El fenomen de la substitució d'una llengua, entès com el procés en què un idioma en una situació més avantatjosa s'expandeix geogràficament en detriment de l'autòctona, ha centrat l'estudi de dos físics de la UdG i la UAB que han aconseguit idear una eina per calcular a quina velocitat es produeix el retrocés.
Neus Iserns i Joaquim Font han definit uns paràmetres que permeten calcular els quilòmetres per any que l'idioma més ben situat a nivell social i econòmic necessita per expandir-se. El model permet calcular en quina mesura les llengües estan amenaçades i intentar revertir la destrucció de la diversitat lingüística.
L'estudi s'ha publicat a la prestigiosa revista 'Journal of the Royal Society'. Els investigadors han aplicat els seus coneixements al fet de la substitució lingüística, és a dir, quan l'idioma autòcton d'una regió se sotmet a la influència d'un idioma veí considerat més avantatjós social i econòmicament. El model permet estimar en quina mesura les llengües es troben amenaçades i, per tant, són útils per dissenyar accions per controlar o revertir la destrucció de la diversitat lingüística.
Amb aquesta recerca, els físics han definit uns paràmetres que permeten estimar la velocitat -en kilòmetres per any- en què l'idioma més avantatjós s'expandeix geogràficament per sobre de l'autòcton. Els seus estudis també han observat altres llengües com el quítxua i el gaèlic escocès. Neus Isern explica que "aquests paràmetres es poden extrapolar a idiomes parlats en països on els governs no s'han preocupat de la seva conservació mentre que és més complicat estudiar altres llengües, com el català, que estan més protegides gràcies a l'existència d'una política lingüística".
En un context més ampli, aquest tipus de models desenvolupats pels investigadors de la UAB i la UdG es podrien aplicar a altres exemples de canvis culturals en els quals un tret cultural avantatjós s'expandeix, anul·lant la prevalença d'un tret cultural autòcton.
El cas gal·lès
Els investigadors han analitzat el cas del gal·lès i el seu retrocés. Isern i Fort han comprovat com, entre els anys 1961 a 1981, l'anglès va anar reemplaçant el gal·lès com a llengua principal de comunicació. Els responsables de l'estudi han descrit l'evolució del nombre de parlants, reproduint la disminució en el temps de parlants de l'idioma autòcton en ser substituït per l'idioma veí.
La recerca s'ha publicat en un article aparegut en la prestigiosa revista 'Journal of the Royal Society Interface'. Aquesta publicació ocupa el cinquè lloc a nivell mundial de revistes interdisciplinàries, segons els paràmetres d'impacte calculats per l'Institute of Scientific Information (Journal Citation Reports rankings). Els investigadors han fet aquest treball en el marc del Consolider SimulPast, dedicat a simulació de la història humana. Els Consolider són grans projectes de recerca on participen investigadors de disciplines i institucions diferents.
Els físics de la Universitat de Girona (UdG) Joaquim Fort i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Neus Isern són experts en modelitzar aquests fenòmens -representar adequadament una realitat-, com han demostrat en projectes anteriors.
