El secretari d'Habitatge, Carles Sala, ha posat en entredit l'eficàcia de les multes als bancs que tinguin pisos buits. Sala ha dit que, més enllà de la popularitat que té la mesura, cal treballar perquè aquests habitatges desocupats es destinin a lloguer social en comptes de sortir al mercat lliure, perquè això no evitarà més desnonaments.
En aquest sentit, el secretari aposta per intentar impulsar convenis amb les entitats abans de recórrer a la via coercitiva. Sala ha fet aquestes valoracions a Girona, on ha passat balanç de les prestacions en matèria d'habitatge que el Govern va atorgar el 2013 a la demarcació. De l'estadística en destaca que els ajuts d'urgència a famílies han augmentat un 60%. Girona, Terrassa, Sabadell o Mollet del Vallès són alguns dels municipis que ja han començat a multar -o ho faran en breu- aquells bancs que tenen pisos buits. Per fer-ho, s'emparen en la Llei de l'Habitatge, que permet als consistoris sancions aquelles entitats que no posin el seu parc d'immobles al mercat de lloguer.
Aquestes multes arriben quan la Generalitat està tramitant l'aplicació d'un nou impost: el de pisos buits que es cobrarà a bancs i caixes. Abans d'instaurar-lo, però, el Govern s'ha volgut blindar jurídicament i, per això, ja ha encarregat diversos informes que avalen la taxa, amb l'objectiu d'impedir que "des del minut zero" -com ha precisat Sala- les entitats la puguin recórrer al Tribunal Constitucional.
Per això, d'entrada, el secretari d'Habitatge recomana als ajuntaments que facin el mateix a l'hora d'aplicar les sancions. És a dir, que s'assegurin que no hi ha cap escletxa jurídica que pugui fer que bancs i caixes els portin als tribunals i acabin guanyant (evitant-se així de pagar les multes).
El secretari d'Habitatge, però, també va més enllà. I avui, des de Girona, ha qüestionat que la mesura impulsada pels ajuntaments sigui eficaç si no aconsegueix que s'incrementi la borsa de pisos de lloguer social. Sala ha recordat que bancs i caixes es poden estalviar les sancions si destinen els habitatges buits a lloguer. Però si el preu que s'estableix és el que marca el mercat lliure, això no evitarà que hi hagi més desnonaments.
"L'objectiu no és treure pit"
"L'entitat no incorrerà en cap il·legalitat si l'habitatge estigués en lloguer a preu de mercat; però tampoc cal oblidar que, precisament, és aquí on es donen els desnonaments", ha subratllat el secretari. Per això, deixant de banda la popularitat que han despertat aquestes multes, Sala recorda que l'objectiu final ha de ser el d'obtenir més pisos per a lloguer social.
"L'objectiu no és treure pit o marcar-se un trumfo, perquè si no tenim més habitatges no hi haurem guanyat massa res", ha dit el secretari d'Habitatge. En aquest punt, Sala també ha demanat als ajuntaments que destinin els imports de les multes a programes d'habitatge, i ha apostat per intentar impulsar convenis amb les entitats abans de recórrer a la via coercitiva.
"Des de la Generalitat aquest any ens hem fixat poder tenir 1.000 habitatges més en setanta municipis on creiem que hi ha demanda acreditada d'habitatge social", ha dit. I en aquest punt, Sala ha recordat que l'acord subscrit amb CatalunyaCaixa per obtenir 400 habitatges i els que es volen impulsar amb altres entitats (com Bankia o la Sareb) van en aquesta línia.
184 ajuts d'urgència
Sala ha fet aquestes valoracions a Girona, on ha passat balanç de les actuacions fetes per atendre famílies relacionades amb problemes d'habitatge. A la demarcació, l'any passat la Generalitat en va portar a terme 2.716 (la gran majoria de les quals, més de 2.400, van ser ajudes per a lloguer).
De l'estadística en destaca també que, d'un any per a l'altre, les prestacions d'urgència destinades a famílies han augmentat un 60%. De les 115 que es van atorgar el 2012, l'any passat es va passar a les 185.
Aquestes ajudes a fons perdut, que arriben als 3.000 euros, es donen a gent que ja ha estat desnonada (onze casos) o bé a aquells que no poden pagar el lloguer o les quotes de la hipoteca (173 casos). En aquests dos casos cal, això sí, un informe de serveis socials que acrediti que, un cop s'hagin posat al dia de les quotes endarrerides, aquella família tindrà eines per poder superar la situació.
Del total d'actuacions portades a terme pel Govern a les comarques gironines, Carles Sala també ha subratllat que la Generalitat -mitjançant el servei Ofideute- ha pogut tancar 24 acords amb entitats (com ara dacions en pagament per a les famílies afectades).
Per últim, el secretari d'Habitatge també ha fet incís en què el Govern ha reduït substancialment aquells pisos en propietat que tenia buits a la demarcació. Dels 1.354 habitatges que gestiona, el 2011 n'hi havia 468 de desocupats (un 34,5%). Aquesta setmana, però, la xifra de pisos buits és de 93 (un 6,8%).
Carles Sala ha aprofitat el balanç per presentar a Girona les tres guies 'Quèferquan'. Editades per la Generalitat, cadascuna explica els diferents recursos que el Govern ha posat en marxa per fer front als problemes relacionats amb el pagament de l'habitatge i per evitar arribar a situacions irreversibles. Una d'elles té caràcter general, i les altres se centren en la problemàtica de les hipoteques i els lloguers.
