El Suprem confirma dues sentències prèvies de l'Audiència i un jutjat de Girona que acceptaven la demanda contra Caixa Penedès, perquè el subdirector de l'oficina de Palamós havia aprofitat la confiança amb l'empresari perquè l'empresari invertís 400.000 euros, tot i que un any després ja havia perdut més de 12.300 euros. El Suprem considera que el client hauria d'haver passat un test d'idoneïtat que no se li va fer.
L'administrador d'una empresa de marbres amb seu a Girona i Sant Feliu de Guíxols va signar el 13 de juny del 2008 un contracte de 'swap d'inflació' per 400.000 euros, amb un tipus fix marcat del 3,85%, i cinc períodes de càlcul anuals fins el 30 d'abril del 2013. Però l'1 de maig del 2009, en la primera liquidació, el client ja devia 12.343,10 euros.
La única prova que ha pogut aportar l'entitat financera sobre el procés d'informació de l'entitat cap al client, són dos correus electrònics creuats en els quals no s'informava del risc de l'operació, sinó que s'equiparava el producte a una assegurança financera davant de la inflació.
Tant el jutjat de primera instància, com l'audiència i el suprem recorden que l'empresa no era inversionista i que el seu administrador no tenia alts coneixements financers, sinó que era un client minorista, amb poca experiència en aquest tipus de productes.
El Suprem considera que cal anul·lar el contracte perquè hi va haver "vici en el consentiment" del client, ja que la caixa li hauria d'haver fet passar un test d'idoneïtat, fixat per la normativa europea MiFID, per validar els seus coneixements i experiència en aquests productes financers. De fet, el tribunal considera que l'empresari va contractar el 'swap' perquè es refiava del subdirector de la sucursal de Palamós, i que aquest va aconsellar-li contractar el producte.
