Els treballs en benefici de la comunitat, una opció a l'alça

Substituir una condemna per treballs en benefici de la comunitat és una opció que ha anat a l'alça en els darrers anys a la demarcació de Girona. El jutge pot imposar directament aquesta mesura o bé s'arriba a pactar amb el penat perquè eviti la presó (sempre ha de ser per penes lleus, sovint per infraccions de trànsit) a canvi de fer jornades de treball en alguna entitat amb qui existeix un acord previ.

Les darreres dades del Departament de Justícia reflecteixen que al juny hi havia 451 condemnats fent aquests treballs. Aquesta xifra contrasta dràsticament amb les 13 persones que van acollir-se a aquesta opció ara fa una dècada. L'any 2003 l'Hugo Vázquez va sortir amb uns amics de festa i el van aturar en un control d'alcoholèmia. En aquell moment, va donar positiu i va entregar la documentació del seu germà. "Estava molt nerviós i espantat i em vaig fer passar pel meu germà", relata. El dia del judici va ser condemnat i hauria d'haver entrat a la presó però el seu advocat va recórrer i va demanar al jutge que se li substituís la condemna (ja que no tenia antecedents i era una pena considerada lleu) per treballs en benefici de la comunitat. 

"La presó et pot destrossar la vida", reconeix l'Hugo, que des de fa anys va cada dimecres al matí a fer tasques de manteniment als jardins Marimurtra de Blanes (Selva). El jutge li va imposar més de 1.500 hores i, com que treballa, compagina els treballs socials amb la seva feina a una botiga de bicicletes. 

Assegura que se sent com un més de la plantilla. Prova d'això és que, fa uns mesos, quan va quedar una vacant el van contractar a ell perquè treballés als jardins. "Ja porto molt de temps fent els treballs i crec que he après la lliçó, sincerament agraeixo que m'hagin donat aquesta opció", destaca l'Hugo mentre treu les males herbes de l'hort que hi ha als jardins.

Una opció a l'alça

Els treballs en benefici de la comunitat són una opció que ha anat a l'alça. Les condemnes a treballs en benefici de la comunitat van néixer amb el Codi Penal del 1995 i van créixer molt a partir del 2005, ja que l'any anterior havien entrat en vigor els nous delictes de trànsit i noves mesures pels delictes de violència domèstica.

A Girona, per exemple, el 2004 es va tancar amb 13 persones fent treballs en benefici de la comunitat. Dos anys més tard, el 2006, ja havien augmentat fins a un centenar. El salt més espectacular es va viure el 2009 quan, a data 31 de desembre, hi havia 314 persones fent treballs en benefici de la comunitat. Des de llavors, la xifra no ha baixat dels 300 i, fins i tot, hi ha hagut anys com el 2011 que es va tancar amb 413 condemnats fent aquests treballs alternatius a la presó.

Segons dades del Departament de Justícia, el 30 de juny d'enguany hi havia 451 persones fent aquests treballs en alguna de les entitats que tenen conveni amb el departament.

El director general d'Execució Penal a la Comunitat, Joaquim Clavaguera, ha destacat la bona implantació que tenen els treballs en benefici de la comunitat a Catalunya, capdavantera a nivell de l'Estat en aplicar aquesta alternativa a la presó. Per exemple, el 2013 es va tancar amb condemnes per més d'1,2 milions d'hores de treballs en benefici de la comunitat, el nombre més alt de tot l'Estat. 

Una mesura en favor de la reinserció

"Sempre són persones amb delictes que considerem lleus; si no els donéssim aquesta opció haurien d'anar a la presó i els estaríem estigmatitzant, crec que és una bona sortida", defensa el director general, que destaca el paper en favor de la reinserció que juga aquesta mesura.
D'altra banda, Claveguera detalla que a Catalunya és una opció que funciona molt bé pel gran índex d'implicació de les entitats. Actualment, el departament té convenis amb 1.800 entitats d'arreu del país. Segons el director general, el fet que hi hagi un treballador social que faci de vincle entre d'entitat i el jutge sempre ajuda a fer un seguiment del condemnat. "Hi ha molt poques incidències, en general sempre hi ha molt bona resposta per totes les bandes", destaca Claveguera. 

Segons explica el director general, hi ha un "alt grau de vinculació postcompliment de la mesura" ja que alguns continuen de voluntaris a la mateixa associació o acaben contractats per aquesta o bé per alguna empresa proveïdora.