Antoni Pitxot: 'Dalí deia: fes sempre el que et roti'

El que va ser la mà dreta del geni empordanès desvetlla en un llibre detalls de la seva faceta més quotidiana

"Fes sempre el que et roti". Era el que Salvador Dalí deia al seu amic i confident Antoni Pitxot, amb qui va tenir una relació molt estreta i lluny de les excentricitats que el van fer famós arreu del món. El geni de l'Empordà era aprensiu, poruc i sempre buscava la protecció de les persones pròximes, sobretot de la seva gran musa, Gala.

Així ho recorda Pitxot en un llibre que publica l'Editorial Planeta en format de conversa entre el periodista i expert en art Fernando Huici i el director del Teatre-Museu Dalí. La publicació arriba coincidint amb el 25è aniversari de la mort del geni i, segons Pitxot, no té més pretensió que afegir una nova lectura de l'artista, un creador en constant revisió.

La visita de Salvador Dalí l'any 1972 al taller d'Antoni Pitxot va ser el començament de la gran amistat entre els dos artistes. La família Pichot va tenir una gran influència sobretot per Ramon Pichot, oncle d'Antoni Pitxot (aquest utilitza la modificació del cognom com a firma artística), que va "obrir-li els ulls a la pintura" mostrant-li noves corrents com ara el futurisme. Artistes de renom com Gauguin i Picasso visitaven la casa familiar de Cadaqués on actualment Antoni Pitxot continua pintant.

Pitxot explica que un dia Dalí li va dir que aniria a visitar-lo al seu taller perquè tenia interès en veure allò que feia. "Li havien dit que feia unes coses curioses", explica el pintor que ja començava a experimentar amb els minerals i les pedres. Dalí no li va dir si li agradava o no el que pintava però sí que va veure alguna cosa que va fer que l'escollís com al seu màxim col·laborador al Teatre-Museu Dalí i com a mà dreta fins als seus últims dies.

Quan se li pregunta què creu que va veure en ell, Antoni Pitxot respon: "Crec que va veure una persona disciplinada, que per sobre de tot li agradava la pintura; em va observar i va veure que tenia aquesta mena d'obstinació per pintar". També li deuria agradar el que feia amb els minerals i els maniquins de pedres, la capacitat que tenia de transformar-los. De fet, el geni li va encarregar els 'monstres grotescs' exposats encara al museu, fets amb cloves de cargols i altres elements, sota la supervisió del mateix Dalí.

"Jo no seré mai el teu mestre"

Antoni Pitxot va aprendre i seguir les observacions que li feia Salvador Dalí però mai el va tractar com a deixeble seu. Tenia el costum de dir-li "jo no sóc ni seré mai un mestre per a tu, perquè de mestre tu i jo ja vam tenir un, Don Juan Núñez Fernández", que va ser un catedràtic de dibuix de Figueres i un gravador destacat que els va ensenyar la tècnica del clar-obscur. Curiosament, Pitxot l'havia conegut durant la seva estada a Sant Sebastià, on va viure durant 18 anys abans d'instal·lar-se definitivament a Cadaqués. El va tenir de professor i va ser el primer en reconèixer el talent que tenia com a artista.

Tot i que Salvador Dalí no donava gaires consells sí que li insistia en una cosa:"Fes sempre el que et roti". Li deia a nivell de la seva professió d'artista, de fer allò en el que creia, de la mateixa manera que l'animava a "contemplar" els seus maniquins com a font d'inspiració en la seva carrera. Un consell, que Pitxot a dia d'avui encara porta a la pràctica. També el va instruir i li va proposar temes a pintar, com ara una versió de la 'Tempesta' de Giorgione que va anar a estudiar a Venècia per indicació de Dalí. I és que una de les coses que va aprendre del geni és a no "tenir escrúpols" a l'hora d'utilitzar idees i imatges de grans pintors, que ell tan admirava, com ara Velázquez o Rafael, perquè "l'art es recolza amb l'art".

Una persona aprensiva, poruga i necessitada de protecció

La seva va ser una relació de confiança que va créixer des de la naturalitat, lluny de les excentricitats que protagonitzava en la seva vessant teatral com a personatge públic. No és d'estranyar, explica Pitxot, que escollís el que havia estat el Teatre Municipal de Figueres, en estat ruïnós per un incendi durant la Guerra Civil, per edificar el que seria la seva darrera gran obra i contenidor del món dalinià. Curiosament, va ser el primer indret on Dalí va exposar els seus quadres quan tenia 14 anys.

En l'àmbit quotidià, però, no tenia res a veure. Era una persona aprensiva i poruga, igual que la seva germana Anna Maria. Estaven molt units i ella sentia una gran admiració pel que feia però la irrupció de Gala a la vida de Dalí els va separar. La confiança amb Antoni Pitxot era tal que Dalí el feia servir de missatger a esquenes de Gala, per fer-li arribar cartes a la seva germana.

Un altre aspecte que es recull del geni és que tenia una necessitat imperiosa de sentir-se protegit per les persones més pròximes. Gala era una d'elles i no és d'estranyar. Segons Pitxot, era una persona "autoritària", que gestionava les finances amb rigor i amb un caràcter que li anava molt bé a Dalí, perquè li exigia molt en la seva obra. En el llibre, on es dedica un capítol especial a Gala, es recull una anècdota en què la musa comença a pegar Dalí amb una espardenya per mostrar el seu descontentament després de veure un quadre que estava pintant. Pitxot ho va presenciar i els va amenaçar en marxar per sempre més si no paraven.

La mort de Gala i els últims dies de vida del geni també queden recollits en el llibre. S'explica com va decidir ser enterrat al museu i no pas a Púbol, un aspecte envoltat d'una polèmica que encara planeja. Pitxot també reivindica que Dalí va "estar lúcid fins a l'últim dia de la seva vida i que mai va deixar de ser qui era", malgrat els rumors que es van aixecar arran de l'incendi en què va patir cremades mentre dormia.

A 'Sobre Dalí' es barregen anècdotes quotidianes que Pitxot va viure juntament amb una vessant més intel·lectual de l'artista, amb les principals influències que va tenir i els autors que més admirava. Segons Pitxot, el llibre no hauria estat possible sense l'entrevistador, Fernando Huici, amb qui va mantenir llargues converses durant una setmana a la casa de Cadaqués. "Si no fos pel seu pòsit de coneixements, no sortirien tantes veritats com les que surten al llibre", afegeix Pitxot.

I com a reflexió final, insisteix que aquest llibre no vol "modificar" res del que s'ha dit de Dalí, sinó aportar més detalls de la figura d'un artista que està i estarà en constant revisió.