El vi negre és igual de saludable que el blanc

Un estudi d'investigadors de la República Txeca que ha comparat mostres de sang de persones que bevien vi negre amb les d'altres que bevien vi blanc ha conclòs que, al contrari de la creença generalitzada, el primer no resulta més saludable que el segon. La investigació, "molt ben feta", subratlla Enric Galvez, president de la secció de risc vascular de la SEC, no ha trobat diferències significatives entre els dos grups. Ni pel què fa al colesterol, ni als triglicèrids o la funció hepàtica.

El cardiòleg explica també que tots els treballs constaten que les poblacions consumidores de vi estan més sanes i viuen més. Això sí, cal limitar el consum a dues copes diàries. Només una en el cas de les dones. Sempre s'ha dit que el negre és millor per a la salut que el blanc. Però es tracta d'una creença, basada en què el negre s'obté aprofitant més elements que provenen de la pell del raïm que aporten més antioxidants. Però aquesta no està suportada sobre proves "fefaents", remarca el cardiòleg Galvez.

De fet, l'estudi 'In vino veritas' fet per un grup d'investigadors txecs i presentat en el recent Congrés Europeu de Cardiologia (ESC), després de comparar varietats de 'Pinot Noir' i 'Chardonnay', ha conclòs que no hi ha cap diferència. Les mostres biològiques extretes dels participants dels dos grups són molt semblants, tant pel què fa als nivells saludables de colesterol, triglicèrids o marcadors d'arteriosclerosi i funció hepàtica. 

'Paradoxa francesa'

Entre la comunitat mèdica es coneix com a 'paradoxa francesa' el fenomen que es dóna entre la població d'aquest país. La seva dieta, excessiva en els greixos que contenen productes com ara el foie grass, els formatges o la mantega, hauria d'acabar manifestant-se en més malalties cardiovasculars. Però s'atribueix al vi consumit pels francesos la compensació d'aquest excés de greix gràcies a la seva acció sobre el colesterol i els triglicèrids.

Vi però no destil·lats

Els metges són més restrictius amb el consum de begudes alcohòliques de més graduació i obtingudes a través de processos de destil·lació. Consideren que resulta saludable el vi però neguen que ho siguin el whisky o ginebra, tal com mantenen altres creences populars. 

Entre la cervesa i el vi, es decanten més per aquesta segona beguda, tot i remarcar que no són tan crítics amb la primera com amb els destil·lats i reconèixer també certes propietats saludables associades al seu consum. 

En qualsevol cas, Galvez conclou subratllant que si a una persona li agrada beure és bo que begui dues copes de vi al dia. Però "no més". És a dir, "no són acumulables". Si un dia no en beus cap, no en pot beure quatre al dia següent, ni catorze durant el cap de setmana si no n'ha consumit de dilluns a divendres.