Descobreixen un cementiri medieval i restes d'un poblat ibèric a Sant Julià de Ramis

La nova campanya d'excavacions que s'ha portat a terme aquest mes de setembre a la muntanya de Sant Julià de Ramis, al Gironès - a tocar de l'església dels Sants Metges- ha permès localitzar les restes d'un cementiri medieval del segle IX i X i les restes de les darreres fases del poblat ibèric que hi va haver-hi en aquest emplaçament, entre els segles II i I abans de Crist.

D'una banda, els arqueòlegs han descobert unes vint tombes amb restes òssies i, a més, també han localitzat els murs i diversos fragments de ceràmica de les darreres fases del poblat ibèric. Ara, els experts analitzaran en profunditat tots els objectes recuperats i alguns d'ells seran analitzats amb la tècnica del 'carboni-14'.

La campanya va arrencar a principis del passat mes de setembre i ha finalitzat aquest passat divendres, dia 26 de setembre. Durant quatre setmanes, vuit estudiants de màsters o doctorats de la Universitat de Girona han estat treballant per aprofundir en les restes històriques que es troben a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Aquestes últimes excavacions s'han portat a terme a tocar de l'església dels Sants Metges on fins fa cinc anys hi havia el cementiri parroquial.

Les excavacions han estat dirigides pels tècnics i professors de la UdG, Jordi Sagrera, Jordi Vivo i Josep Burch. El mateix Burch ha explicat que les troballes es poden dividir en dos grans blocs. D'una banda, s'ha localitzat les restes d'un cementiri medieval dels segles IX i X. D'altra banda, també s'han descobert les restes de les darreres fases del poblat ibèric que va existir en aquest emplaçament, unes troballes que datarien dels segles II i I abans de Crist. En concret, els experts han aconseguit recuperar unes vint tombes amb restes òssies i han trobat parts dels murs i fragments de ceràmica del poblat ibèric.

"Valorem molt positivament aquesta darrera campanya perquè, en primer lloc, referma les idees que teníem sobre l'ocupació d'aquest espai durant l'època medieval i, al mateix temps, també demostra la importància que va tenir el poblat ibèric que va establir-se en aquest emplaçament", ha assenyalat Burch. Segons l'arqueòleg, les restes del poblat que s'han trobat formarien part de la darrera etapa que es va viure en aquest assentament ibèric, quan ja s'havia produït la conquesta romana.

En principi, segons la cronologia dels experts, el poblat ibèric es va establir en aquest espai durant el segle VI abans de Crist i hi va perdurar fins al segle I aC. Posteriorment, els romans van aprofitar l'estructura i hi van construir un "castrum", conegut amb el nom de 'Castellum Fractum', un castell que es trobava en una posició estratègica des d'on podien controlar el recorregut de la Via Augusta. No obstant això, la muntanya de Sant Julià de Ramis ha estat un espai clau des de tots els punts de vista històrics i, una mostra d'això és que el 27 de juliol del 2012, el conjunt patrimonial de la muntana va ser declarat bé cultural d'interès nacional. L'inici de les excavacions es remunten a l'any 1915 quan un equip d'arqueòlegs - impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans- van començar a excavar al Cau de les Goges, al peu de la muntanya, on van descobrir una cova del paleolític superior.

Des de llavors, multitud d'institucions, arqueòlegs i entitats han anat realitzant tota mena d'excavacions. "La muntanya de Sant Julià de Ramis ha estat un lloc ocupat des del paleolític inferior, superior i fins a l'actualitat", ha recordat Burch. Enguany, es celebra els 100 anys d'excavacions amb una exposició completa on es mostren totes les troballes realitzades i la tasca que s'ha portat a terme durant aquests anys en aquest jaciment singular de les comarques gironines.

"Encara queda molt per descobrir"

No obstant això, els mateixos experts i arqueòlegs asseguren que encara hi ha molta feina per fer. "De l'assentament ibèric ens queda pràcticament tot per descobrir, només hem excavat entre un 2 i un 4%, es tracta d'un assentament relativament gran d'unes 3 o 4 hectàrees", ha explicat el professor de la UdG. Per això, esperen realitzar noves campanyes durant els propers anys. "Tenim un projecte de la Generalitat de quatre anys, un altre del Ministeri de tres anys i un conveni entre l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la Diputació de Girona per aquest any i el proper que ens agradaria renovar", ha comentat Burch.

"Ens agradaria molt poder treballar els propers anys allà i acabar de definir el que va passar en aquest sector a finals del segle II abans de Crist i principis del segle I abans de Crist perquè sempre hem pensat que en aquella zona s'hi va produir una remodelació urbanística important durant aquests segles", ha assegurat el codirector de les excavacions.

Segons els tres professors encarregats de la campanya, és possible que en aquella època, el poblat ibèric que hi havia construís una gran plataforma per aguantar un temple que es trobaria a cavall de l'època ibèrica i els inicis del món romà. "Seria fantàstic poder trobar les restes d'aquest temple que es situaria dins de l'època romana però hauria estat construït en un assentament ibèric", ha explicat Burch.

En principi, a partir d'ara, els arqueòlegs analitzaran en profunditat les restes òssies localitzades mitjançant la tècnica del 'carboni-14' per acabar d'afinar les datacions. "El problema que tenim és que els enterraments medievals no van acompanyats de monedes o ceràmica i els hem datat segons la seva situació topogràfica i les característiques de les tombes", ha assenyalat el codirector. A més, faran un estudi antropològic de les restes òssies per determinar el sexe, l'edat i les patologies que patien els difunts. D'altra banda, també netejaran els fragments de ceràmica recopilats. "Tots aquests objectes i troballes remarquen la importància antropològica i històrica d'aquesta muntanya", ha conclòs. Aquest diumenge, els mateixos codirectors de les excavacions realitzaran una visita guiada pel jaciment on donaran a conèixer les últimes troballes que han realitzat.