Unes obres a Vilademuls deixen al descobert unes 350 sitges ibèriques

L'empresa Antequem, en coordinació amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) i sota la supervisió dels serveis territorials de Cultura de Girona, ha estat l'encarregada d'excavar en uns 2.000 metres lineals (per una amplada entre 20 i 30 metres) als terrenys afectats per l'obra del nou enllaç de l'AP-7 a Vilademuls (al Pla de l'Estany) i a la connexió de l'autopista amb l'N-II.

S'han localitzat i datat tres jaciments (Mas Vidal i darrerament el del Mas dels Frares i el del Camp de l'Hospitalet), tots al municipi de Vilademuls. En total, han aparegut unes 350 sitges ibèriques, cavitats al sòl que poden arribar a fer uns 2,5 metres de profunditat i que antigament servien per emmagatzemar els cereals. Es calcula que daten entre el segles I al I.V. a.C.

Segons explica la codirectora de l'excavació, Lourdes Moret, la dimensió de la sitja depenia de la productivitat i de les necessitats de la població en aquell moment. Un cop quedaven en desús, els habitants les utilitzaven per abocar-hi les escombraries, un fet cabdal que ha permès ara recuperar molts objectes que hi havia a l'interior i, així, tenir la datació exacte del seu abandonament.

Actualment, ja no queda cap rastre d'aquestes estructures perquè l'asfalt i la terra ha tornat a tapar les prospeccions, un cop els arqueòlegs van finalitzar la seva feina la passada primavera. De fet, l'enllaç de l'AP-7 ja ha entrat en servei des del passat juliol. Ara, però, la feina dels arqueòlegs es trasllada al laboratori, per estudiar i catalogar les peces que han trobat al subsòl.

Abundant material de ceràmicaromana i ibèrica

Els treballs d'excavació han permès extreure i catalogar centenars de peces, la gran majoria de ceràmica. El més abundant han estat peces de cuina, àmfores, contenidors de líquids. Algunes són ibèriques mentre que d'altres d'època romana, fet que demostra la coexistència de les dues cultures. Les àmfores itàliques confirmen que també que era una zona de comerç i d'importació. Algunes s'han trobat en molt bon estat i podran ser restaurades.

Així mateix, també s'han localitzat monedes, -algunes d'Empúries i d'altres de Tarragona-, així com elements de la vida quotidiana, com ara agulles de bronze, objectes de ceràmica del món funerari, estris per filar i una destral força ben conservada. Els experts destaquen també la localització de material constructiu en una de les sitges, que confirmaria que a prop hi hauria una zona habitada. Es tracta de teules romanes i restes de mosaic que aporten nova informació d'un emplaçament proper.

A principis d'estiu, els arqueòlegs ja tenien estudiat i catalogat un 25% del total del material. Es calcula que només un 10% podria ser museïtzable perquè són fragments molt petits difícils de reconstruir.

Sense pistes del poblat que utilitzava les sitges

Una de les grans incògnites que no s'han aconseguit resoldre de moment és l'emplaçament del poblat on vivien els habitants que utilitzaven aquestes sitges ibèriques. "Sabem que a la zona hi ha un assentament rural però no hem trobat el poblat; ara tenim la zona d'emmagatzematge i sabem que els camps de cereals estaven a prop", detalla Moret.

L'atzar ha fet que les sitges sortissin a la llum després de segles d'estar enterrats gràcies a la construcció de noves carreteres, a tocar de l'antiga Via Augusta. Segons explica el director del seguiment arqueològic de l'enllaç AP-7 Vilademuls, Xavier Aguelo Mas, "això ens ha permès localitzar les restes, excavar-les per treure'n tota la informació i registrar les restes perquè poguessin continuar endavant les obres". Un oportunitat que esperen que es repeteixi en un futur ja que preveuen que queden encara vestigis enterrats.

Les restes també permetran dur a terme altres estudis, com ara la quantitat i tipus de gra que les sitges podien contenir així com un càlcul aproximat de la població de la zona, la dieta, la fauna i la flora. 

Primeres sitges, el 2008

Les obres del Tren d'Alta Velocitat a Vilademuls, molt a prop de Sant Esteve de Guialbes, van permetre descobrir l'any 2008 unes 70 sitges ibèriques dels segles III i II a.C a la zona del camp dels Fanals. No va ser una sorpresa. Ja se sospitava que aquesta zona, com passa a altres punts de Catalunya a tocar de la Via Augusta, tenia aquestes estructures antigues.