Nou descobriment arqueològic a la comarca del Pla de l'Estany. Els arqueòlegs, Alfons Díaz i Albert Aulines - membres de l'Associació Arqueològica de Girona- han dut a terme del 5 al 14 de març la primera campanya arqueològica a la zona de Roca Foradada, a Melianta. Els experts - gràcies a uns sondejos i cales de 35 centímetres de profunditat- han pogut recuperar un centenar de pedres treballades per a ser eines o armes, datades d'entre 40.000 i 80.000 anys endarrere. Els arqueòlegs apunten a que es tractaria d'un possible campament estacional a l'aire lliure o d'un espai que els neandertals utilitzarien com a taller de talla. Durant l'estiu es realitzarà una segona campanya. El jaciment, situat a tocar del bosc de la platja d'Espolla, ja va ser descobert l'any 1982 pels investigadors de l'Associació Arqueològica de Girona, Joan Abad i Santi Serra, que van localitzar més de 1.500 efectius d'indústria lítica, és a dir, pedres i restes derivades de l'activitat humana de l'època prehistòrica. Des de llavors, els científics ressalten que ja s'han recollit més de 2.000 pedres que han anat aflorant a la superfície gràcies al treball dels pagesos que removien la terra de la zona.
Des del principi, aquest jaciment a l'aire lliure i en superfície va cridar l'atenció perquè fins aquell moment es pensava que al Pla de l'Estany només hi havia hagut assentaments en coves. Ara, aquesta primera campanya arqueològica que s'ha basat en sondejos i cales de poca profunditat, ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Forallac, i ha obtingut uns resultats molt positius. De moment, ja s'han recuperat més d'un centenar de pedres que s'haurien utilitzat com a eines o armes ara fa uns 40.000 o 80.000 anys. Les restes demostrarien que aquest jaciment és coetani a les Coves de Serinyà.
Les pedres extretes - de diverses dimensions- són majoritàriament quarts o altres materials procedents dels marges dels rius Fluvià, Ser i Centenys. Gran part d'elles s'han localitzat en un espai d'uns cinc metres quadrats. "El que hem trobat ens mostra que estan representats tots els estats de la cadena operativa és a dir, que es feia la talla dels materials 'in situ' tot i que encara no hem localitzat el taller", ha explicat el director de les excavacions, Alfons Díaz.
En aquest sentit, els arqueòlegs volen analitzar acuradament els objectes recuperats per poder datar-los amb més precisió. "Aquest campament ens ajudaria a entendre i tenir una idea més àmplia de la dinàmica cultural d'aquestes comunitats prehistòriques", ha assegurat Díaz.
En principi està previst que es porti a terme una segona campanya arqueològica aquest estiu, incrementant el nombre d'experts. "Ens agradaria poder comptar amb vuit o deu persones més, extreure els sediments de la zona i continuar investigant però tot depèn de l'ajuntament", ha comentat el director de les excavacions. Díaz ressalta que es tracta d'un jaciment molt important que aportarà nova informació i dades rellevants dels moviments, situació i el pas dels homes neandertals per la comarca del Pla de l'Estany.
Els dos experts encarregats van realitzar aquest divendres una conferència a l'Espai Jove del Pavelló de Melianta sota el títol 'Fontocoberta, un paratge natural escollit per l'home de Neandertal', on van donar a conèixer els últims treballs i descobertes, que va aplegar una desena de persones.
Descobreixen un campament estacional neandertal al Pla de l'Estany
Han extret més d'un centenar de pedres treballades d'entre 40.000 i 80.0000 anys endarrere
