El monestir de Sant Llorenç de Sous, a Albanyà, ja es pot visitar. Després de 30 anys de treballs d'excavació i restauració, el conjunt monumental ha obert les portes amb un acte d'inauguració que ha inclòs la benedicció del monestir, la interpretació en directe de música antiga i una visita guiada. La rehabilitació s'ha complementat amb actuacions arqueològiques derivades del fet que el monestir havia quedat soterrat en un 80%. La Diputació de Girona hi ha invertit 720.000 euros en total. Les intervencions més destacades han estat la recuperació de l'església monacal romànica de tres naus i del claustre juntament amb la restauració completa de l'església de Sant Llorenç i la sala capitular.
A partir d'ara, el conjunt monumental de l'Alt Empordà estarà obert al públic, de forma que el visitant podrà endinsar-se per una de les meravelles del romànic català i fer-se una idea de com era la vida monàstica a l'edat mitjana.
Els treballs de restauració van començar a mitjans dels anys vuitanta amb tasques puntuals de desbrossament, per part de diversos particulars i entitats, i l'inici de la reforma de la coberta de l'antiga parròquia. Ateses les grans dimensions del monument, des de la Diputació de Girona i la Generalitat, a instància del desaparegut polític Joan Saqués i Roca -que ocupà càrrecs públics en totes dues institucions-, es van emprendre un seguit de camps de treball per desenrunar el monestir, sota direcció arqueològica, que van acabar a finals dels anys noranta.
Paral·lelament, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, hi va fer les primeres intervencions de consolidació i restauració. Durant els anys següents, la Diputació va continuar amb la restauració amb petites inversions que anaven encaminades a impedir que l'obra caigués en un estat d'abandonament.
L'any 2007, gràcies a un conveni de cessió entre el Bisbat de Girona i la Diputació, es van reprendre les tasques de restauració i consolidació amb més mitjans econòmics i humans, i amb la clara voluntat d'adequar el conjunt per poder-lo obrir al públic. Paral·lelament, també es van accelerar a les intervencions arqueològiques, que han fet possible conèixer millor la història d'aquest monestir.
Concretament, les actuacions restauradores van consistir en adequar cadascuna de les parts del conjunt, a mesura que s'hi excavava, per permetre la visita. Primer, es va acabar l'àrea de l'antiga església romànica l'any 2002. Després es va intervenir a la zona del claustre, on es va refer la teulada de la volta de l'ala nord, l'única que es conservava i es va adequar l'espai per a ser visitable.
L'última fase de restauració s'ha fet principalment des de la brigada del Servei de Monuments i ha consistit en el desmuntatge de la darrera fase constructiva de la rectoria, del segle XIX, per tal de recuperar la sala del dormitori dels monjos. Aquesta era una obra majoritàriament d'època gòtica, amb grans arcades ogivals i coberta de fusta, tot i que a la part inferior dels murs es detecten importants preexistències que denoten que en la seva forma original era un edifici romànic. Alhora, s'ha separat aquest element de l'annex del segle XIII (tots dos formaven l'església contemporània), de manera que l'annex es manté com a temple parroquial, mentre que les dependències dels monjos s'han convertit en una sala polivalent.
Finalment, s'han recuperat tres arcades d'una galeria del claustre, reproduïdes d'acord amb els elements originals conservats als museus i algunes fotografies antigues en què encara s'observava aquest element.
La història del monument
Sant Llorenç de Sous apareix esmentat per primera vegada l'any 871 amb el nom Sant Llorenç del Món, com una cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d'Aguja. Al segle XI, ja com a abadia benedictina plenament independent, Sant Llorenç esdevé un monestir important dins del comtat de Besalú, del qual rep donacions i privilegis. Aquest context favorable permet a la comunitat engrandir progressivament el monestir, en un procés que culmina, al segle XIII, amb la construcció del claustre.
El segle XIV, coincidint amb la crisi econòmica general del país, comença un període de decadència que s'agreuja com a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el Pirineu català entorn del 1427-1429. Després dels terratrèmols, aquest conjunt monumental quedà abandonat i enrunat. Tot i així, una part va funcionar com a església parroquial de la petita població de Sous, funció que va mantenir fins després de la Guerra Civil. La parròquia va patir un progressiu abandonament i destrucció que va durar fins a començament dels anys vuitanta. L'acció restauradora s'inicià durant aquesta dècada.
A l'acte d'inauguració d'aquest divendres hi ha assistit el president de la Diputació de Girona Joan Giraut; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; l'alcalde d'Albanyà, Joan Fàbregas; el vicepresident de la Diputació, Xavier Soy; Albert Piñeira, diputat de Monuments de la Diputació, i Lluís Bayona, cap del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació.
El monestir de Sant Llorenç de Sous a Albanyà s'obre al públic
El conjunt monumental de l'Alt Empordà havia quedat soterrat en un 80% i s'ha pogut recuperar amb una inversió de 720.000 euros
