IAEDEN-Salvem l'Empordà ha presentat les al·legacions contra el projecte del Bulli Foundation sotasignades amb el suport de 697 persones que els han donat suport. L'entitat considera que es reafirmen les veus contràries que qüestionen que l'avantprojecte de llei i l'informe ambiental resolguin els dubtes sobre l'ampliació de les instal·lacions de l'antic restaurant a Cala Montjoi.
Consideren que aquests documents estan fets "a mida" dels interessos dels promotors, sense que es donin "arguments sòlids" que justifiquin la ubicació i la llei que legalitza el projecte, i per això insisteixen en buscar una nova localització perquè l'actual és una amenaça per a la protecció de l'entorn natural de la zona. Les al·legacions presentades giren entorn d'alguns conceptes.
En primer lloc, consideren que no es justifica la implantació del projecte i que no és convenient per als interessos públics. En aquest sentit, IAEDEN considera que l'avantprojecte de llei es limita a esmentar l'origen del Bulli però en canvi no es tracten els motius per als quals s'ha decidit fer-ho allà mateix, en un entorn natural com és Cala Montjoi.
Els ecologistes consideren que la decisió de la ubicació no respon als interessos públics sinó al "caprici" del se promotor, tot "magnificant" els avantatges i evitant alternatives que podrien ser "objectivament raonables i plenament viables". Es per això, que valoren aquesta decisió com a "arbitrària" encara que pugui comptar amb el suport de grups parlamentaris.
Per altra banda, consideren que es vulnera el principi d'igualtat davant la llei i que s'introdueix un "greu i lamentable" atemptat al principi de seguretat jurídica. "Es perverteix el deure que tenen els poders públics de promoure la defensa dels valors del medi ambient, com a patrimoni comú i preeminent, dels ciutadans".
Privatització de l'espai públic i un impacte ambiental poc estudiat
En les al·legacions presentades també es denuncia que el projecte suposa una privatització de l'espai públic que forma part de l'espai marítim i terrestre de la zona, ja que s'introdueix una excepció al règim comú general, d'accés i gaudi, pel que consideren una "capriciosa i arbitrària" defensa del projecte.
Defensen que allò que és veritablement excepcional, no intercanviable i irreemplaçable són la defensa i la protecció dels valors ambientals de Cala Montjoi i que són precisament aquests valors que responen a l'interès públic. Per contra, els valors de la "utilitat" que planteja el projecte resulten intercanviables, substituïbles i susceptibles d'un emplaçament alternatiu, sense que suposi una minva dels seus valors, a diferència del que passa amb l'ampliació, al seu entendre desmesurada, i il·legal de l'edifici ja existent.
Pel que fa a l'avaluació de l'impacte ambiental, presentat conjuntament amb l'avantprojecte, consideren que el que fa és donar cobertura legal a les necessitats del promotor sense avaluar l'impacte del projecte. Entre els factors que al seu entendre no es tenen a compte hi ha l'arribada massiva de turistes a la zona que podria afectar a altres llocs pròxims, com ara la reserva integral Cap Norfeu; l'augment de trànsit rodat i la necessitat d'ampliar la carretera d'accés; els impactes en cas d'emergència a la zona ni tampoc els efectes de construcció d'un edifici soterrat a la geozona anomenada 164 del paleozoic del Cap Norfeu. Sobre aquest últim aspecte, els ecologistes denuncien que no es contempla la possible variació del règim hidràulic de la zona i que l'única separació que hi ha entre la zona d'aparcament del càmping de Montjoi i la construcció del museu és la riera de Montjoi. Aquesta és una riera temporal de règim mediterrani però no es contemplen els canvis hidrològics i què implicaria un important moviment de terres a tocar del mar.
En l'apartat d'estudi d'altres terrenys alternatius, IAEDEN denuncia que hi ha ambigüitat i que no es contempla una ubicació en un sòl urbanitzable a Roses. Tampoc consideren que s'abordi en profunditat el tema de la mobilitat, amb aspectes com les places de pàrquing projectades -insuficients al seu entendre perquè també hi ha les que necessita el càmping del costat- o la necessària ampliació de la carretera per assegurar la seguretat viària per l'augment del trànsit a la zona.
Construccions efímeres poc concretes
Un altre fet que preocupa als ecologistes és l'ambigüitat amb què es recullen els usos del futur complex, amb construccions efímeres sense activitat assignada i possibles esdeveniments que atraurien un miler de persones que se sumarien als mil que es preveu de mitjana diària. Tampoc es parla dels aspectes tècnics de les activitats, com ara la il·luminació i el so, tenint en compte que és un espai natural protegit.
Finalment, recorden que segueix en tràmit la declaració del Parc Natural de Cap de Creus com a Zona d'Especial Conservació (ZEC) de les Xarxes Natura 2000 a la zona mediterrània, com es
va anunciar el mes de maig de 2014 al DOGC. Les ZEC defineixen els objectius de conservació
per a tots els hàbitats i espècies d'interès comunitari que hi són presents i llisten les mesures de conservació, tant actives com preventives, per assegurar el seu bon estat de conservació. Denuncien que l'estudi d'impacte ambiental tampoc inclou l'efecte que tindrà en les espècies protegides de la zona i els hàbitats naturals ni si les mesures de conservació són compatibles amb els nous usos del Bulli Foundation.
Per tot això, demanen que es refaci l'estudi d'impacte ambiental i que es retiri temporalment el projecte a l'espera de que s'inclogui també una nova ubicació en sòl urbanitzable al municipi de Roses. I és que consideren que queden massa aspectes oberts per estudiar i avaluar. Mentrestant, els ecologistes restaran a l'espera de les resposta del Departament de Territori i Sostenibilitat per les al·legacions presentades.
El termini per presentar al·legacions va acabar a mitjans de setembre.
