Apareixen les primeres estructures del poblat ibèric de Sant Joan les Fonts

La segona campanya arqueològica que va començar fa tres setmanes al poblat ibèric del Boscarró, situat dalt de la cinglera basàltica inclosa a la Ruta de les tres colades de lava de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), ha permès constatar que aquest assentament data del segle IV i III a.C., tal com s'apuntava en els primers sondeigs que es van fer.

El més important d'aquesta nova excavació, però, ha estat descobrir les primeres estructures del poblat ibèric en els 80 metres quadrats que s'han inspeccionat. "Fins ara no n'havíem trobat; és una paret de fins a 80 centímetres d'amplada, ben construïda amb pedra local, possiblement de perímetre del poblat", explica una de les arqueòlogues Anna Maria Puig. També s'ha descobert un mur de terrassa per aguantar terres o anivellar el terreny.

Un altre aspecte que ha a sorprès a l'equip d'arqueòlogues ha estat la important concentració de restes de ceràmica, diversos centenars, a l'espera de tenir un inventari exhaustiu. Aquest cop el material s'ha trobat a nivell de la roca i no ha estat alterat posteriorment; és a dir, que s'ha trobat exactament on es va deixar. Bona part és ceràmica ibèrica, de producció local, antics fragments de gerres i cassoles.

També han trobat fragments decorats amb incisions i una part més reduïda de ceràmica d'importació de procedència grega, púnica i del nord d'Àfrica, tal com es va descobrir en l'anterior campanya. Són fragments d'àmfores i vaixella de taula difícilment reconstruïbles ja que estan massa fragmentats. Entre les troballes, destaca una peça petita, d'uns dos centímetres, amb vernís negre del que hauria estat una copa de taula d'origen grec.

A l'espera de tenir més dades, les investigadores mantenen que la troballa de ceràmica importada indicaria que el poblat rebia producte de fora i que s'hi feien tractes comercials, un fet més habitual a les zones de costa i no tant a l'interior. Falta veure, però, fins a quin punt aquest emplaçament era estratègic. De moment, és el primer poblat ibèric en una zona tant interior a la Garrotxa. A la comarca ja hi ha ha constància d'altres jaciments ibèrics però més al sud, en punts com Besalú o Maià de Montcal. Pel que fa als usos del poblat, la ceràmica demostra que hi havia força activitat però no es pot anar més enllà.

Les pròximes prospeccions han de donar més pistes sobre alguns dels interrogants oberts, com ara quin és l'indret més ben conservat. I és que hi ha moltes zones on l'activitat agrícola ha malmès les estructures i els materials dipositats. Fins i tot algunes pedres es van aprofitar per fer parets per limitar les parcel·les. L'altra gran pregunta és saber en quin moment el poblat va deixar de tenir activitat i per tant si va ser més enllà del segle III a.C.

Un terreny molt àcid

Entre les peculiaritats de la finca on es troba el jaciment destaca l'acidesa del terreny, una característica que dificulta la troballa de restes. Aquest cop s'ha trobat el fragment d'una dent d'animal, segurament un bòvid, però és un fet poc habitual en aquest jaciment. Això explicaria per què de moment només han aparegut fragments de ceràmica.

L'equip d'arqueòlogues- integrat per Maribel Fuertes, Anna Maria Puig i Dolors Codina- preveu poder exposar les troballes més rellevants en una exposició al castell de Juvinyà del municipi. Compten amb el suport de l'Ajuntament que està decidit a fer difusió del jaciment.

Un jaciment descobert per la casualitat

Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró va trobar algunes restes de l'època ibèrica. Les van inventariar i les van inscriure al catàleg de la Generalitat com a possible jaciment. Fa poc temps, dos veïns del municipi estaven fent un estudi sobre masies i van localitzar més fragments de ceràmica que posteriorment han entregat a l'Ajuntament perquè les pugui exposar en un futur. L'Ajuntament va decidir encarregar un estudi a l'equip d'arqueòlogues després de constatar que es tractaven de restes ibèriques. Des de llavors, també s'ha arribat a un acord amb els propietaris de la finca que ha permès desbrossar la zona i facilitar-ne l'accés.

El jaciment es troba a la ruta de les tres colades de lava, un indret molt visitat a la zona.