Mas crida els ciutadans a ser a primera línia per defensar dignitat i respecte per a Catalunya

El president del Govern, Artur Mas, ha assegurat que darrere del moviment social en favor del 9-N hi ha el sentiment de molta gent que "independentment d'orígens i ideologies s'ha sentit poc respectada". Mas ha volgut emfatitzar que és important per a Catalunya millorar la capacitat d'autogovern i de recursos però també que cal defensar "la dignitat i el respecte". 

Segons ha manifestat, Mas és conscient que té gent que li fa costat. Aquest mateix dilluns, durant la inauguració de l'Hospital Comarcal de la Garrotxa, una representació de l'ANC de la comarca ha demanat parlar-hi per donar-li el seu suport i també l'auditori dempeus -amb més de 500 convidats- l'han rebut a crits d'independència. Per al president, però, saber que la gent li fa costat és "relativament anecdòtic" perquè el que ha demanat a la societat és que estigui "a primera línia" per defensar que Catalunya necessita més autogovern però també "dignitat i respecte". 

El president també s'ha referit a l'actitud del govern espanyol pel que fa al procés sobiranista i ha afirmat que el "problema" que té Catalunya és "qui té al davant perquè són durs de pelar".

"Catalunya ha anat enrere"

Durant la inauguració del nou centre hospitalari -que entrarà en funcionament el 17 de novembre-, Mas ha defensat que Catalunya "normalment fa les coses bé si té els instruments correctes". El president ha posat com a exemple el model sanitari, el model universitari, el sistema de reinserció de presos o el model de seguretat. Ara bé, ha alertat que en els darrers anys Catalunya ha perdut capacitat de decisió i recursos a causa d'una "recentralització molt clara" per part de l'Estat. "Catalunya ha anat enrere i ha perdut capacitat de decisió i recursos", ha lamentat. 

A més, ha criticat que el govern estatal hagi impulsat un nou pla amb inversió privada per valor de 500 MEUR per a la construcció d'autovies i que a Catalunya no s'hi destini ni un euro. "No sé si faran les autovies on no hi ha gaire cotxes, no vull prejutjar, però sí que sé que on n'hi ha molts no en faran", ha declarat. El president ha llençat un missatge al govern espanyol, a qui ha dit que si no "alimenta bé el seu principal motor", tot el conjunt acaba patint. Segons Mas, Catalunya és un "motor que va al ralentí" pel que fa a les inversions provinents de l'Estat. 

La inauguració d'un hospital, un fet "inèdit"

El president ha estat l'encarregat d'inaugurar les noves instal·lacions de l'Hospital Comarcal de la Garrotxa. Mas ha començat el seu discurs destacant que, en els moments actuals, és un fet "inèdit" el poder inaugurar un hospital i que és la primera vegada que ho fa com a president de la Generalitat. I és precisament en aquest context, ha continuat, que la inauguració pren una "rellevància especial" perquè es demostra que des del territori i l'administració catalana s'ha entès que tenir un nou hospital era "molt necessari".

També ha recordat que el projecte va començar a caminar fa catorze anys, quan se'n va començar a parlar des de l'àmbit local. Per Mas, que després de tot aquest temps s'hagi arribat a completar es demostra que hi ha hagut un "sentit de país" i una clara voluntat de "continuïtat" del projecte per part dels diferents governs que hi ha hagut.

Per altra banda, també ha elogiat el sistema sanitari català fent un especial reconeixement a la professionalitat dels treballadors públics que, malgrat les retallades, han continuat esforçant-se per oferir un servei de qualitat. Malgrat tot, el president de la Generalitat ha afegit que cal "evolucionar" perquè aquest model, com la resta de serveis públics, està "molt tensionat" per les retallades i la falta de recursos dels últims anys i que cal avançar cap a una major capacitat d' autogovern.

"En farem un bon ús, president"

L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha obert l'acte amb un discurs emotiu on no hi ha faltat referències personals per la seva condició de metge anestesista i olotí. Ha recordat com el projecte va començar gràcies al suport de molts professionals, anteriors alcaldes i representants de l'Institut Català de la Salut que van creure amb la necessitat d'aquest nou hospital i com també es van viure moments de "dubtes" i "patiment" per les dificultats econòmiques del país que van endarrerir la seva posada en marxa.

