Una quarta part de la MAT a l'Alt Empordà ja té el cable subterrani estès

Una quarta part del tram de la interconnexió de la MAT a l'Alt Empordà ja té el cable subterrani estès. En total, dels 34 quilòmetres que separen l'estació conversora de Santa Llogaia de l'interior del túnel dels Pirineus, ja n'hi ha 8 -tots, en rasa- on els operaris han instal·lat el cable. Cadascuna de les immenses bobines que el porten pesa unes 70 tones. L'obra no es fa seqüencial sinó que s'aprofiten aquells trams on la rasa està del tot acabada. De moment hi ha cable subterrani estès a la zona de Vilafant i Llers. D'altra banda, Red Eléctrica preveu entrar a dins del túnel dels Pirineus després de Setmana Santa. Ara s'estan col·locant els suports del cable, que aquí anirà enganxat a les parets. L'obra de la MAT avança, tant en aquells llocs on la línia passa aèria com en els que ho fa per sota terra. En paral·lel a l'estesa de cable al Bescanó-Santa Llogaia, els operaris també tiren endavant el tram de la interconnexió. Des de la part catalana, se n'han de completar 34 quilòmetres, que són els que s'estenen des de l'estació conversora fins a la meitat del túnel transfronterer dels Pirineus.

Aquí, l'alta tensió passarà soterrada per una rasa. Es rebaixarà la tensió de la línia dels 400 als 320 kV i, en el moment en què s'endinsi al subsòl, es passarà el corrent d'altern a continu. En total, la rasa s'estén al llarg d'una trentena de quilòmetres, creua onze municipis i, sobretot, passa per sota de camps de conreu i de camins rurals.

La rasa té una fondària d'un metre i mig, una amplada de tres i pel seu interior hi passen dos circuits (en total, quatre cables). Des de principis de febrer, els operaris van començar a passar cable en aquells llocs on l'obra civil estava enllestida. Des d'aleshores i fins ara, ja l'han instal·lat en 8 quilòmetres de rasa. Sobretot, a la zona de Vilafant, la part de darrere de l'estació del TAV i fins a Llers.

Aquest matí, els operaris treballaven a l'àrea de Masarac, propera al nucli de Vilarnadal. Aquí és on hi ha una de les dinou càmeres de la rasa que s'han deixat obertes per passar-hi cable (a la resta del traçat, el formigó s'ha recobert amb terra). En concret, la de Vilarnadal és la càmera número vuit.

El cable de la interconnexió, que es fabrica a França, arriba amb camions, en unes immenses bobines que pesen unes 70 tones cadascuna. Porten enrotllats 1,8 quilòmetres de cable de mitjana. Els operaris en treuen el cap i l'enganxen a una cadena de ferro que surt d'un dels forats de la rasa. Després, des de la càmera següent, estiren la cadena i el cable -convenientment greixat- va endinsant-se al subsòl.

Es preveu que per completar tota l'estesa de la interconnexió es necessitin vuitanta bobines d'aquest cable especial. De moment, ja se'n porten gastades setze. Això suposa que, a la pràctica, ja s'hagin tirat uns 28,8 quilòmetres de cable (perquè per l'interior de la rasa n'hi passen quatre).

Fer passar el cable subterrani per l'Alt Empordà, però, no es fa de manera seqüencial. Com que les càmeres que hi ha permeten anar fent connexions, s'aprofiten aquells llocs on la rasa ja està completament acabada per estendre la MAT.

Entrar al túnel, després de Setmana Santa

Dels 34 quilòmetres que s'han de completar des de la part catalana, la majoria passen per rasa. Però n'hi ha 4,2 que discorren per l'interior del túnel dels Pirineus. És a dir, la meitat de la longitud d'aquesta infraestructura, que passa paral·lela al túnel del TAV (i que té 8,5 quilòmetres de llargada).

Al túnel, els cables de la MAT passaran enganxats a les parets. De moment, aquí ja s'han fet les tasques prèvies -instal·lant els agafadors- i es preveu que els operaris comencin a passar-hi cable just després de Setmana Santa.

L'objectiu és que les obres de la interconnexió s'enllesteixin el novembre, més o menys en paral·lel al moment en què entrarà en servei el tram aeri Bescanó-Santa Llogaia dels 400 kV. Després, s'entrarà en període de proves, que s'allargarà ben bé mig any. Es preveu que el tram de la interconnexió de la MAT estigui completament en servei el maig del 2015.