Inhabilitada una jutgessa durant tres anys per excedir-se al tancar dos immigrants al CIE

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que inhabilita durant 3 anys una jutgessa substituta de Santa Coloma de Farners que es va excedir a l'hora de fer tancar dos immigrants irregulars al centre d'internament de La Verneda. Els fets es remunten a finals del 2011. Els dos sense papers eren senegalesos i els Mossos d'Esquadra els van atrapar robant coure a Riells i Viabrea (Selva).

D'entrada, la jutgessa els va deixar en llibertat després de prendre'ls declaració. Però poc després, ella mateixa va decidir de manera unilateral enviar-los al CIE obviant tots els procediments establerts. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja la va condemnar i ara el Suprem ha confirmat la sentència. La jutgessa condemnada s'encarregava del Jutjat d'Instrucció Número 1 de Santa Coloma de Farners entre finals del 2011 i principis del 2012, on hi estava destinada com a suplent. El 16 de desembre del 2011, ella era qui estava de guàrdia. Aquell dia, els Mossos d'Esquadra li van dur dos detinguts a qui havien atrapat robant coure a Riells del Montseny.

Segons la policia, els dos homes, d'origen senegalès, no tenien cap documentació i es trobaven en situació irregular al país. Després de prendre'ls declaració sobre el robatori, la jutgessa va deixar-los en llibertat provisional, una mesura que el fiscal no va qüestionar.

Un cop es va acabar l'interrogatori, la jutgessa substituta va fer una trucada al cap d'estrangeria de la policia estatal a Girona. Durant la conversa, el sotinspector li va fer saber que el dia abans la policia havia obert un procediment administratiu d'expulsió preferent als dos senegalesos.

I va ser en aquest punt on la jutgessa, de manera unilateral, va decidir tirar pel dret. La substituta va ordenar que els dos immigrants fossin internats al CIE de La Verneda, saltant-se així el procediment establert. Entre d'altres, abans de portar a terme aquest pas calia que hi hagués una ordre d'expulsió, que en aquest cas era inexistent (perquè el procés tot just acabava de començar).

A més, la jutgessa tampoc va esperar que la policia validés si els dos senegalesos podien acreditar o no la seva situació. De fet, al cap d'uns dies d'haver-los tancat al CIE, la policia va trobar el passaport d'un dels homes i el carnet d'identitat de l'altre al domicili de Blanes (Selva) on havien dit que vivien.

La sentència del Tribunal Suprem conclou que la jutgessa substituta va cometre una "il·legalitat flagrant". L'escrit recull que no només va fer una interpretació "errònia, arbitrària i irracional" de la llei, sinó que, a més, va actuar de manera "persistent, reiterada i obstinada". D'entrada, perquè es va atribuir unes competències que no li pertocaven. I després, perquè va mantenir els dos senegalesos tancats al CIE durant 34 dies, tot i les peticions "reiterades" del fiscal i la defensa perquè quedessin en llibertat.

Prevaricació imprudent

La primera sentència contra la jutgessa la va emetre el TSJC el 28 de febrer del 2013. L'alt tribunal català va condemnar la substituta a 3 anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació imprudent. Aleshores, la jutgessa va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem demanant que s'anul·lés la decisió del TSJC.

Ara, però, el Suprem ha tombat el recurs i ha confirmat íntegrament la resolució del TSJC. A més d'inhabilitar la jutgessa durant 3 anys, el Suprem també l'obliga a pagar les despeses processals. Aquesta nova sentència, a més, renya la condemnada per haver-se mantingut ferma en el seu error i no "rectificar allò que hauria pogut ser una simple negligència o ignorància excusable".