Troben restes d'una antiga església romànica al centre de Figueres

"No hem trobat la muralla a l'església de Sant Pere però de regal ens ha vingut una bonica imatge de l'antiga església romànica i gòtica". Amb aquestes paraules, l'arqueòleg i especialista de la tècnica del georadar Roger Sala explicava aquest dijous el que ha estat la descoberta "més inesperada" d'un estudi que havia de servir per detectar indicis de la muralla medieval. L'actuació ha arribat després que l'any 2012 aparegués un tram de la muralla exterior de la ciutat arran d'unes obres a la plaça de les Patates, datat el segle XIII i XIV.

El que es pretenia amb l'estudi amb georadar que s'ha fet sota la direcció de l'arqueòloga Anna Maria Puig, era conèixer el perímetre de la muralla medieval que envoltava el centre de la ciutat al voltant de la plaça de l'Ajuntament i l'església de Sant Pere. Concretament, es volia comprovar si hi havia indicis d'un recinte més petit sobre aquesta àrea que apareix en la documentació i cartografia dels segles XVII i XVIII de la ciutat. És per això que les prospeccions amb aquesta tècnica no invasiva que permet obtenir imatges del subsòl es van centrar en quatre punts del nucli antic: la plaça de l'Ajuntament, el carrer de Maria Àngels Vayreda, la plaça Gala-Dalí i l'església de Sant Pere.

On s'ha vist més clarament la presència de la muralla ha estat al carrer Vayreda, amb la localització de com a mínim dos elements per sota del clavegueram i les conduccions que podrien ser les restes d'un mur d'uns 2 metres d'amplada. El seu traçat aniria des del carrer Magre i a la plaça de l'Església i es podria tractat del mur oest del primer recinte emmurallat.
A la plaça de l'Ajuntament s'han trobar restes d'una estructura gran enderrocada que es podria atribuir a la muralla. Caldria, però, fer una prospecció arqueològica per confirmar-ho amb exactitud. Tampoc es poden identificar amb exactitud les restes de mur trobades a la plaça Gala-Dalí, de també uns 2 metres d'amplada.

En resum, es confirma la presència del recinte emmurallat amb què es treballava inicialment, tot i que la delimitació que va des del carrer Vayreda fins al carrer Besalú s'ha desplaçat uns sis metres. De fet, aquesta alineació s'ajusta més amb els espais que les finques ja mantenen des del carrer Vayreda i fins al carrer Besalú, segons ha explicat Roger Sala.

Un absis de l'església romànica i tombes modernes

El quart punt a analitzar era l'església de Sant Pere. Es tenia constància d'una torre que formava part del recinte emmurallat i que estava adossada a la nau central de l'actual església de Sant Pere i per això també s'hi volien buscar indicis de mur. Finalment, però, ha estat en l'únic punt on no ha aparegut. La gran sorpresa, però, ha estat descobrir les restes del que podria ser l'antic absis de l'església romànica-gòtica a sota de l'actual temple.

La prospecció amb el georadar es va fer a la nau central de l'actual temple. A uns 40 centímetres del subsòl, van aparèixer unes estructures que inicialment semblaven murs però que van ser cavitats, és a dir, forats d'enterrament que es podrien datar al voltant dels segles XVI i XVIII en plena època moderna. Aquestes tombes, que estan alineades a banda i banda de la nau, van animar els arqueòlegs a ampliar l'estudi amb una segona prospecció. I aquí va ser quan , a partir dels 1,10 metres va sortir no només la planta de l'antiga església, amb algunes modificacions posteriors, sinó que una mica més per sota es va trobar un cavitat més ampla, les restes de l'antic absis. "Fa uns 4,5 metres de punta a punt i estaria tapat", detalla Sala. També s'intueixen absidioles adossades i altres restes annexes. La documentació històrica recollida ha permès als arqueòlegs situar les restes entre els segles X i XI. La seva datació exacte s'hauria de fer amb futures prospeccions arqueològiques que de moment no estan previstes.

L'estudi, que té un pressupost d'uns 3.000 euros, està finançat per la Fundació Albert Tomàs, que des de el 2004 treballa per la recuperació i defensa del patrimoni cultural de l'Alt Empordà, i per al foment de la cultura catalana. Els resultats obtinguts demostren la "riquesa arqueològica" que hi ha al subsòl del casc antic. La reproducció en 3D de les imatges del subsòl seria una de les tècniques que podrien permetre en un futur visualitzar unes restes que estan sota terra i que no hi ha previsió de que quedin al descobert. "Seria molt complex perquè estan a més d'un metre de profunditat", ha afegit la responsable dels treballs, Anna Maria Puig.