L'exalcalde de Figueres -aleshores militant del PSC i que es va donar de baixa el 2010-, Joan Armangué, ha explicat en una entrada publicada al seu blog els motius pels quals el municipi ha trigat prop de quaranta anys en aconseguir els enllaços a l'autopista AP-7.
Al seu entendre, la culpa de tot plegat la tenen "el lobby hoteler figuerenc dels anys 60-70" i que alhora "comptava amb la complicitat de la pròpia administració local".
Armangué assegura que amb aquesta pressió i les inexistents connexions amb Figueres, els conductors es veien obligats a circular per l'interior de la ciutat, fet que beneficiava a hotels i restauradors.
La via ràpida
L'autopista AP-7 va començar a construir-se el 1969 entre Barcelona i Granollers però no va passar per la capital de l'Alt Empordà en els seus dos extrems, sud i nord, fins els anys 1974 i 1975 respectivament.
Des d'aleshores els conductors provinents de Girona havien d'utilitzar el peatge de la sortida Figueres Sud mentre que els que feien el recorregut a la inversa emprar el peatge de Figueres Nord.
Ahir es va posar fi a aquesta situació amb l'inauguració del peatge Figueres Nord on ja es possible fer el trajecte en ambdós sentits de la marxa. Amb tot, el director general d'Abertis Autopistes, Josep Lluís Giménez, ha descartat que el tram sigui gratuït tal i com passa a Girona.
L'exalcalde de Figueres culpa els hotelers del retard amb l'enllaç Figueres Nord de l'AP-7
Joan Armangué explica que la polèmica es remunta als "anys 60-70"
