Els preus dels habitatges s'estabilitzen a comarques gironines

Els estrangers que busquen segones residències a la Costa Brava concentren el 30% de les vendes a la demarcació

Els preus dels habitatges, tant nous com de segona mà, s'han estabilitzat a comarques gironines per primer cop d'ençà que va començar la crisi. Sobretot això passa als barris més cars, perquè en aquells altres on encara hi ha molt d'estoc procedent dels bancs, el desgavell continua.

Tant els promotors com els API coincideixen a parlar d'un inici de canvi de tendència on, fins i tot, comencen a apuntar noves promocions. Aquest és el cas de Girona, on es tornen a vendre pisos sobre plànol a petita escala, sobretot a les zones on hi ha demanda d'habitatge. D'altra banda el 30% de les compres a la demarcació es concentren en mans d'estrangers -francesos i belgues- que busquen residències a la Costa Brava.

Després d'enfilar-se pels núvols durant els anys de 'boom' immobiliari i de successives davallades a partir de l'entrada de la crisi econòmica, ara els preus dels habitatges a comarques gironines tornen a estabilitzar-se. Això passa tant amb l'obra nova com amb la segona mà, que en general recula a nivells del 2004 (i en alguns casos, fins i tot a preus del 2001).

Aquesta és la fotografia, a vista d'ocell, que dibuixa l'estudi sobre preus de mercat que fan periòdicament els API i el Gremi de Promotors i Constructors. "D'ençà que va començar la crisi, les variacions de preu són molt més dolces", concreta el president dels promotors, Josep Maria Coll.

Sobretot, aquesta tendència es dóna en aquells barris on el preu del sòl acostumava a ser més car, però que ara la crisi ha posat a l'abast de butxaques que abans no s'ho haurien ni plantejat. Per exemple, si es fa una ullada a l'estadística, d'un any per l'altre, això passa a zones com la Punxa i Migdia de Girona, el casc urbà de Lloret de Mar (on els preus han baixat un 1%) o bé al centre de Palamós (on l'augment ha estat d'un tímid 0,9%).

Tant els promotors com els API indiquen que aquesta estabilització de moment és "lenta", però que també és el primer cop que es mostra "de manera clara" a les gràfiques. Ara bé, això tampoc és homogeni a tots els barris. I és que, en aquells on encara hi ha molts habitatges en mans d'entitats bancàries, el desgavell de preus continua.

"Hi ha dues línies molt marcades; la que segueixen aquelles zones on no hi ha estocs de la banca o el Sareb, on el preu s'estabilitza, i les altres", explica el president dels promotors. I aquí, novament les estadístiques anuals són reveladores. Només cal fixar-s'hi per veure com, la presència d'aquests immobles, ha fet davallar els preus fins a un 24% en zones de Banyoles, o bé fins a un 15% a Salt i un 25% a Santa Coloma de Farners.

Sobre plànol i escurçar diferències

L'estudi periòdic de preus del sector també posa damunt la taula dues noves realitats, que es donen en aquelles zones on hi ha demanda acreditada d'habitatge.

D'entrada, com explica el president dels API, Ramon Corominas, es constata com "aquí s'escurça la diferència de preus que històricament hi havia hagut entre obra nova i segona mà". Això passa, per exemple, en barris de Figueres (on el preu per metre quadrat se situa en 1.500 en el cas d'un pis nou, i en 1.238 en el cas de segona mà) o bé de Sant Feliu de Guíxols (on la diferència és només de poc menys de 100 euros; de 3.333 a 3.238).

A més, la necessitat d'habitatge també ha fet que tornin les vendes sobre plànol. Entre d'altres, això passa als barris cèntrics de Girona. De moment, són només promocions a petita escala, que també han de vèncer les dificultats per obtenir crèdit. "Jo crec que això, lligat a l'estabilització dels preus, és el símptoma més clar que hi ha un canvi de tendència; perquè feia anys que no ho vèiem", indica el president del Gremi de Promotors.

El 30% de les vendes, a la Costa Brava

L'estudi també reflexa com hi ha una clara diferència de preus entre els municipis de costa i els d'interior de la demarcació. El motiu, com recorda el president dels API, és que "el 30% de les vendes d'habitatge" que es fan a comarques gironines es concentren en mans d'estrangers que busquen una segona residència a la Costa Brava. I això fa que, per exemple, a poblacions com Palamós i Lloret de Mar, el preu del metre quadrat en un barri mitjà superi els 2.000 euros, mentre que a ciutats com Figueres o Olot, es trobi al voltant dels 1.500.

Segons explica Ramon Corominas, sobretot els qui compren habitatges a les zones de costa són "francesos d'uns 55 anys, que es compren apartaments per menys de 100.000 euros". A més d'ells, els belgues també mantenen el mercat immobiliari en aquests municipis.

Per últim, tant el Gremi de Promotors com els API expliquen que, des de fa tres mesos en ençà, les entitats bancàries visiten les agències fent-los ofertes sobre les hipoteques que tornen a oferir. En general, solen cobrir el 80% del valor de l'habitatge i financen operacions per valor d'entre 120.000 i 160.000 euros.