El 76% dels catalans d'entre 16 i 74 anys es connecten cada dia a Internet

Creix el nombre d'usuaris que ho fan amb el mòbil

L'informe que cada any -i ja en fa catorze- edita la Fundació Telefónica posa de relleu com les noves tecnologies són un sector en auge, que es desmarca de la crisi econòmica. De fet, només cal donar un cop d'ull a les darreres dades que recull (corresponents al 2013) per veure com la vida digital es va obrint camí, independentment de l'edat.

D'entrada, l'estudi ja permet veure com Internet està lligat al dia a dia de la població. El 75,6% dels catalans d'entre 16 i 74 anys viuen connectats a la xarxa, ja que hi naveguen tots els dies de la setmana. Evidentment, quan més jove s'és, aquest percentatge augmenta i més presència té Internet (i és que el 99% dels catalans d'entre 16 i 24 anys es connecten cada dia).

Lligat a això, l'estudi també recull com les xarxes socials han anat a l'alça. De fet, durant els últims tres mesos, sis de cada deu usuaris d'Internet (64,1%) s'han donat d'alta en alguna de les més populars -Facebook, Twitter o Tuenti- o bé l'han feta servir per pujar-hi fotos, escriure al mur o enviar missatges.

Els smartphones trepitgen fort

Allò de connectar-se a Internet des de casa o l'oficina cada cop va més a la baixa. I és que els telèfons intel·ligents i les tablets han facilitat que, mentre es passeja pel carrer, s'està fent la compra al supermercat o s'està esperant l'autobús, es pugui consultar tot allò que es vulgui de la xarxa i baixar-ne continguts.

El 69,8% dels internautes catalans (l'any passat eren poc més del 50%) asseguren que el seu domicili o lloc de treball físic ha deixat de ser el lloc on més es connecten a Internet. De fet, en el cas de les empreses, d'un any per l'altre, aquest percentatge s'ha disparat. I és que el 70,3% de les enquestades (el 2013 eren un 26,5%) expliquen que el seu personal treballa fora de les oficines i accedeixen a les intranets i aplicacions des d'altres llocs.

El dispositiu més utilitzat per accedir a Internet quan s'és fora de casa o l'oficina és el mòbil (63,2%). A aquest, el segueixen els ordinadors portàtils (inclosos netbooks i tablets) amb un 31,6% i la resta (PDAs, videoconsoles, etc.) amb un 6,3%. Segons conclou l'informe, el 2013 ha estat "l'any de la consolidació del lideratge de l'smartphone com a terminal preferit per als usuaris d'Internet".

L'informe 'La societat de la informació a Espanya' també recull més dades relacionades amb l'auge que viuen les noves tecnologies. Per exemple, que no para de créixer el consum d'aplicacions; que la xarxa de fibra òptica ha crescut un 90% durant el darrer any; que el 74% de les llars catalanes tenen, com a mínim, un ordinador (i el 72,2% compten amb accés a Internet) o que els operadors cada cop més col·laboren entre ells per implantar serveis com la tecnologia 4G.

Tendències digitals

Deixant de banda els números, l'informe també té una part qualitativa. És aquí on s'analitzen les tendències actuals i les de futur. Dins el primer bloc, l'estudi de la Fundació Telefónica es fa ressò de l'auge que té cada cop més el consum col·laboratiu, impulsat per les APPs que permeten intercanviar béns, o de les noves modalitats de microfinançament que han sorgit amb diferents plataformes digitals.

Pel què fa a les tendències de futur, l'estudi també perfila aquells serveis que poden tenir un gran potencial de creixement gràcies a les noves tecnologies. Entre d'altres, l'informe esmenta els dispositius coneguts com a 'wearables' (aquells que es porten al damunt com si fos roba i donen informació en temps real). I lligat amb això, l'estudi també destaca el gran potencial que tenen aquestes tecnologies en l'àmbit de la salut (amb dispositius incorporats a la roba que permeten mesurar l'activitat física o la tensió).

Reflexió sobre els límits

La Fundació Telefónica ha presentat l'estudi en un acte a Girona, que s'ha fet a l'auditori de l'EspaiCaixa. Per part de la companyia, hi han assistit el director d'Empreses de Telefónica a Catalunya, Enrique Santiago, i el director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura. A més, també hi han assistit l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el president de l'Associació Espanyola de Directius (AED), Pau Herrera. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presidit l'acte.

Durant el seu discurs, Puig ha demanat obrir un debat sobre els impactes que tenen les noves tecnologies a la societat, sobretot quan entren en col·lisió amb interessos empresarials. Deixant clar que no tot s'hi val en nom del progrés, el conseller d'Empresa ha posat com a exemple el cas d'Uber i el sector del taxi -on la Generalitat ja ha començat a tramitar multes- per deixar clar "que el consum col·laboratiu deixa de ser neutre quan hi ha ànim de lucre al darrere".

Per això, Felip Puig ha demanat "obrir un debat" sobre els límits d'aquestes plataformes i aplicacions. "Haurem d'acceptar que el consum col·laboratiu permeti coses que no estan regulades per la nostra economia?", s'ha preguntat el titular d'Empresa i Ocupació. I hi ha afegit: "Val la pena que informes com els d'avui ens portin a reflexionar sobre quines són les utilitats de la vida digital".

"És evident que les noves tecnologies no només han vingut per quedar-se sinó per evolucionar, i que tot això anirà afectant el nostre model econòmic", ha dit Puig. I ha conclòs: "El debat no es troba ara amb quantes gigues o quants píxels hi ha, sinó en saber aprofitar les potencialitats de la digitalització per millora la qualitat de vida de les persones".