Detecten a Sant Joan les Fonts el que podria ser l'antic monestir benedictí

La idea era conèixer què hi ha al subsòl de l'actual església abans de fer-hi obres d'acondicionament

Un estudi fet a partir de prospeccions amb georadar ha detectat l'existència de tres tombes al subsòl de l'actual església de Sant Joan les Fonts, un monument romànic del segle XII declarat d'interès nacional. Aquesta tècnica ha permès escanejar per primer cop el subsòl i constatar també la presència d'unes possibles osseres a sota del terra de dins de l'església. Pel que fa a l'exterior, s'han localitzat dos murs exteriors que els experts atribueixen al perímetre de l'antic monestir benedictí, conegut com a Priorat de Sant Esteve. La datació exacte no es podrà confirmar fins que es faci una prospecció arqueològica. La documentació històrica situa el priorat en aquest indret.

La campanya de prospecció geofísica que es va portar a terme a finals del 2013, amb la tecnologia de georadar, Georadar Penetring System (GPR), ha aportat per primer cop indicis científics de que prop de l'església de Sant Joan les Fonts podria haver-hi restes de l'antic monestí benedictí, un fet que està documentat.

L'estudi ha inclòs una primera part on s'ha rastrejat el subsòl del temple i que ha confirmat la presència de tres tombes més, que se sumen a les dues que actualment ja són visibles en superfície. Tot i que l'estudi no permet identificar la presència de restes humanes -això només es pot fer a través d'una excavació- sí que s'ha pogut veure que les tombes estan connectades amb unes cavitats més grans, una fa entre 4,5 metres i 2,5 metres. Els arqueòlegs creuen que es tracta d'osseres, indrets on es guardaven els ossos de les persones que vivien al priorat i que al cap dels anys de ser enterrats es guardaven en aquests espais.

Segons l'autor de l'estudi, Roger Sala de l'empresa SOT Prospecció Arqueològica "les cavitats detectades són més grans del que pertocaria a una església romànica cosa que fa pensar que allà hi havia hagut un priorat, amb tradició d'enterrar a sota la basílica, i per tant es confirmaria així l'antiga abadia". Fins que no es faci una excavació i es foradi el subsòl, però, no es podrà comprovar si hi ha o no restes humanes. A banda dels monjos que hi van viure hi podria haver enterrats personatges influents de l'àmbit local però, tal com recorda Sala, "fins que no s'hi entri serà impossible de verificar amb les dades actuals".

Trobats murs exteriors atribuïts a l'antic priorat

La segona part de l'estudi amb georadar s'ha concentrat a la zona sud de l'actual església. S'hi han trobat "estructures molt massives i murs molt grans" que els arqueòlegs creuen que podrien ser el perímetre de tancament de l'antic monestir. "Els priorats dels segles XI i XII comptaven amb estructures de defenses importants i per això creiem que hem trobat dos murs que podrien correspondre a aquest tancament.

Un estudi de georadar ve a ser com un gran escaneig del subsòl que permet mapes detallats a diferents profunditats. Un equip d'arqueòlegs s'encarrega d'analitzar les dades recollides. Segons explica Sala, "una estructura per bonica que sigui sempre necessita un arqueòleg perquè en reconegui el sistema constructiu o faci una cata per datar-los amb exactitud".

En el cas d'aquest treball de Sant Joan les Fonts, "més que una sorpresa el que hem vist ha estat una verificació d'una teoria històrica que es basava en documentació real però que mai s'havia pogut demostrar". Els experts preveuen que encara queda pendent un aspecte molt interessant, com és descobrir si hi ha les estructures relacionades amb el monestir, com ara el claustre o els dormitoris de l'antic priorat. "Sabem que hi ha restes constructives a l'oest; si mai s'hi intervé, és molt probable que hi acabin apareixent", afegeix Sala.

Conegut com a Priorat de Sant Esteve, el monestir de Sant Joan les Fonts va ser consagrat l'any 1117. Durant l'època medieval, i sota el domini de Sant Víctor de Marsella, una comunitat de monjos va ocupar-ne les estances. Durant el segle XV depengué del monestir de Sant Pere de Besalú, i, des de finals del segle XV i fins al segle XIX, estigué sota domini del monestir de Sant Pere de Camprodon.

L'acondicionament de la zona de l'església, motiu de l'estudi

Com passava en aquest tipus de construccions, els priorats tenien també una església, que és la que s'ha conservat fins a l'actualitat. "És una de les joies del romànic i encara és poc coneguda", explica l'alcalde del municipi, Joan Espona. Ens els últims anys, però, ha augmentat la presència de visitants i per això s'han fet un seguit de millores per acondicionar l'indret, com ara l'adequació de la baixada per accedir al temple i la conducció d'aigua potable.

L'Ajuntament, amb el vist-i-plau del Bisbat de Girona, tenia pensat segur amb les millores, com ara la instal·lació d'uns lavabos. Abans, però, va creure convenient saber què hi havia al subsòl per no foradar i malmetre possibles restes arqueològiques. Segons l'alcalde, "el que fa més patxoca és el que s'ha trobat a l'exterior, estructures potents que en un futur requerirà molta feina arqueològica".

De moment, però, la situació econòmica no permet poder-hi excavar. El municipi també compta amb un altre jaciment, com és el poblat ibèric del Boscarró, que és prioritari. El que sí que el consistori té previst fer és instal·lar panells informatius a la zona de l'església per explicar els resultats de l'estudi amb georadar.