Doble revés judicial al 'bypass' de mercaderies projectat a Salt

El TSJC i el Suprem donen la raó en dues sentències al consistori i anul·la els acords sobre la variant ferroviària

Vuit dies de diferència separen les dues sentències que donen la raó a l'Ajuntament de Salt (Gironès) en la seva lluita judicial contra les planejaments urbanístics que incloïen fer passar el 'bypass' de trens de mercaderies pel municipi. Aquesta batalla legal té diversos fronts, perquè al llarg del temps s'han aprovat diversos projectes que utilitzen la reserva de terrenys ferroviaris per fer passar la variant de mercaderies pel terme municipal de Salt, una opció a la qual sempre s'han oposat frontalment tots els governs municipals i grups polítics de la població.

Un dels contenciosos es va presentar contra el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona, que definia el desenvolupament urbanístic de dotze municipis del Gironès (Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix) i dos de la comarca de la Selva (Riudellots i Vilobí d'Onyar). Aquest pla, aprovat definitivament el 29 de juliol del 2010, preveia la variant de mercaderies per Salt.

Una primera sentència del jutjat contenciós administratiu ja va donar la raó al consistori i va anul·lar tots aquells aspectes relacionats amb el 'bypass' de mercaderies. Ara, el TSJC ha ratificat aquesta primera sentència perquè considera que la Generalitat no tenia competències per desenvolupar aquest tipus de planejament, perquè és una competència estatal.

La sentència del TSJC no és ferma i encara es pot recórrer al Tribunal Suprem. La que sí que és ferma és la segona sentència dictada aquest febrer. El Suprem anul·la tot allò relacionat amb el "Bypass de mercaderies a Girona, Nou corredor a l'oest de Girona per evitar el pas de les mercaderies pel centre de la ciutat" i que preveia derivar aquests trens per Salt.

El tribunal argumenta que, tampoc en aquest cas la Generalitat tenia competències per desenvolupar el pla perquè el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya va entrar en vigor el 28 de juliol del 2006, un mes abans que entrés en vigor l'Estatut d'Autonomia que traspassava les competències.