La Generalitat multa els centres de submarinisme de les illes Medes

Tots ells han fet més immersions de les permeses

L'arxipèlag de les illes Medes es troba al cor del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Situat només a una milla de la costa de l'Estartit, té una superfície d'unes 23 hectàrees i el formen set illots. És una de les reserves més importants del Mediterrani, rica en flora i fauna, que atrau centenars de submarinistes cada temporada.

Dins aquest àmbit, la pràctica del busseig hi està regulada per normativa. Tant per la llei que va crear el parc l'any 2010 com pel Pla d'Usos i Gestió de l'àrea protegida, que data del 2008. Diàriament, durant els mesos d'estiu a les illes Medes s'hi permeten fer 846 immersions. D'aquestes, 50 les poden dur a terme particulars, 396 empreses de submarinisme acreditades i les 400 restants es reserven per practicar apnea o 'snorkel' (és a dir, immersions a pulmó lliure).

Per poder submergir-se en aquest entorn -ja sigui amb ampolles o sense- cal disposar de la corresponent llicència. Dins l'àmbit de les illes Medes hi operen regularment gairebé una trentena d'empreses. D'aquestes vint són centres de submarinisme i vuit més d'snorkel.

La diferència entre unes i altres és que, en el cas de les primeres, els bussejadors van equipats amb ampolles d'oxigen i baixen fins a més fondària per admirar el fons marí. Mentre que aquells qui practiquen apnea depenen dels seus pulmons per anar més avall o no.

Cada vegada que un grup surt del port, els instructors han de portar al damunt un document on hi consta el número màxim de persones que poden fer immersió. I és aquí on els agents rurals han detectat que hi ha empreses i centres amb màniga ampla, perquè se salten els límits i porten més bussejadors dels permesos.

18.000 euros de multa

En total, la Generalitat ha obert divuit expedients sancionadors per aquests incompliments. Tots ells deriven dels controls fets pels rurals durant l'estiu passat i afecten tant centres de submarinisme com empreses d'snorkel. El director dels serveis territorials d'Agricultura, d'on depèn Medi Ambient, concreta que excedir la quota d'immersions permesa es tipifica com una "falta lleu, que comporta multes que s'estenen entre els 100 i els 6.000 euros".

A l'hora de sancionar, la Generalitat sol imposar una multa de 100 euros per cada persona de més que faci apnea o submarinisme. És a dir, si en una barca hi poden anar quinze persones com a màxim i els rurals veuen que n'hi ha 23, totes convenientment equipades amb neoprè, la multa serà de 800 euros.

De moment, de tots els expedients oberts, Agricultura ja n'ha tancat alguns i ha interposat multes per valor de 18.000 euros als infractors. Aquí la via administrativa ja s'ha esgotat i només queda la judicial. Tot i això, l'import global de les multes encara es pot enfilar més. I és que, en cas que els expedients que encara estan oberts també acabin en sanció, aleshores la suma pot pujar fins als 30.000 euros.

Equilibri entre biodiversitat i turisme

El delegat d'Agricultura a Girona concreta que saltar-se els límits d'immersions suposa dos greuges. Un de menor és econòmic, perquè es deixen de pagar les quotes corresponents (fixades en 4,65 euros per persona en el cas del submarinisme, i en 2,35 en el de l'apnea).

Però a més d'aquest, també hi ha un altre perjudici que pot arribar ser més greu: el mediambiental. I és que els límits d'immersió s'han fixat, precisament, per garantir tant els usos turístics com la preservació de les espècies de peixos i la flora que habita al fons de les illes Medes.

"Hem de tenir en compte que el parc del Montgrí és molt humanitzat, tant l'àmbit terrestre com el marítim; i per tant, aquí ens trobem amb la complexitat de trobar un equilibri entre la preservació de l'ecosistema i l'activitat econòmica", explica Estanyol. El delegat també indica que la Generalitat no es tanca a revisar l'actual normativa, i que de fet ja s'han mantingut diverses reunions amb clubs d'immersió i el sector turístic de la zona, però Vicenç Estanyol també alerta que la llei hi és per complir-la.

La fiscalia arxiva la denúncia

L'incompliment de llicències a les illes Medes no només ha derivat en multes, sinó que també ha acabat en mans de la fiscalia. Precisament, l'octubre de l'any passat l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va presentar-hi una denúncia demanant que s'investigués si els centres de submarinisme estaven cometent irregularitats amb els permisos.

Tot i això, la fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme ha arxivat l'afer perquè els fets eren difícils de provar per via penal. Segons la fiscalia, la denúncia dels Naturalistes era molt "genèrica" i enlloc concretava "persones, fets o proves fundades" sobre el problema de manca de control amb les llicències. Per això, des de fiscalia indiquen que la Generalitat ja segueix "els procediments administratius sancionadors".