En aquest sentit, Corominas ha agraït el Departament de Salut i a la Generalitat el fet d'haver apostat per la seva posada en marxa tot dient que aquest hospital permetrà a la comarca tenir serveis i tècniques que fins ara no eren possibles per la falta d'espai, com és la incorporació d'un TAC i a mig termini un servei d'hemodiàlisi. I ha afegit "president, conseller, els asseguro que en farem un bon ús".

Tampoc ha faltat l'agraïment als professionals per haver-se guanyat la "confiança" i el "reconeixement" dels usuaris durant tots els anys en què l'Hospital Sant Jaume ha estat en funcionament i que amb la posada en marxa d'aquest nou, el pròxim 17 de novembre, deixarà d'oferir els serveis sanitaris.  

Amb el triple d'espai i amb més serveis

El nou edifici compta amb tres plantes i més de 27.000 m², el triple que l'actual hospital Sant Jaume situat al cèntric carrer Mulleras. Això permetrà comptar per primer cop amb un servei de diagnòstic per la imatge (TAC) i un servei d'hemodiàlisi, a curt termini. També està previst que s'incorporin tractaments oncològics i 14 consultes de salut mental.

Un dels serveis que més es potenciarà serà el de la cirurgia major ambulatòria, és a dir, aquelles intervencions que no requereixen l'ingrés del malalt, com ara cataractes o hèrnies, que necessita passar unes hores de recuperació al centre de dia. El nou hospital permetrà passar dels vuit boxes fins a un total de 20 (tot i que n'hi ha 10 més que no s'obriran de moment). I és que cal recordar que aquest hospital entrarà en funcionament amb un 80% de l'espai, ja que el restant es reserva en cas que hi hagi un augment de la població i de les necessitats sanitàries.

A nivell de quiròfans, es mantenen els tres que ja hi havia a l'antic hospital però amb les últimes novetats tecnològiques i una gran àrea de reanimació que evitarà que els malalts s'hagin d'esperar al passadís abans o després de ser intervinguts. En l'apartat d'obstetrícia, es manté l'aposta pels parts naturals i s'incorpora una banyera i tres habitacions per als parts, mentre que les consultes passen de 25 a 34, tot i que hi ha capacitat per a 50. Els mòduls d'urgències també augmenten. Dels 13 que hi ha al Sant Jaume es passa a 21 i es preveu una àrea per a semi-crítics que de moment no entrarà en funcionament.

El nou edifici està situat en uns terrenys amb vistes a la vall de Ridaura i en un entorn natural. Destaca també per la seva amplitud i la llum natural de l'espai.

L'hospital Sant Jaume atén diàriament 78 usuaris a urgències, 65 pacients sociosanitaris, es fan 406 consultes a primària i es preparen 405 àpats. Pel que fa a les operacions, se'n fan un total de 18, així com 166 proves de laboratori.

La primera pedra, el 2009

El procés de construcció del nou hospital va començar l'any 2005 amb la publicació al DOGC de la licitació de les obres. El juliol del 2009 la Generalitat va adjudicar les obres a Sacyr i Tau per valor de 38 MEUR. El 7 de novembre del 2009 es va col·locar la primera pedra amb la previsió que les obres acabarien a finals del 2012 i el trasllat es faria el primer trimestre del 2013. El pressupost de l'obra ha estat de 43 MEUR, a banda del destinat a equipament.

La seva obertura es va endarrerir en el temps. L'últim obstacle pendent era l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat on s'havia d'incloure una partida per a l'equipament. L'estiu passat, l'Ajuntament mantenia que el nou centre hospitalari s'obirira al llarg del 2013 però l'equip tècnic encarregat del trasllat ho va endarrerir a principis del 2014 perquè necessitaven uns nou mesos per fer tots els tràmits. Això, però, comptant que els pressupostos de la Generalitat s'aprovessin el juny passat, cosa que finalment no va passar. Després es va anunciar com a possible data aquest estiu i posteriorment, el mes de setembre.

Durant l'acte de la inauguració, s'ha comptat amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz; el director-gerent de l'hospital Sant Jaume, Carles Puig; el director de Cat Salut, Josep Maria Padrosa; el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i representants del món local i comarcal.