romànic monàstic; monestir, castell i poble (Sant Pere de Rodes, Sant Salvador i Santa Creu) que permet descobrir l'essència de l'ordre de la societat feudal.