Sant Jaume de Llierca finalment acudeix als jutjats per aturar la planta de triatge

L'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, governat per JUNTS-AM, va presentar el 9 de juliol passat un requeriment previ a la Generalitat demanant la retirada de l'aprovació definitiva del pla especial que farà possible la construcció de la planta de triatge projectada pel Consell Comarcal de la Garrotxa. El projecte compta amb el rebuig frontal dels veïns i d'entitats ecologistes que consideren que l'emplaçament escollit ens un terrenys rústics de Can Coma de Baix no són adequats i que tenen arguments sòlids que així ho avalen.

Aquest és l'últim tràmit administratiu que el consistori podia utilitzar per aturar el projecte per la via administrativa. La Generalitat tenia fins al 9 de setembre per decidir si finalment tombava l'aprovació definitiva del pla especial que es va fer efectiva el 5 de maig passat i que va sortir publicat al DOGC quatre dies més tard. Abans, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya havia donat llum verda al pla especial i només faltava la signatura del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, perquè fos una decisió definitiva.

De forma paral·lela, el consistori va sol·licitar una reunió urgent amb Vila perquè fes marxa enrere abans del 9 de setembre, una trobada que no s'ha arribat a fer. Per l'alcalde, aquest gest els ha deixat en una situació d'"indefensió" i recorda que el problema no és tècnic sinó polític. És per això que finalment han decidit portar el cas a la justícia. "No ens agrada gens, perquè per un ajuntament petit és un esforç de temps i diners però no ens han deixat altre", ha lamentat aquest dijous l'alcalde.

Una amenaça que s'ha complert

El consistori feia temps que advertia estar disposat a anar als tribunals per aturar la construcció de la planta de triatge malgrat el cost econòmic que els suposarà per un municipi de 800 habitants. L'advocat que els porta el cas, Eduard de Ribot, considera que hi ha prou motius per impugnar el pla especial i confien que la justícia els doni la raó. L'Ajuntament calcula que d'aquí a un parell de mesos sabran si s'ha admès a tràmit. Aquest no serà l'únic recurs contenciós administratiu en contra del projecte ja que l'Associació de Naturalistes de Girona també va presentar-ne un i fa pocs dies els han confirmat que ha estat admesa.

Els principals arguments en contra dels terrenys escollits

L'Ajuntament insisteix que han estat proactius amb aquest tema i que han ofert una proposta alternativa que és millor i que no s'ha tingut en compte. Cal recordar que el consistori, amb el suport d'entitats ecologistes, alguns partits polítics i sectors econòmics com la pagesia, aposta perquè la planta es faci al polígon Pulitger.

I és que els terrenys escollits pel Consell Comarcal són rústics i es troben al pla de Can Coma de Baix, una zona apartada dels dos polígons Politger que hi ha actualment i que l'Ajuntament de Sant Jaume no veu bé perquè asseguren que tenen problemes de permeabilitat i que podria afectar als aqüífers i al riu Fluvià. El consistori també veu com a un inconvenient el fet que no hi hagi els accessos necessaris ni estigui connectat amb l'altre polígon, entre d'altres aspectes.

L'equip de govern ha presentat diferents estudis tècnics que avalarien la seva posició contrària als terrenys escollits, com ara l'elaborat per un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya que alertava de les pudors de la planta que omplirien de ple la població. Aquesta problemàtica s'afegiria a d'altres d'ambientals, com ara possibles contaminacions a l'aqüífer per la permeabilitat del sòl.

La vulneració de la lleialtat institucional

Entre els arguments que s'han portat a la justícia també hi ha el d'haver vulnerat la legislació d'avaluació ambiental, tenint en compte els importants impactes que preveuen que tindrà la planta a l'indret aprovat així com la sobredimensió del projecte. I és que des de l'Ajuntament defensen que la planta serà un 60% més gran del que realment l'Agència de Residus de Catalunya pot decidir que farà falta a partir del 2016. La planta tindrà capacitat per assumir 40.000 tones anuals però els plans de l'agència de residus parlen de necessitar com a molt més de 25.000 tones de tractament anual.

Així mateix també s'ha denunciat la vulneració del principi de lleialtat institucional que ha de presidir entre les administracions públiques. Això vol dir que s'hauria d'haver tingut en compte l'alternativa proposada per l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, una proposta que va ser "sistemàticament desatesa" pel Consell Comarcal, tal com ha al·legat el consistori, tot dient que per això s'han vist forçats a acudir als tribunals per defensar els interessos del municipi.