El Consorci de les Gavarres ha instat els privats a netejar el bosc per ajudar a frenar incendis com el que encara fumeja al Baix Empordà. A l'àrea cremada tota la propietat està en mans de particulars i, com subratlla l'entitat, només en el 30% de la superfície es feia una gestió activa del bosc.
En paral·lel, el consorci fa una crida a les administracions perquè es continuïn desbrossant zones estratègiques del massís. L'incendi del Baix Empordà ha afectat 359 hectàrees de bosc continu, format majoritàriament per alzines suredes i pinedes.
El consorci alerta del risc d'erosió que hi ha en alguns llocs -sobretot, els de fort pendent- i calcula que la zona cremada trigarà fins a 50 anys a regenerar-se.
L'incendi que encara treu fum a les Gavarres ha cremat 359 hectàrees de quatre termes municipals situats a la Costa Brava centre (Calonge, Palamós, Vall-llobrega i Forallac). Es tracta de zona forestal contínua, inclosa dins el PEIN del massís i la Xarxa Natura 2000. Sobretot, el foc ha engolit alzines sureres i dos tipus de pins (el blanc i el marítim).
Mentre els Bombers continuen remullant l'àrea calcinada per evitar revifalles, des del Consorci de les Gavarres ja han començat a fer recompte dels danys ambientals. D'entrada, allò que cal veure és què s'ha de fer per afavorir la regeneració de la zona. En alguns casos, com les alzines, l'escorça haurà actuat de protecció i això afavorirà que rebrotin. Però en d'altres, com el pi marítim, no hi haurà més remei que talar els arbres cremats.
El gerent del consorci, Oriol Armet, ja alerta que caldrà que passin dècades -i en alguns llocs, fins a mig segle- abans el bosc no es recuperi del tot. "És veritat que, a mesura que els arbres rebrotin, mica a mica el verd s'anirà imposant al negre; però caldrà que passin molts anys abans l'àrea afectada no es regeneri i quedi com abans", concreta.
Lligat a això, en algunes zones cremades també s'hi afegeix un altre risc: el de l'erosió. "Sobretot, això passarà quan plogui en aquells trams on hi ha un fort pendent, perquè el sòl és poc profund i està molt malmès", alerta el gerent del Consorci de les Gavarres.
Implicació dels privats
Oriol Armet explica que, en boscos mediterranis com els que poblen el massís, és inevitable que tard o d'hora hi hagi incendis. Però que, a l'hora de frenar-los, cal que els privats s'hi impliquin més. I per exemplificar-ho, el gerent es remet al foc d'aquests darrers dies.
El 100% de les 359 hectàrees afectades es troben en mans de privats, però només en un 30% d'aquesta superfície els propietaris hi feien una gestió forestal activa. Gran part del 70% restant, però, estava totalment descuidada (amb l'afegitó que, durant la gran nevada del 2010, el sotabosc es va convertir en un autèntic polvorí).
"El gran drama de les Gavarres és aquest", subratlla Armet. Per això, el gerent insta els privats a "preocupar-se mínimament" per les seves parcel·les. "Potser no tenen responsabilitat legal de fer-ho, però sí moral", concreta el gerent del consorci.
D'entrada, Armet explica que amb un pla de gestió damunt la taula, els propietaris podrien optar a subvencions per netejar el bosc. O que una altra de les vies per donar sortida a la brutícia vegetal són les calderes d'estella de biomassa. "Hi ha mecanismes per poder gestionar aquests boscos i treure'n rendiment; és evident que els propietaris no s'hi faran rics, però tampoc aquesta gestió els serà deficitària", ressalta.
Tenir al dia les franges prioritàries
En paral·lel a la implicació dels propietaris privats, Armet també demana a les administracions que es "mantinguin al dia" aquelles zones del massís considerades prioritàries a l'hora d'ajudar a frenar incendis. Per exemple, en el cas d'aquest darrer foc, el fet que s'haguessin desbrossat i ampliat parts d'algunes pistes forestals va facilitar la mobilitat dels Bombers.
Segons explica el gerent del Consorci de les Gavarres, durant els darrers cinc anys s'han arribat a netejar més de 800 hectàrees de les 1.200 considerades estratègiques per prevenir incendis a les Gavarres. Ho han fet tant des de l'entitat com ADFs i administracions (Generalitat i Diputació), entre d'altres. "Ara és clau focalitzar els esforços a tenir al dia aquestes infraestructures, que si bé no evitaran un incendi, sí que ajudaran els Bombers a poder-hi fer front", ha dit Armet.
"Per això, és important que en una situació de crisi com l'actual no s'oblidi que cada cinc o sis anys cal anar repassant allò que s'ha fet", ha conclòs el gerent del consorci. El massís de les Gavarres té més de 30.000 hectàrees, que s'estenen a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès. El 95% d'aquesta immensa superfície és bosc continu.
El Consorci de les Gavarres insta els privats a netejar el bosc per evitar nous incendis
La zona cremada trigarà 50 anys a regenerar-se
